Campana Grossa, Sant Julià (6) - Arxiprestal de Santa Maria - MORELLA - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 1030)

Localització Terrassa de l'absis
Diàmetre 138
Altura del bronze 107
Vora 16
Pes aproximat 1522
FonedorMESTRES, ADJUTORI; MESTRES, JAUME
Any fosa 1756
Descripció La campana té un conjunt complex d'inscripcions, repartides entre dos cordons del terç i el mig. La major part estan en llatí. Així, al terç trobem un conjunt d'inscripcions molt comunes a les campanes des del segle XIV repartides entre dos cordons: "✱ XPS ✱ REX ✱ VENIT ✱ IN ✱ PACE & ✱ DEVS ✱ HOMO ✱ FACTVS ✱ EST ✱ VERBVM ✱ CARO ✱ FACTVM ✱ EST ✱ XPS ✱ DE ✱ VIRGINE ✱ NATVS ✱ EST ✱ XPS ✱ MORTVS ✱ EST✱ XPS RESURREXIT / + XPS ✱ VINCIT ✱ XPS ✱ REGNAT ✱ XPS ✱ IMPERAT ✱ XPS ✱ AB ✱ OMNI ✱ EVLGVRE ✱ TEMPESTATE ✱ & ✱ TERREMOTVS ✱ NOS ✱ DEFENDAT ✱ AMEN ✱ SANCTE ✱ JVLIANE ✱ ORA ✱ PRO ✱ NOBIS". El text abrevia totes les voltes el nom de Crist, que està en grec i complet seria: "XPISTOΣ". La inscripció es pot traduir al valencià així: "CRIST REI VA VA VINDRE AMB PAU, DÉU ES VA FER HOME EL QUI ÉS LA PARAULA S'HA FET HOME CRIST NAT DE (MARIA) VERGE VA NÀIXER CRIST VA MORIR I VA RESSUSITAR CRIST VENÇ CRIST REGNA CRIST IMPERA CRIST ENS DEFENSE DE TOT LLAMP, TEMPESTAT I DELS TERRATRÉMOLS ENS DEFENSE AMEN SANT JULIÀ PREGA PER NOSALTRES".

Com hem comentat, és un recull de diverses inscripcions molt comunes a les campanes i a alguns breviaris recullen aquestes inscripcions dins d'una oració per implorar la protecció divina durant les tempestes. En primer lloc l'oració "✱ XPS ✱ REX ✱ VENIT ✱ IN ✱ PACE & ✱ DEVS ✱ HOMO ✱ FACTVS ✱ EST ✱" és habitual als llocs elevats que ejercien cert domini del territori. Seguidament les paraules "VERBVM ✱ CARO ✱ FACTVM ✱ EST" formen part de l'inici de l'Evangeli de Sant Joan (Joan 1. 14), text que fins la reforma litúrgica dels anys 70 del segle XX era llegit al final de les misses, i a més forma part de l'oració de l'Angelus. La resta del text està copiat d'aquestes oracions per protegir de les males tronades, fet que queda especialment remarcat quan especifica que "CRIST ENS DEFENSE DE TOT LLAMP TEMPESTAT I TERRATRÉMOLS AMÉN". A més les aclamacions + XPS ✱ VINCIT ✱ XPS ✱ REGNAT ✱ XPS ✱ IMPERAT ✱" tenen origen a les aclamacions carolíngies, utilitzades a França al segle VIII i posteriorment com a himne oficial de la Ràdio Vaticana. Aquest conjunt d'oracions es completa amb una súplica a Sant Julià, patró de Morella: "SANT JULIÀ PREGA PER NOSALTRES". Aquesta senzilla oració deriva de les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més solemnes de l'Església Catòlica i que es canta en determinades celebracions litúrgiques (Vetlla Pasqual i ordenacions sagrades) i també durant les rogatives i altres actes penitencials. Igualment és un text molt comú a la pietat popular.


