| Localització | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 52 |
| Altura del bronze | 41 |
| Vora | 5 |
| Pes aproximat (en quilos) | 81 |
| Fonedor | GARCÍA, CRISTOBAL |
| Any fosa | 1803 |
| Descripció | La campana compta amb aquesta inscripció en llatí al terç: "# SANCTE BONA VENTURA ORA PRO NOBIS". Correctament escrita seria amb el nom del sant seria: "BONAVENTURA". La traducció d'aquesta invocació seria: "SANT BONAVENTURA PREGA PER NOSALTRES". Aquesta té origen en les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més de l'Església, en la que es sol·licita la intercessió d'aquells reconeguts com a models de conducta cristiana. A més és molt habitual entre la religiositat popular. Al mig, baix de la imatge del sant trobem la data de fosa: "ANNO 1803". |
| Espatlla (H) | (2 cordons) |
| Terç (T) |
(2 cordons) "# SANCTE BONA VENTURA ORA PRO NOBIS" (2 cordons) |
| Mig (M) |
(00) (Creu amb pedestal) (06) (imatge de Sant Bonaventura rodejada d'una cenefa vegetal) "ANNO 1803". |
| Mig peu (MP) | (4 cordons) |
| Peu | (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Es voltejaria des de la mateixa Sala de les Campanes, possiblement amb corda i ballesta. Per repicar-la comptaria amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar, evitant pujar cada volta al campanar. |
| Tocs actuals de campanes | Repica i volteja automàticament. |
| Truja | Ferro Roses |
| Estat original | Comptava amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià. Tindria a més elements per al seu toc manual, com una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de campanar. |
| Estat anterior | Des de la mecanització efectuada per la casa Roses comptava amb un martell exterior, instal·lat a les 09 i que s'ha retirat pel seu trencament. D'aquest queden marques al mur. |
| Estat actual | La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Compta amb batallera postissa, atornillada i amb el batall reforçat per un cable de seguretat. La truja està oxidada per la continuada exposició als agents atmosfèrics. La instal·lació actual no té vinculació amb la tradicional ni imita l'estil tradicional de tocar, per tant seria recomanable restaurar la campana. Aquesta es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora, canviant la truja actual per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment el motor de vol continu es deuria canviar per un d'impulsos, que permeta tocar manualment i imite l'estil tradicional de tocar. |
| Mecanismes de toc | (03) motor de vol continu, electromall. |
| Intervencions |
En l'any 1803 es va fondre un nou conjunt de campanes amb destí al campanar del en eixe moment Convent de la Mare de Déu del Sales de Sueca. Aquesta és la segon del conjunt, dedicada a Sant Bonaventura, un dels principals sants franciscans que eren l'ordre religiosa que habitava al convent. La campana va ser fosa prop del seu destí i tot i no estar signada es pot atribuir al campaner García, possiblement Cristóbal García. Després de fosa es va beneir i pujar al campanar. La casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va canviar la batallera original per una postissa en 1958, així com el batall per altre nou. La mateixa casa es va encarregar en 1963 de la mecanització de la campana, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i martell trifàsic per tocar-la automàticament. En la primera dècada del segle XXI s'ha canviat el martell per un electromall. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana. |
| Instal·lació | La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | LLOP i BAYO, Francesc |
| Actualització | 11-10-2023 |
| 23 Fotos | |
