| Localització | Espadanya sobre el presbiteri |
|---|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
Com era freqüent entre les campanes de senyals d'arreu de la nostra geografia, comptem amb la certesa que la campana era tocada diàriament a l'alba, per assenyalar la missa primera, i més tard, cap al capvespre, per convocar a la feligresia a les funcions litúrgiques (rosaris, exposicions menors del Santíssim, etc.). Durant la missa major diària, independentment de la classe del dia, era tocada també mentre durava l'Alçar a Déu; i en els enterraments dels adults es feia sonar quan el clero parroquial eixia en processó de la parròquia per recollir al difunt. Encara que no en tenim constància, és presumible que la campana –com la majoria de les seues homònimes– fora tocada en dies de festa, mentre els campaners eren a la torre, per coordinar la litúrgia amb el campanar. La campaneta, que penjava a una espadanya a les cobertes del temple, era tocada pel sagristà o algun acòlit des de la porta de la sagristia, on penjava un cordell per ser tocada a "mitja vela" (el nom local del mig vol), amb l'ajuda de la palanca metàl·lica que devia haver encastada a la truja de la campana. |
| Truja | Truja de fusta. |
| Estat original | D'aquella antiga campana, desapareguda en els espolis de l'estiu de 1936, ens han arribat alguns testimonis orals, escrits i gràfics, ben concloents pel que fa als sobrenoms que van associar-se a ella, a algun tret de la seua instal·lació i als usos que va acomplir. Aquesta campana pertanyia al reduït grup de senyaleres de l'Horta que eren conegudes –com a la propera ciutat de València– baix el sobrenom de "cimboriet". Una denominació popular que, és clar, derivava de la seua ubicació a les cobertes de l'església, sobre el mur de tancament del presbiteri, allà on a les grans esglésies diocesanes s'haguera alçat el cimbori. De fet, en un singular exercici de metonímia, encara a mitjans del nou-cents, dècades després de la desaparició de la campana, a l'espadanya on va ubicar-se se la continuava coneixent baix aquell sobrenom. L'espadanya, però, va seguir el destí pres per la campana anys enrere, i en els últims anys 1980 va desaparèixer en el context d'una presumpta restauració de les cobertes, que malauradament, no va suposar sinó el primer pas d'un seguici d'obres de reforma ben poc encertades, que també afectaren profundament al campanar. En qualsevol cas, des de la ballesta que degué haver encastada a la truja del "cimboriet" descendia un cordell per l'exterior de l'església, fins assolir la porta de la sagristia major, aleshores situada en el costat oposat del presbiteri, en l'espai que hui ocupa el museu parroquial. |
| Mecanismes de toc | La campana degué comptar –com altres campanes de senyals de l'Horta, com la de la veïna Aldaia– amb una palanca metàl·lica encastada al braç de la truja, per ser balancejada des de la sagristia de la parròquia. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | SARRIÓ ANDRÉS, Pau |
| Actualització | 10-05-2020 |
| 1 Fotos | |
