El Borrego (7) - Parròquia de Sant Joan del Mercat - VALÈNCIA - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 1393)

Localització Sala de campanes
Diàmetre 146
altura del bronze 120
Vora 14
Pes aproximat 1802
FonedorDE LA VIÑA, JUAN ANTONIO
Any de fosa 1738
Descripció La campana duu varies complexes inscripcions, en llatí, amb abreviatures i talls, no sempre fàcils d'interpretar. En la part superior, en tres línies, diu "ARDVA, QVI VIDIT PATHMOS ARCANA IOANNES; ANTONIVSQ, FABERQ ✱ " / "IOSEPH SVA NOMINA PRAESTANT, TARTARA PERTIMEANT ILLIS ROBO ✱ " / "R ANTE METALLO : MEQ SONANTE CITO PELLANTVR ✱ ✱ ✱ ✱ ✱ ✱ " que segurament caldria escriure "ARDUA, QUI VIDIT PATHMOS ARCANA JOANNES, ANTONIUSQUE, FABERQUE, JOSEPH SUA NOMINA PRAESTANT. TARTARA PERTIMEANT ILLIS ROBOR ANTE METALLO MEQUE SONANTE SITO PELLANTUR." El major dubte que presenta el text és la paraula FABERQUE, és a dir I FABER. Faber en llatí significa constructor, ferrer, però ací sembla un nom, que no és en tot cas Fàbius, per exemple. Amb eixe dubte, la primera part de la frase es podria traduir com JOAN, QUI VA VORE AMB GRAN DIFICULTAT ELS MISTERIS DE PATHMOS, I ANTONI, I FABER, I JOSEP, LI DONEN NOM (A QUESTA CAMPANA). És a dir, a banda del misteriós FABER, els noms de la campana són JOAN, ANTONI I JOSEP.
La segona part, tot i que rebuscada, completa aquest significat, que es podria traduir, simplificant: ELS INFERNS FUGEN RÀPIDAMENT, S'ALLUNYEN QUAN SONA AQUEST METALL.
Per baix hi ha quatre imatges: La Mare de Déu amb Nen; Sant Joan Baptista; Sant Joan Evangelista; Santa Bàrbara. En el mig una creu, no molt gran, amb pedestal. Tot i no estar signada alguns elements iconogràfics com les imatges de Santa Bàrbera, la Mare de Déu, Sant Pau i la creu permeten relaciona-la amb el fonedor Juan Antonio de la Viña.
Aquesta part superior està relacionada amb la protecció de la parròquia: la creu, la Mare de Déu, els sants titulars, Santa Bàrbera, i la inscripció esmentada.
En el mig peu una inscripció també llatina, com la resta, parla de la importància de la campana: "NIMIS TANTVM, QVD NON SIT IN VRBE METROPOLI DEMPTA, MAIVS, NEC PONDERIS AEQVI PETR. IOAN. DERIS FABRIQ· ANNO J 7 3 8 ✱ ✱ ✱ " que podem traduir com NO HI HA ALTRA EN LA CIUTAT MAJOR NI MÉS PESADA QUE AQUESTA. Continua indicant que fou el responsable de la fabricació: (SENT) FABRIQUER PERE JOAN DERIS L'ANY 1738. El fabriquer era un càrrec, entre els beneficiats de la parròquia, encarregat de "la fàbrica", és a dir del manteniment de l'edifici. Es dóna la curiositat que per la xifra "1", repetida en les diverses dates, no gasten, com és habitual en aquell temps, la I majúscula sinó la J majúscula.
Segueix, en el peu, amb la indicació de les diverses refoses de la campana, també de manera altisonant: " + GASPAR MIRALLES MIRVM NOMEN QVANDO ANNO J647; FABRICAE ME DONAVIT ADEPTVS EST ANNO TAMEN J68J VOCI ROBVR ADDIDIT MEA CLARA PAROECIA; J736 AVGMENTVM ET J738 PRAESTANTIOREM VOCEM" No sabem si es refereix a un Gaspar Miralles, també fabriquer o a un possible fonedor de campanes. En 1647 es parla d'un ferrer homònim que fa claus per a la Cueva Santa de Altura; no sabem si eren claus de bronze i per tant podria ser un fonedor. En qualsevol cas, una traducció molt lliure podria ser GASPAR MIRALLES EM VA DONAR NOM L'ANY 1647; LA FÀBRICA DE LA PARRÒQUIA EM VA REFER TAMBÉ L'ANY 1681, AFEGINT MÉS VEU (MÉS VOLUM); EN 1736 ES VA AUGMENTAR I EN 1738 ENCARA VA CRÉIXER LA MEUA VEU.

La documentació realitzada el dia de Sant Joan de 2016 no és la definitiva, degut a la dificultat d'arribar a totes les cares de la campana, però completa i confirma la major part dels textos, imatges i decoracions.
Terç (T) (2 cordons)
"ARDVA, QVI VIDIT PATHMOS ARCANA IOANNES; ANTONIVSQ, FABERQ ✱ "
(cordó)
"IOSEPH SVA NOMINA PRAESTANT, TARTARA PERTIMEANT ILLIS ROBO ✱ "
(cordó)
"R ANTE METALLO : MEQ SONANTE CITO PELLANTVR ✱ ✱ ✱ ✱ ✱ ✱ "
(cordó)
(00) (Santa Bàrbera)
(03) (Mare de Déu)
(06) (San Joan Evangelista)
(09) (Sant Joan Baptista)
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu amb pedestal)
Mig peu (MP) "NIMIS TANTVM, QVD NON SIT IN VRBE METROPOLI DEMPTA, MAIVS, NEC PONDERIS AEQVI PETR. IOAN. DERIS FABRIQ· ANNO J 7 3 8 ✱ ✱ ✱ "
(5 cordons)
Peu (Cordó)
" + GASPAR MIRALLES MIRVM NOMEN QVANDO ANNO J647; FABRICAE ME DONAVIT ADEPTVS EST ANNO TAMEN J68J VOCI ROBVR ADDIDIT MEA CLARA PAROECIA; J736 AVGMENTVM ET J738 PRAESTANTIOREM VOCEM"
(cordó)
Truja Ferro Manclús vell
Estat actual Anses antropomòrfiques. So gravíssim, espectacular. És la única campana original del joc antic de campanes, perdut durant la guerra civil. Informació completada per Xavier Martín.
Truja pintada, repretada.
Batall modern. regular, molt solt, els cables de seguretat no el retindrien en cas de trencament.
Segons tradició té un un ansa trencada en 1936, que no s'aprecia a simple vista.
Motor continu manat desconnectar per la Generalitat Valenciana - (03) mall motoritzat segurament en desús - (09) mall trifàsic en desús, desconnectat i no desmuntat.
Bruta de colomina.
Mecanismes de toc Tocs manuals
Actuacions urgents La campana no hauria de tornar a voltejar sense relligar el batall i assegurar-lo.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ESPAÑA I LAVEDA, Vicent/ MARTÍN NOGUERA, F. Xavier (20-01-1990)
  • LLOP i BAYO, Francesc (24-06-2016)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 06-07-2016
45 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 30-05-2017
    Convertir a PDF