Eulària d’Esparreguera: tresor immaterial, tresor viu


La campana Eulària - Autor: Amics del Campanar d’Esparreguera

La localitat d’Esparreguera, a la comarca del Baix Llobregat (Barcelona) compta amb un gran tresor de caràcter patrimonial, tant material com immaterial: la seva campana de les hores, l’Eulària. Una peça de bronze fosa a la segona meitat del segle XVI, d’epigrafia gòtica minúscula i uns 500 kg de pes.

Els valors materials de la campana són molts i molt importants. Les decoracions són de gran qualitat i bellesa, a més d’un valor sonor indubtable. A més han sigut segles els que l’Eulària ha sobreviscut fins arribar als nostres dies. Les campanes d’epigrafia gòtica no són nombroses, ja que antigament les refoses eren un procediment comú, a més de tots els obstacles (desamortitzacions, conflictes bèl·lics, etc) que han hagut de superar. Per això la conservació d’una peça com aquesta és un gran èxit i una alegria.

A més dels valors històrics, patrimonials i artístics d’aquesta campana, hem de tindre en compte aquells que no es veuen, no es toquen. Els valors immaterials d’aquest instrument musical comunitari. Quantes generacions han sentit el toc de l’Eulària marcant el pas del temps abans que nosaltres? Fins i tot abans que la torre fos construïda, ja tocava la campana!

Estem aleshores gaudint, segurament, de la música més antiga i més particular d’Esparreguera. La música que ha acompanyat centenars de veïns durant el seu dia a dia, durant la seua vida, construint el temps de la població i delimitant l’espai. Sentir la veu d’aquesta campana medieval suposa un lligam amb aquells primers veïns de la població, que farien un gran esforç per tindre aquesta campana.

És per tant rellevant considerar la peça com a objecte històric, artístic, musical... però també com a element social. El sentit del patrimoni recau en com la societat en fa ús, com la societat ho interpreta, ho conserva i ho transigeix a les futures generacions, col·laborant així amb el manteniment de la història col·lectiva.

A hores d’ara l’Eulària està badada, té un gran badat o esquerda que modifica substancialment el seu so, la seua veu. Les campanes, si no es baden, mantenen la mateixa nota musical que en el moment de ser foses i tocades per primer pic. Ací és on hem d’aturar la nostra atenció per tal de recuperar tots els valors de la campana.

Les restauracions de campanes han de seguir, com totes les intervencions en patrimoni, diverses pautes per ser considerades restauracions reals. Què vol dir “restaurar”? Restaurar no és embellir els bens, sinó recuperar en la mesura d’allò que sigui possible aquells valors originals pels quals aquells tenen sentit en l’àmbit social, cultural. En el cas de les campanes, una restauració consisteix en:

  1. Conservar l’ús de les peces històriques, per tal de continuar la història sonora.
  2. Recuperar les instal·lacions originals, que influeixen en la forma de tocar-les, mantenint aquells elements que no arrisquen la seguretat de les campanes, de les torres i de les persones.
  3. La recuperació acústica de les campanes, netejant-les i soldant-les.
  4. Adaptar els mecanismes antics als nous sistemes, sempre que puguin reproduir els tocs tradicionals locals.
  5. Facilitar els tocs manuals de les campanes, per tal de garantir la interacció social amb el patrimoni.

La restauració de la campana Eulària passaria per la soldadura de l’esquerda, per recuperar la música que s’ha perdut amb el seu trencament, tornant així a la campana el seu ús. Actualment existeix la tècnica per soldadura que retornarà a aquesta campana el seu so original, fet que suposarà la continuïtat del temps d’Esparreguera tal i com ho ha fet fins ara.

Per al seu toc es proposa la construcció d’una nova maça exterior per gravetat com l’original, en el cas que no es conservi l’original, que sent així, haurà de tornar-se a col·locar. Aquesta maça podrà ser moguda per moderns tiradors que reproduiran el moviment d’alçada i caiguda com el rellotge mecànic feia. La maça quedarà separada de la campana. Si encara existeix a la torre el rellotge mecànic, pot ser connectada de nou també. La campana haurà d’instal·lar-se en una estructura de fusta, per tal que les vibracions siguin les mínimes. Els ferratges que aguantaran la campana seran els originals o uns iguals, de la mateixa mesura. El batall interior propi de la campana es tornarà a col·locar, protegit per a la intempèrie i les condicions climàtiques, comptant amb cable d’acer que previndrà de caiguda en cas de trencament. Per recuperar la sonoritat màxima de la campana, serà convenient netejar-la per dins i per fora, llevant les capes de brutícia acumulades al llarg dels segles i que “ofeguen” la veu de la campana. Sempre documentant inscripcions o pintures internes i reservant-les de la neteja. En el cas de la soldadura, el procediment mateix al qual se sotmet la peça fa que aquestes capes de brutícia es desprenguin, per tant no serà necessària la seva neteja. El toc de les hores hauria de ser tant de dia com de nit, ininterromput.

Amb aquestes mesures podríem qualificar de restauració una possible intervenció a la campana. Per completar la restauració del conjunt de campanes horàries, l’actual campana Maria – de Quarts, hauria de sotmetre’s a la mateixa intervenció, sense el pas de soldadura, al no trobar-se esquerdada. I anant més enllà, el conjunt de campanes litúrgiques hauria de ser restaurat també, recuperant l’acústica original (netejant campanes) i les instal·lacions originals amb contrapesos de fusta, per tal de mantenir els tocs locals, que en el cas de ser electrificats els reproduiran i no impediran els tocs manuals.

Aquestes mesures ens duen a recuperar de manera objectiva i útil el gran i potent instrument musical que suposa la campana Eulària en solitari i en conjunt amb la resta. La restauració dels valors originals i propis de les campanes ens oferirà continuar lligats amb els nostres orígens mirant al futur, deixant als nostres fills i nets el tresor de la música comunitària que ens acompanya al llarg de la nostra vida, seguint sentint la veu de les campanes tan immaterial com sempre, i més viva que mai.


MARTÍNEZ ROIG, Eliseu

Campanòleg i Gestor de Patrimoni Immaterial
(05-05-2015)

  • Parròquia de Santa Eulàlia - ESPARREGUERA: Campanes, campaners i tocs
  • ESPARREGUERA: Campanes, campaners i tocs
  • MARTÍNEZ ROIG, ELISEU (PAIPORTA) : Investigador, escriptor, compositor
  • MARTÍNEZ ROIG, ELISEU (PAIPORTA) : Tocs i altres activitats
  • Restauració de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 72 Visitants: 72 Usuaris: 0