Maria, la "dels albaets" (2) - Mare de Déu del Rosari - OLOCAU - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 102)

Localització campanar
Diàmetre 45
Altura del bronze 37
Vora 4,5
Pes aproximat 53
Any de fosa 1513
Descripció La campana du una breu epigrafia en minúscula gòtica: "+ aue # maria # gracia # plena". És una variant de la salutació angèlica a Maria en Lc 1:28, on escriuen "AVE, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM" que pot traduir-se com "US SALUDE, LA PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB VOS". La inclusió del nom de Maria, que en el text evangèlic figura en el versicle anterior, és habitual en aquests textos.
La campana és coneguda com la dels "albaets", ja que era la que sonava quan un xiquet o una xiqueta moria poc abans de prendre la primera comunió. Aquesta campana va ser portada de Portaceli, en 1835, quan es va produir l'exclaustració de la comunitat.
Al voltant d'esta campana es desdibuixa una llegenda. La qual, una xica, Agnés Pedrós i Alpicat, que vivia en una cova, vivint dels materials d'espart que fabricava i més tard venia en el poble. Una nit, uns pastors van veure eixir llums de la cova. Les llums es van repetir les nits següents. Allí, uns frares van trobar a Agnés morta, i la van soterrar en un monestir. Diuen, que en el moment de donar-li sepultura, la campana María, va començar a donar voltes per si sola.
La restauració de les campanes de Bétera i d'Olocau, així com la documentació existent, permeten assegurar que les dues foren foses pel mateix fonedor i instal·lades formant part del mateix conjunt.
Terç (T) (2 cordons) /
"+ aue # maria # gracia # plena" [mg] /
(2 cordons)
Mig (M) (Cordó) /
(garlanda) /
(cordó)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Participava en els tocs de campanes habituals i festius. Utilitzada de manera habitual per al toc d'albat, és a dir d'infant batejat, que encara no ha pres la comunió (i per tant encara no té ús de raonament).
Tocs actuals de campanes Participa en els tocs de campanes habituals, de mort i festius.
Truja Fusta de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA
Estat original La campana fou fosa, junt a altres, per a la Cartoixa de Portaceli. Arran de l'exclaustració fou duta a aquesta parròquia, on formà part del conjunt de campanes.
Estat anterior La campana es va badar, i es conservar, dins de l'església, en una fornícula, amb un text indicant el seu valor històric i la seua procedència.
Estat actual Restaurada per soldadura per LACHENMEYER. Truja i instal·lació fetes per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
Mecanismes de toc (03) motor ECAT vol impulsos (09) electromall ECAT
Intervencions RESTAURADA amb subvenció de la GENERALITAT VALENCIANA en 2007.
Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant hauria de ser declarada explícitament Bé d'Interés Cultural, degut al seu valor.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 27-10-2010
18 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 18-10-2017
    Convertir a PDF