Lluminària

Fins fa un temps la il·luminació monumental a Gelida era cosa del castell. Fa uns quants  mesos, però, un bon dia el campanar també va aparèixer ple de llum i a partir d'aleshores aquest element arquitectònic ha quedat igualment incorporat al catàleg del patrimoni lumínic local. Posar llum al campanar diu que no ha estat cap pensada de l’ajuntament sinó la iniciativa d'uns particulars, que es veu que n'han pagat la instal·lació de la seva butxaca. Un gest digne d'elogi, no cal dir. Les butxaques particulars no estan gaire d'orgues en els temps que corren i ara més que mai calen aquestes mostres de compromís. Els mecenes, doncs, es mereixen un deu. I si a més a més paguen el rebut  de la companyia elèctrica cada dos mesos, llavors senzillament cal premiar-los amb una medalla i una rebaixa en l’increment del 13,2% de l’IBI d’enguany. No ho dic de broma, no. En tot cas, que el campanar està endollat a la corrent elèctrica general com una torradora qualsevol és un fet. La llum crema cada nit. És una llum blanca i potent que posada allà dalt contrasta una cosa grossa amb la negror del cel nocturn. A diferència del castell aquí la font lumínica està posada a dins de l'estructura edifícia, cosa que personalment trobo que dilueix l’efecte del muntatge (si més no l’efecte teatral que la lluminària té en el cas del castell). Però potser ja és això. Vull dir que potser aquesta llum d’allà dalt cal entendre-la en un sentit religiós. Espiritual almenys. Al capdavall estem parlant del campanar i el campanar és a l'església. No ho sé, els promotors de la llum ens haurien d’il·luminar sobre les intencions llures en aquest afer. El cas és que el campanar crema amb una llum pròpia a l'interior que ulla tota la nit per les obertures de punt rodó de la torre del campanar. La imatge segurament fa goig. Sens dubte els qui van promoure la iniciativa pensen que en fa i que això –espiritualitat a banda– ens fa molt fotogènics des de l’autopista i can Brians. Ara, això de la fotogènia sempre és discutible. En el cas del campanar by night jo la fotogènia no la sé veure gaire, francament. A les dues de la nit, amb aquell silenci que aquests dies encara hi ha, el campanar il·luminat de vegades fa un efecte una mica fantasmal i altres vegades sembla com si fos algun veí que s'hagués descuidat de desconnectar la taula de rajos uva en anar a dormir. O encara sembla aquella llum misteriosa i sobrenatural que fan les neveres quan les visites de matinada. No em sorprendria gens si un dia d’aquests algú hi puja i hi troba mitja dotzena d’ous, un pack de sis de iogurts desnatats de la Fageda i un senyor verd que bipbipeja.

NICOLAU, Xavier
Al funi es diu que... (04-07-2012)

  • Parròquia de Sant Pere - GELIDA: Campanes, campaners i tocs
  • GELIDA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanars: usos visuals i simbòlics: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Al funi es diu que... (2012)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 83 Visitants: 83 Usuaris: 0