| Localització | Sala Alta de les Campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 63 |
| Altura del bronze | 59 |
| Vora | 7 |
| Pes real (en quilos) | 141 |
| Fonedor | ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA |
| Any fosa | 1940 |
| Descripció | La campana compta amb aquesta inscripció al terç: "# OH MARIA SIN PECADO CONCEBIDA ROGAD POR NOSOTROS #". Aquesta és una invocació a la Mare de Déu molt arrelada entre la religiositat popular, que resalta el Dogma de la Concepció Inmaculada. Al mig trobem la marca de fàbrica: "JUAN Bta ROSES / FUNDICION / CAMPANAS / ADZANETA / Pvcia VALENCIA"; element significatiu de les foneries industrials. Finalment al mig peu indica el nom del poble i la data de fosa: "# NOVELDA AÑO 1940 #". La costum de que les inscripcions indiquen el nom del poble es va generalitzar a partir de 1939, després que centenars de campanes es retiraren de les seues torres sense un inventari o control, no podent retornar moltes a las llocs originals per no indicar les incripcions quins eren. |
| Espatlla (H) |
(2 cordons) (garlanda de triangles) |
| Terç (T) |
(cordó) "# OH MARIA SIN PECADO CONCEBIDA ROGAD POR NOSOTROS #" (cordó) (cordó) (garlanda de triangles) |
| Mig (M) |
(00) (Creu amb pedestal) (03) (Escut franquista) (06) (medalló amb Creu i àngels) (09) (marca de fàbrica) "JUAN Bta ROSES / FUNDICION / CAMPANAS / ADZANETA / Pvcia VALENCIA" |
| Mig peu (MP) |
(2 cordons) (06) "# NOVELDA AÑO 1940 #" (2 cordons) |
| Peu | (3 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Possiblement seria repicada des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall per repicar-la sense haver de pujar al campanar. Es voltejaria des de la mateixa Sala de les Campanes. |
| Tocs actuals de campanes | Volteja i repica automàticament. |
| Truja | Ferro Roses |
| Estat original | Quan va ser pujada al campanar en l'any 1940 la campana comptava comptaria amb truja de fusta, possiblement amb algunes peces en formigó com era habitual en l'època. Per tocar-la tindria una corda al batall que arribaria fins als peus del campanar per fer-la sonar sense ser necessari pujar a la torre. |
| Estat anterior | A la part exterior de la boca de la campana hi ha marques de colp d'un martell trifàsic, mecanisme que seria instal·lat en el moment de mecanitzar la campana. |
| Estat actual | La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada a la Sala Alta de les Campanes, que es correspon al tercer cos del campanar. Compta amb truja de ferro, molt oxidada per estar la campana exposada als agents atmosfèrics. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall, mentre que el batall està lligat i reforçat amb cable de seguretat. Vist l'estat en que es troba seria recomanable iniciar els treballs de restauració de la mateixa, baixant la campana de la torre per netejar-la per dins i fora i canviar la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. Finalment deuria ser mecanitzada amb motor d'impulsos, que facilite el seu toc manual i imite l'estil tradicional de tocar. |
| Mecanismes de toc | (03) motor de vol continu, electromall |
| Intervencions | En l'any 1940 Juan Bautista Roses, fonedor natural d'Atzeneta d'Albaida va fondre tres campanes noves destinades al campanar de la parròquia, sent aquesta la menor d'elles. Després de la seua benedicció es va pujar al campanar, quedant instal·lada per tocar. La truja original es va canviar per altra de ferro a càrrec de la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida, dirigida pel fill del anterior fonedor, possiblement durant l'any 1956 quan aquesta foneria va refondre dos campanes a més d'una nova. En l'any 1964 va ser mecanitzada amb motor de vol continu i martell trifàsic, treball que va fer la casa de Salvador Manclús del Grau de València per encàrrec del rector D. Felipe Bernabeu. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instal·lació | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 13-01-2015 |
| 19 Fotos | |
