Campana grossa (2) - Parròquia de Sant Sebastià d'Estaron - LA GUINGUETA D'ÀNEU - CATALUNYA

(Referència 12184)

Localització Espadanya
Diàmetre 66
Pes aproximat 166
Any de fosa 1320ca
Descripció La de la dreta és un xic més grossa, amb un diàmetre de 66 cm i un pes aproximat de 166 kg. Porta la inscripció al terc superior MARIA ORA P. i també MAF. Més avall hi ha el baix relleu d'una creu equilateral com la de Berrós Jussà.
La disposició funcional és manual i el seu estat és bo, donant com a nota fonamental un Do i amb un bon so.
El jou és de fusta i es troba en mal estat i corcat; malgrat tot uns quants estadants de segona residencia, alguns fills del poble, tenen cura de l'església, recentment restaurada, i de l'entorn.


Nota de l'editor - Revisades les fotos de la campana es tracta d'una peça molt més antiga, amb epigrafia majúscula gòtica, i creu de macarró de cera, datable en els primers anys del segle XIV. La inscripció a partir de la creu posa "MENTEM..." mentre que el final és una U amb abreviatura. No seria aventurat dir que es tracta de la coneguda inscripció “MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIA LIBERATIONEM" L'expressió es troba en les campanes més antigues utilitzant-se des del segle XIII fins a principis del XVI, i té un significat fosc. Podria traduir-se com DE MANERA PIADOSA, I VOLUNTÀRIAMENT, SONE EN HONOR DE DÉU I PER A ALLIBERAR LA MEUA PÀTRIA. Es diu que durant l’enterrament de Santa Àgata, va aparéixer un jove desconegut, vestit amb robes de seda, que va deixar junt amb la tomba una placa de marbre amb esta inscripció, que es mostra junt amb el bust de la santa, en la catedral de Catània. Segons conten el volcà Etna va fer erupció un any després de la mort de la Santa en el 250 i els pobladors de Catània van demanar la seua intervenció aconseguint detindre la lava a les portes de la ciutat. Des de llavors és patrona de Catània i de tota Sicília i de la contornada del volcà i invocada per a previndre els danys del foc, rajos i volcans. Esta protecció podria justificar la "alliberament de la pàtria", que alguns han volgut interpretar, sense cap motiu, com una campana associada als alçaments contra les invasions. S’utilitza com a antífona en les segones vespres de Santa Águeda. VORÀGINE, en la Llegenda Daurada, li dóna una traducció més poètica, referint-se a la santa: "Ànima santa, generosa, honor de Déu i alliberadora de la seua pàtria". Una possible justificació de la popularitat del text es deuria, precisament, a la consideració de Santa Àgata, en molts llocs, com la protectora contra les tempestats, els volcans i altres fenòmens meteorològics devastadors. Este paper de protecció en altres llocs es deu a Sant Miquel Arcàngel o a Santa Bàrbera, encara que esta pareix una protectora més tardana. En conseqüència la campana, dedicada a Santa Àgata, protegiria, com la Santa, al territori de tot mal, i lloaria Déu.
Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d'Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • DALMAU, Delfí; ORRIOLS, Xavier [Per l'escala secreta. Campanars i campanes a les valls d'Àneu - Esterri d'Àneu] (2001)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 25-11-2014
2 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 27-03-2017
    Convertir a PDF