La serenitat del Patrimoni

Toc de Cor - Autor: MARTÍNEZ ROIG, Eliseo

Hui, dia 6 de desembre de 2015, els Campaners de la Catedral de València hem tornat a tocar en una torre on feia uns 40 anys llargs que no sonaven, mogudes per l'esforç de les persones, les seues campanes. La torre de Sant Nicolau ha acollit a uns sis o set campaners de la Seu Catedralícia durant uns minuts, açò sí, després de complir amb el calendari anual en la Torre mare del Micalet.

En aquests moments, en els quals comencem (en plural) l'aventura de treballar durant uns anys en un doctorat, en una recerca humanística, cada acostament a açò que des de fa temps es ve nomenant Patrimoni Cultural, ens obri no una, sinó diverses finestres de pensament, que tractem de recordar per a plasmar-les en esquemes, estructures, etc.

És evident que considerem la campanologia valenciana com a element patrimonial, perquè a més d'així veure's legislada (amb diverses declaracions tant de béns materials com a monuments immaterials), així, sota aquesta premissa, estem aconseguint preservar, conservar i fomentar la seua conservació. Però hi ha ocasions en què els termes de Patrimoni Cultural sobrepassen els valors fonamentals que sustenten les bases de les expressions comunitàries, com és el cas de les campanes, campanars, campaners i tocs al territori valencià.

Fa una setmana exacta oferíem a Cullera una ponència sobre el fenomen campaner en la nostra comunitat i en particular en la localitat, seguint el títol de “Patrimoni i Participació”. Per a açò ens vam posar a rellegir, tal qual investigador repassa les seues notes, les quals sap on té i on ha llegit, però necessita visualitzar de nou. Sabia on havia d'acudir. Ximo Revert amb el seu text El patrimoni cultural entre els ciutadans, on, emocionadament, rellegia el meu propi subratllat: “[…] direm que el passat està entre nosaltres no per a momificarlo, sinó per a aprendre-ho, usar-ho, conviure amb ell i transformar-ho a les necessitats del nostre present. L'eclosió de col·lectius i moviments socials a favor de la salvaguarda d'elements o conjunts patrimonials té a veure amb aquesta premissa”. Automàticament i com és habitual, associem al moviment campaner al que pertanyem.

Si per alguna cosa es vénen caracteritzant els Campaners de la Catedral de València des de la seua fundació com a associació allà pel fred gener de 1989 és per la constant e infatigable tasca de repensar-se, de no avorrir ni avorrir-se, d'aprendre, d'usar, de conviure i de transformar el llegat campaner d'ahir fins avui. Contínua Revert “[…] ens sentim convidats a detectar, regenerar, posar en relleu, utilitzar i consumir patrimoni cultural”. Brillant, veritat?. Els membres dels Campaners no solament acudeixen puntualment a fer sonar les campanes de la Torre del Micalet, sinó que han detectat i detecten, posen en relleu, utilitzen, consumeixen (i afegiria: ofereixen) aquest aspecte intangible que suposa la música de campanes. Un dels nostres principals arguments per a evidenciar la importància patrimonial de la campanologia valenciana que compartíem a Cullera era el de la necessitat de les persones per a concebre les nostres expressions com a patrimoni. Perquè, si no hi ha persones que interactuen i que participen, de quin patrimoni estem parlant? patrimoni? de qui i per a qui? Si no som les persones els qui ocupem els càrrecs d'autors, protagonistes i alhora, receptors del patrimoni, què és el que estem preservant?

Toc de Cor - Autor: MARTÍNEZ ROIG, Eliseo

Quantes preguntes, quina forma tan genial de començar una tesi! Però hi ha algunes respostes inicials de les quals partir. Per açò estem en camí. Algunes respostes que cal anar assentant, i que se sustenten per les experiències que vivim quasi dia a dia els campaners de la catedral.

