 |
||
© Tower Clocks (2001) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 24-04-2024 |
||
Aquest rellotge va ser el primer que vaig fotografiar i recopilar dades. El tenien arraconat a la presó de l’ajuntament. Va ser una agradable sorpresa la proposta que em feren de restaurar-lo i tornar-lo a muntar a la façana de l’ajuntament de Sóller. L’octubre de 1995 el vàrem traslladar al meu obrador amb l’ajuda dels meus companys i amics de l’associació de rellotgers. Una vegada net i repassat el vàrem exposar a l’estant dels Rellotgers Mestres artesans que vàrem muntar a la Fira “BALEART-95”, (que va tenir un gran èxit). Va passar el temps, i després de modificar-lo i restaurar-lo afegint les peces necessàries, el vaig muntar a la façana de l’ajuntament, substituint el rellotge electrònic. La inauguració va ser el dia 24 d’agost de 1997 presidida pel batlle Sr. Ramon Socias i el regidor de cultura Sr. Guillem Bernat. És un rellotge fet l’any 1885 per Pedro Cabanach, rellotger català. Amb les proporcions precises per a ser un rellotge de corda diària. La vida moderna no permet haver de parar ( PARAR : és una paraula que no se sol utilitzar i que vol dir preparar el rellotge perquè torni a funcionar i donar les campanades correctament un altre dia. Es confon aquesta paraula perquè en castellà vol dir aturar) el rellotge cada dia i per això li vaig muntar tres motors que remunten els pesos amb un sistema automàtic per fer funcionar aquests motors en el moment oportú.
DESCRIPCIÓ DEL MECANISME: Les platines amb les columnes fan un conjunt reforçat per suportar els tres rodatges. Fa 1 m de llarg per 50 cm d’ample i 55 cm d’alçada.
El rodatge del mig és el de moviment i es composa dels següents elements: Roda imperial, en aquest cas és la roda primera, perquè l’eix fa una volta per hora i d’aquí surt el moviment al rodatge de minuteria. Aquesta roda fa: 27 cm de diàmetre i 16 mm de gruix i té 100 dents que engranen al pinyó de la roda segona.
El barrilet fa 35 cm de llarg i 10 cm de diàmetre. Té fixa la roda de 24 dents amb forma de serra que la trava no permet que torni enrere després de carregar la corda. La roda de càrrega també està fixa al barrilet i té 40 dents que engranen al pinyó de 10 dents de l’eix que rep la força de càrrega. Els tres barrilets son iguals.
La roda segona es compon del roquet, que fa 50 cm de llarg, pivots inclosos; el pinyó de 10 dents i la roda de 60 dents, que fa un diàmetre 14 cm i un gruix de 13 mm. Engrana amb la roda d’escapament.
El roquet de l’escapament té un pinyó de 10 dents. La roda tipus Lepaute té 30 clavilles rodones i estan llimades a la meitat. Fa 12 cm de diàmetre i 10 mm de gruix. Les clavilles són de bronze i donen força a les pales d’àncora, que són d’acer temprat.
L’àncora transmet la força rebuda de la roda d’escapament al pèndol mitjançant una palanca fixa a l’extrem de l’eix.
El pèndol és de 998 cm de llarg teòric amb un disc d’aproximadament 6 Kg de pes i 26 cm de diàmetre, fet de ferro fus. La vara del pèndul es de fusta amb reforç al trau on es fica la clavilla de la palanca d’àncora. Penja tot el conjunt de la suspensió, que està formada per dues làmines d’acer amb molta flexibilitat.
El rodatge de soneria per sonar els quarts es compon de:
Barrilet (que ja hem descrit) i la roda imperial, que fa el mateix que la roda del moviment, excepte que és més gruixuda, 26 mm. Té 10 clavilles reforçades per empènyer la palanca que mou el martell de la campana. La roda imperial del rodatge de sonar les hores és igual. La raó de què tingui la roda imperial 10 tocadors és perquè aquest registre dóna deu cops cada hora i, dispost d’aquesta manera gasta, com el moviment, a cada hora una volta de corda.
El roquet de la roda d’avís té una petita palanca per travar el rodatge en el temps d’espera entre una i altra tocada de les campanes. El pinyó té 10 dents. La roda fa 14 cm de diàmetre i 18 mm de gruix. La roda d’avís del rodatge de les hores és igual.
L’eix del roquet del ventall té un pinyó de 10 dents i fa 62 cm de llarg. D’una banda té el travador d’espera per amollar el rodatge al moment oportú, i de l’altra té el ventall de fre i la regulació de la velocitat del interval entre un i altre sonar de campana. Aquest element és igual en el rodatge de les hores.
Els dos ventalls de fre dels dos rodatges, son formats per un braç cada un que aguanta, als extrems, dues pales en forma de cor. Al centre del braç hi ha un trinquet que rep la força del rodatge mitjançant una roda dentada amb forma de serra, de forma que, quant acaba de fer la seva funció, i per què no s’espatlli, les pales continuen girant per la inèrcia que duen, fent renou de carraca.
