Febre constructora a Tàrrega, i des de dalt del campanar

La primera part del títol d'avui, és manllevada a la portada d'aquest setmanari del dia 9 de març d'enguany. I la continuació és refereix a la fotografia o fotografies que publiquem. Que tintentaré d'enllaçar amb un parell o tres de temes que estimo d'actualitat. M'atreviria a dir que de rabiosa actualitat. I crec que, entre tots, hem de martellejar. Veurem com me'n surto. Però si que les nostres institucions ho poden fer bé.

Les fotografies, excel.lents, que m'ha facilitat un bon amic i ardent targarí, que quedàrem de no dir, són preses des de dalt del campanar. I abasten o comprenen una bona part de la ciutat, situada al nord, en un horitzó i perfil ben acusats, que va d'oest a est, i naturalment, Sant Eloi. I encara que no en sabem la data exacta, suposem que és als volts dels anys trenta del segle darrer, ja que ja s'hi troba la farinera nova i altres construccions. I la nostra ermita i parc encara molt pelats, emprant una expressió molt popular. I no en publiquem cap d'ara, perquè a més del que ja es diu o suggereix en la citada Nova Tàrrega i el que tots anem veient, si es que donem un tomb per la nostra ciutat, des del centre a qualsevulla altra part del seu perímetre interior o exterior, la diferència és brutal. I necessitaríem totes les planes d'avui per donar una visió fotogràfica aproximada de l'estat i les obres actuals. I crec que ja hem depassat o estem a punt de superar els 13.000 habitants empadronat.

Axiò vol dir que anem pel bon camí, malgrat les pedres o els bastons a les rodes que ens hagin volgut posar. A la vegada que, davant les noves urbanitzacions que tenim aprovades i la bona marxa de les indÚstries, grans, petites o mitjanes que tenim, i que segueixen engrandint-se o prosperant, vist des del punt de vista d'un ocell, retirat de la cosa pÚblica, com el que escriu aquestes ratlles, és més que probable que aquest ritme Tàrrega l'anirà mantenint. Però, sempre hi ha un però, és també evident que hem d'estar amatents i vigilar. I fer del nostre campanar, des d'on es fotografiava una part d'aquella Tàrrega dels vint, un minaret, no per a llençar la pregària ritual, que per això ja tenim el temple a sota que el campanar domina, sinó com símbol de la nostra fortalesa. I voldria dir que també unitat, ja que sabem tots que és vuitavat. O sigui a tots els angles de situació i visió. O a tots els vents; fort i robust.

Però també tinc memòria que des del nostre campanar es feien uns tocs molt especialitzats, que els octogenaris i no tant encara recordem. Els de tocar a foc, al temps i a sometent. No eren els de festa, o a missa, a bateig o d'enterrament i funerals. O el tritlleig general del Corpus o els tocs de la setmana següent o dels barris. Però que ben coneguts per tots els targarins de qualsevol estament, fortuna, tendència o situació, alertaven o feien bellugar i moure a tothom. Evidentment, en el cas de foc, a partir que fou establer el cos de bombers, en què molt principalment hi figuraven entusiastes que no vull anomenar per no deixar-ne cap, i en bona part paletes, manobres o artesans qualificats. I al seu entorn, quan convenia, tothom. Moltes vegades, les dones, les primeres a manejar les galledes o estirar la corda dels pous o portar-ne de les fonts, ja que a les nits, i en altres dies, d'aigua domiciliària no n'hi havia gens. I les autoritats al davant; sense faltar-hi les de qualsevulla entitat pÚblica o privada. Tots corrien perquè tocaven a foc.

Altra situació ben distinta era quan tocaven al temps. Que era de Santes Creus, a primers de maig, a Santa Bàrbara, a inicis del desembre. Acudien els ajduants al campanar i si la pedregada era activa o imminent, era quan duien a la porta les Santes Espines. Pagesos o no, tota la vila de Tàrrega, després ciutat, n'estava preocupada i amatent. Mentre que el toc a someten, anava destinat als components d'aital cos popular, més o menys militaritzat, ja que, fora de l'escopeta, tots anaven com volien. Però quan eren cridats és que s'havia fet alguna malifeta, robatori o assassinat i convenien més efectius humans per a donar suport als encarregats d'aital comesa, com la guàrdia civil o la força pÚblica. I és també cert que tota la població en tenia esment, i seguia, vigilava o ajudava en el que calgués. Sempre posant per damunt de tot la defensa dels béns pÚblics o particulars i els seus habitants.

Doncs bé; ara també tenim algunes coses a defensar, si és que volem que la nostra ciutat mantingui el desenvolupament que va des de les fotografies que publiquem a l'estat actual: no hem de perdre ni han de retallar-nos la comarca que ara tenim. Ja ens l'escurçaren prou i massa, en contra de tots els estudis presentats i damunt la realitat; no la ficció. I hem de conservar la línia de tren fins a Manresa, a 120 l'hora o més. Com el trànsit de mercaderies. I aconseguir una millora real i efectiva de la carretera cap a Montblanc, Reus i Tarragona. Independentment que ens vulguin prendre l'autovia, ni que sigui a mig camí.

Per tant, hem de tocar a foc, al temps i a sometent. En l'ordre que sigui, que és igual. Però tots amatents i llençats als tocs, sense excepció. Que per això tenim les campanes. No del campanar en aquest cas, sinó que de les institucions. Em consta que ja ho fan, ja que tant la Cambra com l'Ajuntament estan ben prop o sota del campanar. Això sí, sense parar de tocar. No ens han de prendre res. I crec, com apuntava al proemi, que ho he enllaçat. El d'ahir... i avui.

* * *

Continuant fent justícia: aprofito avui que també escric de campanes, que de fet en la gran majoria dels seus tocs tenen un sentit relgiós, per a dir, com Últimament em referia a Benjamí Tous, que el pare Calasanç Balaguer, escolapi, i que fou rector del Col.legi Escolapi de Tàrrega, per a dir, i que quedi ben clarament escrit i proclamat, que des de fa molts anys ha estat i continua essent un dels més assidus, puntual i sempre interessant, des del seu angle, col.laborador d'aquest setmanari. I que el meu més sincer desig és que pugui fer-ho i llegir-lo durant molts anys. Amb tot el meu respecte i una estreta de mà.

Josep CASTELLà FORMIGUERA
"Nova Tàrrega Digital" (01/06/2001)
  • Parròquia de Santa Maria de l'Alba - TÀRREGA: Campanes, campaners i tocs
  • TÀRREGA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanars: Bibliografia
  • Tocs manuals de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Nova Tàrrega Digital (2001)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 90 Visitants: 90 Usuaris: 0