Del Rellotge, Rauxa o de Foc (A) - Arxiprestal Parròquia de l'Assumpció de Santa Maria - Campanar de la Vila - ONTINYENT - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 1411)

Localització Sala del Rellotge
Diàmetre 129
Altura del bronze 110
Vora 11,5
Pes aproximat 1243
FonedorDE LA SIERRA, JUAN (BAREYO)
Any fosa 1563
Descripció La campana presenta diverses inscripcions en llatí i en molt decorada minúscula gòtica. En la part superior posa " + laudate # dominum # incinbalis # benesonantibus # laudateeum # incinbalis # iubilationis # omnisspiritus # laud". Es tracta d'una versió parcial i modificada de "LAUDATE EUM IN CIMBALIS BENESONANTIBUS LAUDATE EUM IN CIMBALIS JUBILATIONIS OMNIS SPIRITUS LAUDET DOMINUM" (Ps 150:5) que significa LLOEU-LO AMB CAMPANES BEN AFINADES (DE BON SO), LLOEU-LO AMB CAMPANES DE JOIA, TOT ESPERIT LLOE AL SENYOR. És habitual escriure la primera part como LAUDATE DOMINUM, que és l'inici del primer versicle del salm.
Per baix hi ha repetides dues vegades i alternades, sengles imatges de la Mare de Déu amb el Nen i de Sant Miquel, una iconografia poc habitual (ja que normalment hi ha dues del Varó de Dolors i dues més de la Mare de Déu o bé una de la Mare de Déu i un altra de Sant Miquel).
A continuació figura, també en epigrafia gòtica però de menor tamany, la fitxa tècnica de la campana: " + iohannes + delasierra + fontinenti + me fecit + consulibus + gaspar # febrer + bartholomeo # fonfrida + petro # barber + anno # achristo # nato # m # d # lx i i i # secundoidus # septembris + iesu # propicio + eteiusuirginematre + #### " que es podria traduir com JOAN DE LA SIERRA EM FEU PER A ONTINYENT SENT AUTORITATS MUNICIPALS GASPAR FEBRER, BERTOMEU FONFRIDA I PERE BARBER, L'ANY DEL NAIXEMENT DE CRIST 1563 EL SEGON IDUS DE SEPTEMBRE. QUE EN SIGA JESÚS PROPICI I LA SEUA MARE VIRGINAL. Els idus de septembre corresponen als dies a partir del 13, al qual cal afegir un altre per adaptar-lo al nostre temps actual. Per tant el segon idus de septembre seria el 15 de setembre de 1563.
Hi ha també una petita creu amb pedestal, en la part superior del qual posa "aue maria", la salutació angèlica, i baix un sol radiant i somrient.
Sembla possible que el fonedor "iohannes delacierra" corresponga a JUAN DE LA SIERRA, natural del Concejo de Bareyo (Cantabria) i documentat en el segle XVII. En la documentació publicada per la Colla de Campaners d'Ontinyent s'indica que aquest fonedor, Joan de la Sierra, residia a Xàtiva.
És sorprenent per una part la qualitat de la campana, apreciada després de netejar-la, unida a petits defectes de fosa, especialment en dos de les imatges, així com a la irregular separació de les paraules, tant del text major (que acaba inesperadament, sense continuació) com del menor.
Anses Anses decorades amb dos cordons i gallonets; a la base inici d'urpes.
Terç (T) (2 cordons)
" + laudate # dominum # incinbalis # benesonantibus # laudateeum # incinbalis # iubilationis # omnisspiritus # laud"
(2 cordons) /
(00) (06) (Mare de Déu erecta amb Nen)
(03) (09) (Sant Miquel) /
(2 cordons)
" + iohannes + delasierra + fontinenti + me fecit + consulibus + gaspar # febrer + bartholomeo # fonfrida + petro # barber + anno # achristo # nato # m # d # lx i i i # secundoidus # septembris + iesu # propicio + eteiusuirginematre + #### "
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu amb pedestal - en el braç superior posa "aue maria" en monotip) / (sol)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (garlanda floral)
Tocs actuals de campanes Campana que, durant quasi 500 anys ha donat i dona el temps amb el toc d’hores. Realitza, amb ordre de l'alcalde i del senyor plebà el toc a foc o rauxa conegut popularment com “arrebato” essent l’alarma de la ciutat. Sols participa voltejant de forma simulada junt la resta de campanes, els dos glòries més solemnes de l’any, Nadal i pasqua de Resurrecció. Anuncia el soterrar del Sant Pare. Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major.
Truja Biga fusta amb trugeta per fixar-la
Estat original Estigué ubicada al segon campanar que va tindre la parròquia i possiblement al primer. Campana que es salvà de la Guerra Civil Espanyola degut a les funcions civils que presentava com a toc d’hores i rauxa o foc. A l’arxiu municipal es conserva la seua acta i contracte de realització el 15 de maig de 1563.
Estat anterior La campana estava molt bruta, probablement envernissada, amb el martell amorrat que matava el seu so i la posava en perill ja que el martell picava massa baix. Cap a 2002 es va substituir el mall extern pel toc del batall intern, mogut per un motor que tira de cadena.
Mecanismes de toc Motor que tira del batall
Protecció Bé moble d'interés cultural per decret 217/2018 de 30 de novembre del Consell (DOGV núm 8439 07-12-2018)
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada per a protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MARTÍN NOGUERA, Xavier (02-10-1996)
  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [tesi doctoral] (1997)
  • Colla de Campaners d´Ontinyent (18-05-1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc (04-10-2004)
  • LLOP i BAYO, Francesc (16-11-2004)
  • LLOP i BAYO, Francesc (13-05-2009)
  • Colla de Campaners d´Ontinyent (01-09-2009)
  • Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 15-09-2019
104 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 29-01-2020
    Convertir a PDF