| Localització | Sala de campanes | Diàmetre | 62 | Altura del bronze | 54 | Vora | 7 | Pes aproximat | 138 |
|---|---|
| Fonedor | MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA) | Any fosa | 1951 | Descripció | La campana és segurament el fruit d'una fosa en sèrie, un procediment freqüent en la indústria de Salvador Manclús. De fet, durant la seua fosa a la campana només se la va dotar d'alguns elements de caràcter genèric, com són alguns cordons i sanefes, la marca de fàbrica, una creu exterior i un anagrama marià, poc coherent amb la dedicació de l'instrument. I sense cap mena de dubte la inscripció va ser incidida posteriorment a la fosa de la campana, en una àrea que durant la fosa s'hauria deixat lliure de manera expressa, per tal que els futurs compradors de la peça introduïren en ella els textos que desitjaren. Sembla improbable, doncs, que la campana es tracte del fruit de la refosa de l'antiga major. És més versemblant la possibilitat que l'antic bronze, l'existència del qual està suficientment provada, fora retirat del campanar i substituït per una nova campana, que no sembla aprofitar el material de l'anterior. | Terç (T) |
(Tres cordons) (Garlanda vegetal) | Mig (M) |
(00) (Creu) (03) (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA 27 / VALENCIA" (06) "SANTA BÁRBARA / 8 DICIEMBRE 1951 / SIENDO ALCALDE D. ANGEL CARRERES / CURA ECÓNOMO D. MIGUEL PORTOLÉS" (09) (anagrama de Maria) | Mig peu (MP) |
(Tres cordons) (Sanefa geomètrica) | Tocs tradicionals de campanes | La campana prenia part en els repics dominicals, festius i de difunts, que s'interpretaven majoritàriament des de la base del campanar, amb les cordes que descendien des dels batalls de les dos majors. Participava també, junt amb la resta del conjunt, dels voltejos de les festes i dels mig vols que seguien als repics de morts. Com la seua predecessora, la campana va tocar els senyals del rellotge fins que el 1981 va ser adquirida la nova campana "grossa". | Tocs actuals de campanes | Els mecanismes de toc automàtic han sigut programats per reproduir els rics tocs tradicionals amb què compta la població. | Truja | Truja de fusta nova, obra de 2001 Técnica y Artesanía. | Estat original | Segons algunes fonts orals, aquest bronze és el fruit de la refosa de l'antiga campana major, també dedicada a santa Bàrbara, però d'una grandària lleugerament superior a la nova. En l'estiu de 1936 l'antiga campana va ser llançada a la plaça de l'església juntament amb les dos menors, badant-se en la caiguda. Però fins i tot així, dies més tard alguns veïns van prendre la determinació de retornar-la al campanar i allà va ser penjada d'una biga, per tocar els senyals del rellotge i alertar, si esqueia, de qualsevol alarma. Tanmateix, badada, l'antiga campana va ser retirada del campanar i probablement substituïda (que no estrictament refosa) per una nova en els últims mesos de 1951. A diferència de les campanes menors, després de la seua fosa aquesta degué ser proveïda de la truja metàl·lica amb què va comptar fins a la restauració del 2000. Però fins i tot així, la campana va mantindre el toc manual fins a aquella última intervenció. | Estat actual | En bon estat. Està instal·lada a un dels finestrals de la sala de les campanes, proveïda d'una truja de fusta de perfil tradicional valencià i com a mecanismes de toc, d'un motor de volteig per impulsos i un electromall. | Mecanismes de toc | Motor de vol per impulsos i electromall a les (09). | Intervencions | L'any 2000 la campana va ser restaurada per la recent fundada 2001 Técnica y Artesanía. La intervenció va limitar-se a substituir la truja metàl·lica amb què comptava la campana per una altra de fusta de perfil valencià i a instal·lar, per primera vegada en la breu història de l'instrument, mecanismes de toc automàtic d'última generació, com eren un motor de volteig continu i un electromall. Amb la col·laboració d'alguns veïns, el nou ordinador de gestió dels tocs va ser programat per reproduir els senyals tradicionals de Castells. | Valoració | Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la. |
Autors
| Editor | SARRIÓ ANDRÉS, Pau | Actualització | 17-02-2020 |
| 9 Fotos | |
