Les campanes, una veu cada vegada més llunyana

David GUILLÉN i VIÑAS

Les campanes, la veu dels pobles és el segon premi dels Llavor de Lletres als Treballs de Recerca al Batxillerat. En David Guillén, estudiant de l’Escola Camp Joliu, n’és l’autor. “Al principi volia fer un treball sobre la bateria, però vaig veure que un treball sobre aquest instrument se’m faria molt extens. Com que al meu poble encara hi ha tradició de campanes i la gent les coneix vaig decidir-me per aquest tema.” De fet, en David va aprofitar la seva passió per la bateria i la percussió per aprofundir en un món no massa distant, el de les campanes, “aquest treball m’ha servit per adonar-me que el que jo em pensava que era un món inhòspit és en realitat un fet cultural important que ha generat moltíssima informació al llarg dels anys”. Un altre factor que també va influir a aquest jove de Llorenç del Penedès a l’hora de decantar-se per un tema va ser el fet que el seu avi, tot i no ser un mestre campaner, va tocar durant un temps les campanes d’aquest poble del Baix Penedès.

El treball del David està estructurat en tres grans apartats: un primer i ampli marc teòric on analitza la campana des de diferents perspectives, una segona part centrada en les campanes com a fet cultural a Catalunya i una anàlisi dels diferents tocs que han existit i, finalment, un tercer apartat molt més concret, les campanes a Llorenç del Penedès. “En la primera part es presenten conceptes i es parla de la campana des de molts punts de vista (històric, físic, tipològic, musical, cultural, social...) i això serveix perquè el lector pugui tenir un concepte genèric de la campana que li permeti entendre els altres apartats. La segona part gira al voltant de les campanes de Catalunya, vaig buscar molts tocs de campanes típics del país i també vaig entrevistar un campaner del poble perquè m’expliqués més coses sobre aquest món. La tercera part consisteix en una anàlisi històrica de les campanes a Llorenç del Penedès, el meu poble.” Amb aquest treball en David Guillén ha pogut comprovar com dia a dia s’han anat perdent molts tocs, “m’he adonat que les campanes van evolucionant en harmonia amb tot el procés cultural. Abans es feien servir moltíssims tocs de campana, com el de sometent o el de foc, que a poc a poc s’han anat perdent, mentre d’altres han desaparegut per la seva mateixa raó de ser, com ara el toc de queda que fora d’un context de guerra no té cap raó per existir”.

A més, el treball de recerca d’en David inclou un disc compacte amb nombrosos tocs de campana enregistrats per ell mateix, “majoritàriament els vaig gravar a Llorenç, quan sabia que batejaven algú, que hi havia un casament o un enterrament preparava la gravadora i ho enregistrava. Per aconseguir els altres tocs més típics que em faltaven vaig anar a visitar un mestre campaner de l’Hospitalet que me’ls va deixar gravar i em va facilitar moltíssimes dades i llocs on aconseguir més informació”.

Del Sopar de Lletres en David conserva un excel·lent record, “la veritat és que em va sorprendre molt gratament, em va impressionar tota la infraestructura que es munta al voltant de lliurament dels premis”. Però, sens dubte, qui més va impressionar a aquest futur estudiant de Dret de la Universitat Pompeu Fabra va ser en Màrius Serra, el mestre de cerimònies, “crec que en Màrius tenia molta raó quan va dir que la vertadera importància del Llavor de Lletres és que existeixin uns premis que es facin fora de Barcelona. Jo també crec que el més destacable dels Llavor de Lletres és que són genuïns de la nostra terra”.

Per en David aquests premis que organitzen La Fundació Ferrer Sala Freixenet i La Fura són una motivació afegida a l’hora de fer el treball, i no només per la recompensa econòmica, sinó pel fet que es publiquin en aquest setmanari, “amb la publicació de la ressenya del treball ajudes a promocionar temes potser desconeguts per una gran majoria i això, almenys a mi, m’omple de satisfacció”. Pel que fa als diners que va rebre com a premi de reconeixement al seu treball, ja ha decidit on destinar-los: “Procuraré invertir-los en la matrícula de la facultat o a pagar-me el carnet de conduir”. La música i la bateria són la passió d’en David, “estudio bateria i toco en un grup amb quatre amics”. Fins i tot ell i els seus companys s’han animat a gravar una maqueta “molt improvisada” –explica entre rialles– i ara per ara estan acabant de buscar un nom per al grup.

  • Veure resum de l´elaboració del treball

    [pdf]

    "La Fura nº 1147-1148 pàgina 93" (2004)
  • Església parroquial de Sant Llorenç - LLORENÇ DEL PENEDÈS: Campanes, campaners i tocs
  • LLORENÇ DEL PENEDÈS: Campanes, campaners i tocs
  • Campanes (inscripcions, descripció): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © La Fura nº 1147-1148 pàgina 93 (2004)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 87 Visitants: 87 Usuaris: 0