Barcelona i la mesura del Metre

Les fites geodèsiques que Méchain i el seu equip van emprar entre 1792 i 1793 per a la mesura del Meridià a Barcelona i rodalies.


Plànol de Barcelona el 1806, pocs anys després de les mesures (1792-93)

Extrem inicial de l'arc de mesura: la torre sobre l'entrada principal del castell de Montjuïc, on hi havia el pal de senyals.

Avui en dia segueix sent un vètex geodèsic de primer ordre.

Un vespre de gener de 1793, mentre tornava a l'hostal després de mesurar des de Montjuïc, Méchain va descobrir un cometa a ull nu vers l'horitzó nord, el que veia tot baixant (constel.lació del Drac).


El campanar nord de la Catedral de Barcelona, el més proper a la porta de Sant Iu (dreta de la fotografia).

Val a dir que la façana de la catedral de Barcelona, i amb ella les 3 torres en punxa (la que veiem al mig i les que s'amaguen darrera les torres octogonals), no es va acabar fins la segona meitat del segle XIX, pagada per Manuel Girona i Agrafel (1818-1905).

La torre del rellotge del port de Barcelona, antic far del port (fanal) contruit el 1772 .

El rellotge és del segle XIX, quan l'ampliació de l'escollera va deixar el far dins el port i aquest ja no podria desenvolupar la seva funció inicial.

El terrat de la desapareguda pensió La fontana de oro, cantonada Avinyó (llavors continuació del carrer Escudellers, a l'època un dels més distingits de la ciutat) amb el carrer Ample.

Des d'allí Méchain realitzà observacions per determinar la latitud del castell de Montjuïc.

Torre de St. Joan, propera al baluard de Sta. Clara i al convent del mateix nom que van ser malmesos durant la batalla del 10 de setembre de 1714 i arranats, a l'igual que el barri de la Ribera, entre el 1714 i el 1716 per construir la Ciutadella que vigilaria la ciutat fins el 1869.

La torre va ser conservada i serví de presó.

Al ser un dels punts més alts és possible que fós una de les fites, pero em cal més recerca. Atenció doncs amb el plànol de més amunt, pot ser erroni.

1869, celebrant l'enderroc de la torre i la Ciutadella.

La fita de Vallvidrera és el Turó de Can Pasqual (470,1m alt.).

Per la distància entre el punt i Montjuïc (4675 toises -uns 9Km ) i l'àngle d'uns 71º amb la torre de St. Iu (vist des de Montjuïc), sembla el punt més verosímil, encara més quan el turó de Can Pasqual és encara avui un vèrtex geodèsic.

El Fanal del port i el castell de Montjuïc, on destaca la torre on hi havia el pal de senyals,

la primera fita sud del segment de Meridià que portà a determinar la longitud del Metre.

Referències:

Plànol de Barcelona 1806; Biblioteca Nacional de España

Foto torre St. Joan: Historia de Barcelona (Aj. Barcelona i El Periódico de Catalunya, 1995) ISBN: 84-8130-039X

Sobre la Ciutadella i torre St. Joan: Hyperenciclopèdia - http://www.grec.net/

IPARRAGUIRRE, Jordi

Grup d'estudis artronomics (01-05-2002)

  • Santa Església Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia - BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanars: usos visuals i simbòlics: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Grup d'estudis artronomics (2002)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 77 Visitants: 77 Usuaris: 0