A Algemesí el so de les campanes ens és tan familiar que a la majoria ens resultaria impossible ubicar el nostre primer record sobre ell. La seua música ens anuncia diàriament tot tipus d'esdeveniments. Però si en algun moment el colpejar dels seus bronzes es torna superlatiu és, sens dubte, en els primers dies de setembre, eixos en què els carrers olen a bova de cadira posada per a processó, a espardenya i encens, eixos que et recorden quan la teua iaia et portava de la mà pel carrer Berca a la Novena; els dies en què Algemesí es rendeix en devoció a la seua patrona.

El Repic de la Xirivia i el Retorn

Però tornem a les campanes que és del que es tracta. En una ocasió vaig sentir a algú dir, referint-se a la nostra festa, que Algemesí és la caixa forta on València guarda les seues tradicions d'arrel més profunda. Segons pareix així és també pel que fa a l'activitat de les nostres campanes, ja que segons la Consueta de la Catedral de València escrita entre 1699 i 1705 pel Doctor Theodosio d'Herrera i Bonilla, a Algemesí es van mantenir - i es continuen interpretant - dos tocs que construïxen el temps previ a la festa. Són El Repic de la Xirivia i el Retorn.

Cal ressenyar que tots dos tocs es van interpretar durant segles en la veu de les campanes de la torre de la catedral, (Herrera fixa el retorn a principis del segle XVIII) però, una vegada més, va ser Algemesí qui amb lògics matisos els conserva fins hui i, inclús després que desaparegueren de la Catedral de València.

Després d'unes breus i necessàries ressenyes històriques, que espere servisquen per a quiratar la importància de la nostra conservada tradició, voldria parlar de les persones que en els últims temps li han donat valor i validesa a la bella tasca de fer sonar el cor del campanar d'Algemesí.

Com a tants llocs, a Algemesí es va imposar l'electrificació dels sistemes i així el "Campaner" va anar deixant les seues labors a la tècnica, de manera que amb el transcurs dels anys esta desinteressada labor quedà en desús en quasi tots els racons de la nostra geografia. No passà a Albaida, on el toc manual s'imposa ja huit segles, i d'on va vindre a la nostra ciutat el percussor de l'actual colla de "Campaners d'Algemesí", entusiasta de les campanes i la seua música D. Jesús Corbí i Vidagany, actual rector de la nostra Basílica.

L'any 2007 D. Jesús convidà a la colla de "Campaners d'Albaida" a interpretar el nostre tradicional toc en la "nit del retorn", i mercé a l'experiència i l'entusiasme d'un grup de joves de la parròquia, després de diversos aprenentatges, en 2009 va nàixer la colla de "Campaners d'Algemesí".

A poc a poc es va consolidant com a grup i donant-se a conèixer en els cercles campaners (Albaida, València, Moixent, ibèric...). En l'actualitat són diversos els esdeveniments locals en què la colla intervé com la tradicional novena de guitarretes, o la festivitat en honor a la senyora Pepa, amb la intenció de créixer i consolidar-se com un més dels grups que sustenten la tradició en la nostra ciutat.

Així que ja sabeu, quan sentiu a la xicoteta senyal arengar a les seues germanes majors (Sant Onofre i Sant Vicent pel corro, Salut per Muntanya, Crist de l'agonia per la porta de l’aire, i Sant Jaume aguaitant a la plaça) en un toc ancestral que anuncia la festa, la colla de Campaners en la seua anònima labor, i des de les mateixes entranyes de l'instrument, vos convoquen a participar de la nostra tradició.