Sant Josep i Santa Teresa (3) - Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels - ALBAL - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 1398)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 70
Altura del bronze 65
Vora 6
Pes aproximat 199
FonedorROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Any de fosa 1924
Descripció Al terç de la campana trobem uns motius florals, típic icon a les campanes de Roses; seguidament, al mig, a la cara exterior de la campana trobem: una Creu, el relleu del cor de Santa Teresa, també els anagrames de Maria i de Jesucrist, referent a Santa Teresa de Jesús; al mig peu podem vore una epigrafía nombrant el rector que hi havia entonces a la Parròquia de Nostra Senyora dels Àngels d'Albal, l'Alcalde del pobles i l'any de fosa i benedicció: “SIENDO CURA PARROCO DE ESTA D. GERÒNIMO OLTRA Y ALCALDE D.JUAN BAUTISTA MARTÍNEZ AÑO 1924”. Per últim al peu nombren als titulars de la campana Sant Josep i Santa Teresa.
Terç (T) (2 corodons)
(decoració amb flors)
(2 cordons)
Mig (M) (Creu amb motius florals)
(Relleu d'un cor)
(Monograma de Maria)
(Anagrama de Jesús)
Mig peu (MP) (2 cordons)
“SIENDO CURA PARROCO DE ESTA D. GERÒNIMO OLTRA Y ALCALDE D.JUAN BAUTISTA MARTÍNEZ AÑO 1924”
(2 cordons)
Peu (1 cordó)
“ SAN JOSÉ Y SANTA TERESA”
(1 cordó)
Tocs tradicionals de campanes Es repicaria amb una corda llarga passant per les polees que hi han al llarg de l'escala, mentre que els voltejos es farien desde la mateixa sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repics i vols automàtics. Participa junt amb la campana Grossa als tocs de missa de diumenge i festius.
Truja ferro Manclús vella
Estat original La campana, avans de l'època de les electrificacions (anys 70) estaria instal·lada amb una truja de fusta de perfil valencià amb ballesta per al vol, i amb el batall nugat amb corda al batall per tocar desde baix, els repics de missa diaria, festius i de difunts.
Estat actual Regular. El fet del seu regular estat de conservació, tindria que baixar-se del campanar i fer el procés de restauració amb la netaja del bronze exteriorment i interiorment i dotant-la de una nova truja de fusta amb mecanismes com un martell per al repic i un motor de vol a impulsos permitint la reproducció dels tocs manuals tradicionals amb ajuda de alguna ballesta o sistema de cigonyal.
Mecanismes de toc motor de vol continu (09) i electromall (03)
Intervencions A l'any 1924 mossén Geronimo Oltra, rector de la parròquia d'Albal, encarrega una campana a la fundició de campanes de Vicente Roses e hijos en Atzeneta d'Albaida per completar un joc de campanes de entre els anys 1778 i 1890, aquesta substitueix a la mitjana, ja que pareix ser que es va badar, sent aquesta fosa i beneïda l'any 1924.
A l'any 1986 s'electrifica la campana per Salvador Manclús, dotant-la de una truja de ferro, un motor de vol seguit amb un martell, activat desde un ordinador.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instalación ha sido sustituida y debe ser reconstruida para restaurar los valores sonoros y culturales del instrumento, así como los toques tradicionales.
Notes Primera presa de dades per HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13/12/1991)
Editor MARTÍNEZ TAMARIT, Pau
Actualització 26-04-2015
17 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 19-10-2017
    Convertir a PDF