Santa Ana i Santa Bàrbera (3) - Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels - ALBAL (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 1399)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 82
Altura del bronze 70
Vora 9
Pes real (en quilos) 340
FonedorFERRER (VALÈNCIA)
Any fosa 1890
Descripció En primer la campana poseeix unes anses antropomòrfiques. Al terç trobem la data de refosa de la mateixa, açò ens indica que substitueix a una altra campana, segurament també del S. XVIII com la grossa, seguidament senyala a l'advocació a qui va dirigida, Santa Anna patrona del poble d'Albal, i Santa Bàrbera, patrona dels campaners:“REFUNDIDA EN 1890 SANTA ANA Y SANTA BARBARA; després, al mig seguidament de una gran garlanda de decoracions florals, cita al alcalde de entonces D. Ferran Ferris y Ricart i el rector D. Vicent Pastor Burgera, el qual va ordenar la fosa de la campana l broncista Ferrer de València, no cita els donants, ja que possiblement podria ser una donació per tota la parròquia, es adir una donació colectiva. I com en tota campana trobem al exterior una Creu, aquesta ricament adornada amb ornaments florals.
Anses Sis anses amb motius figuratius.
Espatlla (H) (3 cordons)
Terç (T) (Garlanda decorativa)
(3 cordons)
(00) "REFUNDIDA EN 1890"
(06) "SANTA ANA Y SANTA BARBARA”
(3 cordons)
(Garlanda vegetal)
Mig (M) (00)(Creu decorada amb motius florals i un àngel per costat)
(06) “SIENDO ALCALDE/ D FERNANDO FERRIS Y RICART/ Y CURA REGENTE/ D VICENTE PASTOR BURGUERA”.

Peu (3 cordons)
(garlanda amb motius vegetals)
Tocs tradicionals de campanes Repicaria amb una llarga corda al batall, fent els repics de misses, difunts i altres, mentre els repics més complexos i vols es farien a la mateixa sala de les campanes. Suposem que aquesta campana tindria una ballesta.
Tocs actuals de campanes Repics i vols automàtics.
Truja Fusta Campanas y Relojes Monumentales.
Estat original La campana, des de la seua fosa fins a la seua mecanització, estaria dotada d'una truja del perfil valencià amb una ballesta per voltejar-la, i amb un batall nugat a una corda llarga per al repic, passant pel sistema de politges.
Estat anterior Abans de la restauració de l'any 2022, estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic, mecanisme que segurament substituïa un anterior trifàsic.
Estat actual L'estat de conservació de la campana és bo. Té una truja de fusta de Campanas y Relojes Monumentales i està dotada d'electromall monofàsic, motor d'impuls i ballesta per als tocs manuals.
Mecanismes de toc Motor d'impuls i electromall monofàsic
Intervencions L'any 1890 va ser fosa i portada al poble d'Albal per ser beneïda i pujada al campanar posteriorment, dotada d'una truja de fusta. Més tard, l'any 1986 aquesta es mecanitza, dotant-la amb una truja de ferro de la casa Manclús, i amb un motor de vol continu amb electromall trifàsic de lenta resposta, fins a l'actualitat. L'any 2022 la baixaren del campanar amb la resta de bronzes per iniciar els treballs de restauració del conjunt. La campana va ser netejada per dins i per fora i la dotaren amb truja nova de fusta de perfil tradicional valencià. El dia 19 de març torna restaurada a la localitat i queda exposada a la plaça per procedir a la benedicció dels treballs.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Segons HERNÁNDEZ SANCHÍS (1996) l'autor és el bronzista Ferrer de Valencià. La denominació "bronzista" podria correspondre amb una persona dedicada a la fabricació de diversos objectes de bronze, possiblement entre ells alguns d'ús religiós. Les característiques formals de la campana són idèntiques a altres registrades a les campanes de la foneria dels Dencausse, establerta a mitjans del segle XIX a Barcelona i activa fins a les primeres dècades del segle XX. Aquest fet permet intuir que el bronzista Ferrer no és l'autor de la campana, sinó un intermediari al qual possiblement es va recórrer per saber que treballava el bronze. Seguint aquesta hipòtesi, el bronzista Ferrer encarregaria la campana als Dencausse i seria l'encarregat de rebre-la i lliurar-la a la parròquia d'Albal.

Autors de la documentació

  • HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13-12-1991)
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (10-11-2004)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (27-07-2014)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 19-07-2022
41 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 04-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 24 Visitants: 24 Usuaris: 0