El campanar de Mislata i les seues campanes
La parròquia de la Mare de Déu dels Àngels compta amb un campanar de planta quadrada, situada als peus del temple. Sobre un basament de pedra, es disposa la resta del campanar, íntegrament en rajola i amb dos cossos: el primer sense decoració, i el segon amb la sala de les campanes, amb quatre finestres.
La sala de campanes compta amb 5 instruments al seu interior: el Simbolet (20 quilos), Reina dels Àngels, Riu (119 quilos), Maria, Quart (285 quilos), Sant Miquel, València (356 quilos), Santíssim Sagrament, Plaça (835 quilos). Com es pot apreciar, les quatre campanes principals tenen un nom tradicional determinat per l’orientació geogràfica de la campana, i un altre que correspondria a les seues inscripcions:
- “REINA DE LOS ANGELES" "FUNDIDA AÑO 1942 REFUNDIDA AÑO 1970 MISLATA"
- "AVE MARIA GRACIA PLENA ANNO I798"
- "AVE MARIA GRACIA PLENA DOMI NVS TECVM" / (Crucifixió) / (Sant Miquel)”
- "SANTISIMO SACRAMENTO / MISLATA 1942" "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M ROSES SANTOS / VALENCIA"
El conjunt de campanes resulta d’interès per haver-se conservat tres campanes anteriors a la guerra civil espanyola, cosa poc habitual. En concret tenim la campana Simbolet, de l’any 1920, i molt especialment les dues campanes mitjanes, una amb data de 1798, i una altra sense data inscrita però molt provablement de l’any 1690 aproximadament i amb interessants decoracions barroques.
Les quatre campanes majors compten amb una mecanització típica dels anys 60 feta per ROSES, en la qual es substituïren les truges o contrapesos de fusta (que modificaven la seua sonoritat) i es posaren motors continus, que dificulten els tocs manuals. Caldria restaurar el conjunt, amb la reposició de les tradicionals “truges” de fusta per recuperar una sonoritat original, i instal•lant nous mecanismes que toquen, aproximadament, com campaners, permetent no obstant tocar manualment.
El concert
Es farà un concert de repics i vols, per mostrar algunes de les múltiples possibilitats rítmiques, sonores i de comunicació de les campanes.
El concert comença amb el toc d’Àngelus, que marca el mig dia, l’únic toc a hora fixa en la societat tradicional.
- Toc de clamoreig - Toc solemne de mort de la Catedral.
- El repic - Toc de les festes menors, indica també l’eixida de les processons majors. S’utilitza unes 80 vegades a l’any.
- Dominica morada - Toc característic de vespres o de laudes dels diumenges d’Advent i de Quaresma.
- Vols de campanes – diverses combinacions sonores, entre les quals les campanes “apianades” (totes a la mateixa velocitat) o “alternades”.
El concert acaba amb el toc de tancament de la muralla i d’ànimes interpretat cada nit en la Catedral.
 |
 |
Les campanes, signe de comunitat
Les campanes són molt més que un instrument musical o una màquina sonora per a cridar a missa: marquen el temps de la comunitat, indiquen les alegries i les penes, acompanyen al llarg del dia, de la setmana, de l'any i de la vida. En la societat tradicional es van inventar complicats tocs, per a transmetre missatges relacionats amb el temps, l'espai, la composició social o la protecció de la comunitat. Molts d'aquests tocs es basaven en repics, molt ràpids, de dues o més campanes. Sovint utilitzaven totes les campanes del campanar, i per tant totes les notes de l'instrument, però el distint ritme indicava un missatge o un altre. No hi ha formes comunes de tocs, encara que els significats varien poc un lloc a un altre. Les campanes, com a llengua local, empraven uns ritmes locals que només la gent del mateix poble coneixia i interpretava. En la Comunitat Valenciana, per diversos motius, entre els que cal destacar la desaparició de campaners professionals, els tocs van anar limitant-se a voltejar les campanes, costum molt espectacular però poc expressiva.
Les campanes són la veu d'una comunitat. Així com antigament organitzaven la vida quotidiana, festiva, de dol i de protecció, encara hui en dia els seus tocs ordinaris o festius marquen no només els ritmes tradicionals religiosos, sinó que també acompanyen els moments i esdeveniments històrics. Es tracta, en definitiva, d’un instrument de comunitat, per transmetre emocions i missatges importants per a la majoria.
Els Campaners de la Catedral de València
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són els encarregats des de 1988 del toc de les campanes de la catedral, del seu manteniment i la seua difusió. Entre altres activitats, a banda dels tocs al llarg de l'any litúrgic, disposen d'una pàgina Web, la qual difon nombroses informacions entorn de les campanes: inventaris, fotografies, informes, articles, gravacions...
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, una associació cultural, fundada en 1989 i refundada com a federació d’associacions de campaners en 2012, dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment a les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Alaquàs, Albaida, Alcalà de Xivert, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, L’Alqueria de la Comtessa, Massanassa, Moixent, Nules, Ontinyent, Otos, Petrés, Quesa, Sagunt, Sagra, Soneja o Vila-real.
A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conèixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.
No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal·lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal·lacions i tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantenir en ús, com un singular element patrimonial.
El Toc manual de les campanes de la Catedral de València està declarat Bé d'Interés Cultural de Caràcter Immaterial per la Generalitat Valenciana (02-08-2013) (DOCV 05-08-2013) (BOE 17-09-2013)