El camí és llarg, i malgrat moments de major esforç i dedicació, podem començar a traure conclusions de l'experiència campanera. No només per mantindre un dels calendaris de tocs manuals més complets en les catedrals d'Espanya, sinó per la “eclosió” de tot un entramat científic, tècnic, social i professional de qualitat que emana del grup com emanen els acords metàl·lics per les finestres de la torre. Després de generar un model exemplar de catalogació, d'inventariat, de conservació i de difusió, es defensa un model de restauració al que s'acullen les comunitats, les empreses, les administracions autonòmiques, estatals e internacionals! Alguna cosa sembla que hem aportat, gràcies, indiscutiblement a experts, líders diria jo. (Ralph Nader deia que un líder no és qui aconsegueix seguidors, sinó qui genera més líders)

I tot aquest conglomerat de patrimoni i professionals a càrrec d’ell ve al cas de la serenitat. Alguna cosa que he sentit en gran manera avui 6 de desembre. Quan en un grup social es genera el nivell de professionalització actual que caracteritza als campaners de la catedral (compte!, solament falta la remuneració econòmica individual per a completar la definició de professional) impera un sentiment de tranquil·litat, de serenitat, de normalitat. És a dir, el fet d'arribar a una torre on feia lustres cap campaner pujava, tocar i anar-se, és un fet que s'emmarca dins de la normalitat quant al desenvolupament de l'activitat campanera. A València, ja no és novetat que es toquen les campanes a càrrec de grups de campaners. És una cosa normal. És una cosa serena. És una cosa interessant. És el fruit d'un esforç de molts anys. Segur que hi ha gent que desconeix l'activitat per complet. Arribar a conèixer una ciutat com València requereix el seu temps, i la seua dedicació. Però per a açò tenim els nostres canals de comunicació.

Cert és que hem tingut la visita de periodistes, que han promès fer alguna cosa emocionant. Però açò també entra dins de la normalitat, la notícia no és que hagem tocat en Sant Nicolau després de fer-ho en la catedral. L'interessant a explicar és que els que han propiciat la recuperació del toc manual en aquesta torre superen per poc temps la majoria d'edat. I l'interessant a compartir és que seguim treballant perquè la continuïtat dels tocs siguen una realitat, a través d'accions que es necessiten dur a terme, sobretot per a facilitar el toc. És a dir, l'interessant és que “estem treballant”, “estem en ello”. L'interessant és que ho fem dins de la normalitat, dins de la nostra serenitat.

I és que la serenitat venia al cas que, compartint les fotos amb els companys, no he pogut deixar de compartir aquesta emoció amb el Dr. Llop i Bayo, qui va retratar a part dels últims campaners de la torre de Sant Nicolau. Tinc en la ment una imatge d'un d'aquells campaners repicant amb una mà en la butxaca dels seus pantalons, mostrant eixa tranquil·litat. I m'ha vingut a la ment fent jo també algunes fotos, mentre Paco, Joan i Pau es creuaven per l'objectiu. Agarrant-se a les cordes, repicant, tan tranquils. Tan serens. Igual que aquells campaners desapareguts, segurs i convençuts dels seus ritmes campaners, trobem als Campaners de la Catedral de València, agarrant-se amb cura a les cordes i expressant-se tan segurs amb les campanes, que ni el fresc vent de desembre els ha fet tremolar.

Reflexions com aquestes ens fan pensar i pensar en la forma d'enfocar l'objectiu social d'una proposta de tesi humanística. Mentre tants experts estudien e implanten formes de conservació de patrimoni, nosaltres ens fem la pregunta de, i si el patrimoni es manté tantes vegades com participem d'ell, tantes vegades com siguem els protagonistes i els receptors d'ell? de què ens val mantenir el patrimoni si no és per a gaudir-ho?

Toc de Cor - Autor: MARTÍNEZ ROIG, Eliseo

Som conscients que l'èxit (perquè és un èxit) dels Campaners de la Catedral de València suposa un exemple de conservació patrimonial i ve fonamentat per la participació social activa dels seus membres i d'aquells que ens escolten. Un model basat en l'intercanvi de coneixement i en l'admiració mútua dels seus membres. Un model obert, compartit, gaudit. Un model que serveix per a altres models. Un model subjecte d'interès científic i tècnic. I sobretot un model segur, tranquil … un model serè.


MARTÍNEZ ROIG, Eliseu
Campaner de la Catedral de València (06-12-2015)

  • Parròquia de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Bisbe - VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • MARTÍNEZ ROIG, ELISEU (PAIPORTA) : Investigador, escriptor, compositor
  • MARTÍNEZ ROIG, ELISEU (PAIPORTA) : Tocs i altres activitats
  • Campaners: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaner de la Catedral de València (2015)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 103 Visitants: 103 Usuaris: 0