(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 31 de maig del 2014)
A l’agost de 2011 escrivia: “L’última campanada de les hores es perllongava esmorteint-se lentament durant un període de temps indefinit. Un to potent i melodiós movia amb decisió el nostre timpà a la vegada que l’acaronava sense embuts: era una rodona sensació musical”… “El temps i la vida es feien música a través de la campana de la Codonyera, tot i que el ple gaudi de la Valera, així es deia la campana de la Codonyera, es produïa els dies de festa major i a les vespres, quan uns quants mossos valents pujaven ansiosos les escales del campanar i un cop apartades la maça del rellotge i el fre, començaven a empènyer la campana cap a fora per apropar el capçal”… “Mai he escoltat un volteig (“bandeig”) ni més harmoniós, ni de millor cromatisme sonor, ni una nota musical de campana tan ben sostinguda” …. “Com parlo en passat de la campana, el lector es preguntarà si la campana gran de la Codonyera ja no existeix, doncs bé, si existeix, però està gairebé muda, amb veu trencada (“cascallosa”), sense to i menys encara, ressonància: està rajada, té una esquerda, està gairebé morta”.
El 15 de maig passat, se la van emportar cap a Saragossa, la volen fondre per a fer-ne una de nova. Llàstima! Malgrat d’utilitzar el mateix aliatge i formes, el so forçosament serà diferent. Qui sap com era el motllo d’argila que van utilitzar a la Basseta, o les condicions climàtiques de l’any 1851 de la Codonyera, o els temps de refredament…? Tenia entès que es podia soldar amb la garantia de mantenir exactament el so original. No sé quins han estat els motius de la decisió de fondre-la, suposo que econòmics, però el cert és que la Valera deixarà d’existir definitivament. Tindrem una altra campana amb una altre so, però lluny del de la Valera. Només ens quedarà el record. Jo no l’hagués mai fos, l’hagués deixat a terra com a una peça històrica per a ser contemplada i admirada. Qui gosaria fondre una històrica i valuosa joia d’or, en tenir algun desperfecte, per a fer-ne una de nova? O més encara, qui gosaria en el present utilitzar les pedres d’una església romànica en ruïnes per a aixecar una de nova? El mateix penso de la Valera.
 |
||
© Lo Finestró (2014) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 19-04-2024 |
||