La forma de registrar el moment de tocar els quarts i les hores funciona de la següent manera:
La roda calçada és la roda que du l’agulla dels minuts i, a més, va ajustada a pressió per poder posar d’hora el rellotge. Té quatre clavilles que empenyen la palanca del registre dels quarts, dues d’aquestes clavilles són una mica més llargues per fer moure la roda comptadora de les hores, que cada dos traus registren una hora.
La palanca que registra els quarts, quant es prepara, trava el roquet del ventall per amollar-lo al moment oportú. Aquesta palanca té el travador del “silenci a la nit”, llavors n’explicaré el funcionament.
Empeny una segona palanca amb tres braços, un dels quals rep el moviment de la primera palanca, un altre destrava la roda d’avís i el darrer registra els quarts que l’indica la roda comptadora.
Aquesta roda està fixa a l’eix de la roda imperial. Té una clavilla al final del recorregut, o sigui, en tocar els quatre quarts. Aquesta clavilla empeny la palanca del registre de les hores.
Igual que el registre dels quarts, el de les hores té una palanca de tres braços. Un braç rep el moviment de la palanca, un altre destrava la roda d’avís i el darrer deixa caure pel seu propi pes la serreta.
A l’extrem del roquet de la roda d’avís hi ha una peça en forma de cometa, quant gira aquesta roda, a cada volta fa passar una dent de la serreta.
La serreta cau damunt el caragol, que és la roda comptadora de les hores. La peça amb forma de cometa va comptant l’hora pujant a cada volta un pas de la serreta. Cada pas sona una campanada.
El rodatge del registre de les hores gasta menys corda que els altres rodatges. El motiu és que la roda imperial dels quarts té deu clavilles, i sumant les campanades, ens en dóna deu en una hora. Per tant, gasta una volta de corda a l’hora, o sigui, dotze voltes a les dotze hores. La roda del moviment fa el mateix. Però el registre de les hores sona 78 campanades en 12 hores. Si tenim en la roda 10 clavilles li falten 2 campanades per fer 8 voltes de corda.
Vull explicar en que consisteix el mecanisme desenvolupat per mi : “silenci a la nit”. Es tracta d’un sistema que fa aturar el rodatge de tocar els quart entre les dotze i quart de la nit i les sis i mitja del matí. Aquest rodatge comanda el rodatge de les hores i, per tant, no toca les hores en aquest temps. Es composa dels elements següents:
El moviment d’aquest mecanisme comença a la roda comptadora de les hores. Li he afegit un pinyó de 14 dents al eix d’aquesta roda.
Seguidament, aquest pinyó transmet el moviment mitjançant una cadena a una roda de 28 dents i, per tant, fa una divisió per dos. Amb aquest sistema he dividit les dues voltes que fa la roda comptadora cada dia. Ja tinc una roda que fa una volta a les 24 hores.
Aquesta roda té una palanca amb un sistema que allibera un trinquet en el temps transcorregut entre les sis i mitja del mati i les dotze i quart de la nit.
Finalment, aquest trinquet trava la palanca que registra els quarts i no permet que el mecanisme de sonar els quarts i les hores funcioni en el temps que he citat abans.
Aquest sistema se pot anul·lar amb un travador per a què sonin les campanades les vint-i-quatre hores.
El sistema automàtic per remuntar els pesos, que també he desenvolupat per aquest rellotge, es composa de dos jocs de pinyons de bicicleta amb cadenes per a cada pes. Hi ha un motor elèctric d’un quart de cavall per a cada pes. Els motors reben l’energia elèctrica d’un interruptor activat per un final de carrera. Quant el pes arriba abaix, activa l’interruptor i el motor puja el pes, quant arriba dalt l’interruptor es desactiva i atura el motor. També hi ha un altre interruptor que és activat per la palanca dels quarts, i serveix per a què no es puguin posar en marxa qualsevol dels tres motors al moment de sonar les campanes. No poden funcionar els motors quant els rodatges de soneria funcionen perquè faria intermitències entre so i so de campanes. També he restaurat l’esfera. És quadrada de vidre, i fa 1,10 m . Li he afegit les dates de quant es va muntar la primera vegada, any 1885, i del segon muntatge, any 1997. Li he dibuixat l’escut del poble i els quatre cantons
Ja tenim rellotge mecànic un altra vegada a l’ajuntament de Sóller. A dut molta feina, però ha estat gratificant. També hem rescatat les campanes i les hem muntades al terrat de l’edifici. Són peces amb història i de gran valor per al poble.
Dades i fotos preses entre l’octubre de 1995 i l’agost de 1997.
Libro-catálogo "Els Rellotges Públics de Mallorca" por José Luis Forteza Pomar, Editorial Moll - Año 2001.
|
||
© Tower Clocks (2001) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 24-04-2024 |
||