El campanar és un dels pocs elements que es conserven del conjunt monàstic del segle XI. El cos principal, fins a la part superior dels arcs cecs, fou construït en aquest moment i ornat amb els clàssics motius llombards del romànic. Però la part superior no es va acabar de construir fins a mitjans del segle XVIII.
Tant el campanar com els absis de l’església, utilitzen com a fonament les restes de la fortificació romana del segle IV que precedí al monestir en aquest emplaçament.
Les campanes, instal·lades a la moda alemanya, acabaran trencant el campanar en poc de temps. La instal·lació actual, importada, no permet ni el toc manual ni cap control de les campanes. No obstant el campanar conserva, segurament per ignorància o negligència dels instal·ladors, el "pont" és a dir una barra horitzontal en el mur que permetia dur la campana "a seure", invertida, entre toc i toc. (Nota de Francesc LLOP i BAYO - 10-03-2017)
© Ajuntament de Sant Cugat (2017) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 29-03-2024 |