El conjunt de textos d'aquesta campana es completa amb una rica iconografia, ubicada al mig, amb advocacions clarament protectores: Santa Bàrbera (de les tronades), Sant Miquel (del dimoni, ja que es creia que els dimonis estaven darrere de les tronades) o la Mare de Déu de Vallivana (cal recordar el vot de la ciutat de Morella l'Any 1672 que va motivar la celebració dels Sexenis després d'una epidèmia). A cada costat de la imatge de Santa Bàrbera està l'escut de Morella i tot i els defectes de fosa sembla que té aquesta inscripció: "SEGELL DEL CONSELL MUNICIPAL DE MORELLA". També al mig hi ha una gran custòdia amb aquesta inscripció als costats: "SANCTISSIMVM / SACRAMENTVM / MISERERE / NOBIS". Aquesta inscripció reprodueix una de les Lletanies al Santíssim Sacrament i es tradueix així: "SANTÍSSIM SACRAMENT TINGUEU PIETAT DE NOSALTRES". Finalment hi ha una cartel·la rodejada d'una sanefa amb els noms dels autors de la campana: "ADJVTORI Y JAUME / MESTRES DE CALAF / ME FEREN LO ANY / 1756". És poca habitual el fet que figure en valencià un text al segle XVIII i possiblement és per l'origen català dels fonedors (de Calaf, Barcelona).
Espatlla (H) (cordó)
(3 cordons)
(00) (sargantana i creu)
Terç (T) (2 cordons)
"✱ XPS ✱ REX ✱ VENIT ✱ IN ✱ PACE & ✱ DEVS ✱ HOMO ✱ FACTVS ✱ EST ✱ VERBVM ✱ CARO ✱ FACTVM ✱ EST ✱ XPS ✱ DE ✱ VIRGINE ✱ NATVS ✱ EST ✱ XPS ✱ MORTVS ✱ EST✱ XPS RESURREXIT ✱"
(cordó)
"+ XPS ✱ VINCIT ✱ XPS ✱ REGNAT ✱ XPS ✱ IMPERAT ✱ XPS ✱ AB ✱ OMNI ✱ FVLGVRE ✱ TEMPESTATE ✱ & ✱ TERREMOTVS ✱ NOS ✱ DEFENDAT ✱ AMEN ✱ SANCTE ✱ JVLIANE ✱ ORA ✱ PRO ✱ NOBIS"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Custòdia) "SANCTISSIMVM / SACRAMENTVM / MISERERE / NOBIS"
(06) (imatge de Sant Pere) (imatge de la Mare de Déu de Vallivana) (imatge de Sant Miquel) / (Segell del Consell de Morella) "SEGELL DEL CONSELL MUNICIPAL DE MORELLA" (imatge de Santa Bàrbera) (Segell del Consell de Morella) "SEGELL DEL CONSELL MUNICIPAL DE MORELLA"
(2 cordons)
(sanefa amb motius vegetals)
(2 cordons)
(06) (cartela rodejada d'una sanefa vegetal) "ADJVTORI Y JAUME / MESTRES DE CALAF / ME FEREN LO ANY / 1756"
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
(sanefa amb motius vegetals)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Toc horari per mitjà d'una maça exterior conectada a la maquinària del rellotge. Es tocava tant al repic com al vol.
Tocs actuals de campanes No es toca.
Truja Ferro Manclús nova
Estat original La campana estava ubicada a la Sala de les Campanes, edificació que ocupava l'absis de l'església i que va desaparèixer a finals del segle XX. Estava dotada amb una truja de perfil tradicional local i diversos accessoris per tocar-la manualment. A més disposava d'una maça exterior per tocar les hores que era accionada per la maquinària del rellotge.
Estat actual Es troba en regular estat de conservació, instal·lada al centre del terrat de l'absis de l'església i penjada d'una estructura de ferro. Té al mig peu un badat amb forma circular que no afecta cap element decoratiu ni a les inscripcions. Disposa de truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús amb alguns elements ornamentals soldats al capçal i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.

La campana està fixada perquè no es faça sonar i evitar així que el badat es faça més gran i acabe trencant una part important del llavi.
Mecanismes de toc (03) electromall trifàsic, (09) Motor de vol continu Manclús.
Intervencions La campana fa ser fosa l'any 1756 per Adjutori Mestres i Jaume Mestres que eren fonedors de campanes de Calaf (Barcelona, malgrat que Jaume a algunes campanes apareix com a campaner de Reus). Les inscripcions de la campana ens fan pensar que es tracta de la refosa d'altra més antiga, teoria que reforça la presència d'una sargantana, animal que dins del context campaner acostuma a significar que es tracta d'una campana refosa.

Als anys 80 del segle XX la foneria de Salvador Manclús va mecanitzar la campana. La truja de fusta es va canviar per altra de ferro i es mecanitzà el conjunt amb un motor de vol continu i electromall monofàsic. Amb la construcció de l'espadanya la campana va deixar d'estar situada a una de les finestres de la Sala i es va reubicar al centre de la nova terrassa.
Propostes Vist l'estat de conservació de la campana considerem necessari procedir a una restauració que permeta recuperar tant el seu toc com la instal·lació tradicional. El bronze es deu baixar de la terrassa i ser netejat. Atès el valor històric i cultural de la peça descartem la seua refosa, per tant es deu soldar als tallers d'una empresa especialitzada.

La campana es deu dotar amb truja de fusta de perfil tradicional local, conegut per fotografies antigues o truges semblants dels Ports, i mecanitzar-la amb motor d'impuls i electromall monofàsic, mecanismes que permeten el seu toc manual. Es deuen programar tocs que imiten els tradicionals.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
Notes CAL RESTAURAR-LA

Autors

  • LLOP i ÁLVARO, Francesc; LLOP i BAYO, Francesc [Primera documentació] (15-03-1996)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (07-05-2018)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 19-08-2018
27 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 18-10-2018
    Convertir a PDF