Sant Joaquim (refosa) - Parròquia de Santa Anna - CASTELL DE CASTELLS - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 1086)

Diàmetre 38
Altura del bronze 31
Vora 4
Pes aproximat 32
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1940
Descripció Com és freqüent entre les campanes que van produir-se a la foneria de Manuel Roses Vidal aquesta es tractava d'una campana de sèrie, és a dir, d'una peça fosa juntament amb altres desenes de bronzes de característiques similars, sense una destinació necessàriament definida però en qualsevol cas assegurada, davant la falta generalitzada de bronzes als campanars conclosa la Guerra Civil. Per aquest motiu, en la falsa campana solament s'incloïen la marca de fàbrica, una creu de proporcions reduïdes, segurament idèntica a la de la campana de Santa Anna, i alguns cordons com a única decoració. I en el moment en què la campana era finalment adquirida, s'incidia en ella l'any de la compra i la inscripció que els compradors sol·licitaren. En aquesta ocasió, a petició de la parròquia de Castells el fonedor havia inscrit en el bronze, de dimensions molt reduïdes: "S. JOAQUIN CASTELL DE CASTELLS 1940".
Mig (M) (00) (Creu)
(06) "S. JOAQUIN / CASTELL DE CASTELLS / 1940" (incís)
(Tres cordones)
Mig peu (MP) (06) (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA"
Tocs tradicionals de campanes Es limitava a participar en els voltejos, en què participaven totes les campanes de la torre, independentment de la classe de la festa.
Truja Truja de ferro de Salvador Manclús.
Estat original La campana va ser fosa en l'entorn de 1940 a la foneria de Manuel Roses Vidal, a la ciutat de València, juntament amb altres desenes de bronzes de característiques idèntiques. Davant la pèrdua quatre anys enrere de les seues antigues campanes, la parròquia de Castells va adquirir aquesta peça, juntament amb una altra major, que amb una inscripció inscrita en posterioritat a la seua fosa va dedicar a santa Anna, titular de la parròquia. Amb la seua destinació final definida, la campana degué ser dotada d'una truja de fusta, segurament per part de la mateixa foneria.
Estat anterior Durant les últimes dècades del segle XX la truja de fusta original de la campana fou substituïda per una altra metàl·lica, obra de la factoria campanera de Salvador Manclús, afincada al Grau de València. Probablement aquella intervenció fou el primer pas per a una electrificació que mai va arribar a consumar-se, ja que fins i tot amb el nou contrapés l'instrument va continuar sent tocat de manera manual.
En la documentació efectuada en 1999 la truja de ferro presentava rovell i la campana, badada, amb el so completament apagat i per això fora d'ús, continuava conservant un batall antic, potser el que li havia sigut donat en 1940. Finalment durant la restauració del conjunt, portada a terme l'any 2000 per l'empresa 2001 Técnica y Artesanía, la campana va ser refosa pels Hermanos Portilla. La nova campana resultant de la refosa copia, a manera testimonial, la inscripció de l'antiga.
Mecanismes de toc Fou fins a la seua refosa una campana manual, sense cap mecanisme més enllà dels accessoris que li permetien voltejar-la.
Valoració Campana sense cap valor, que podia refondre's després de documentar-la.

Autors

  • MARTÍN NOGUERA, F. Xavier (30-11-1999)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 14-02-2020
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 31-05-2020
    Convertir a PDF