| Localització |
Espadanya |
---|
Diàmetre (en cm) |
56 |
---|
Altura del bronze |
54 |
---|
Pes aproximat (en quilos) |
102 |
---|
Fonedor | QUILES, MANUEL |
---|
Any fosa |
1879 |
---|
Descripció |
La campana, que té una truja antiga en pèssim estat de conservació, té la següent inscripció, en dues línies, en la part superior: "A ESPENSAS DE D. JOSE M. MOLES ✱ AÑO I879 ✱ " / "SIENDO R. D. E. S. D. BALTASAR PALMERO ✱ ✱ ✱ " que avui escriuríem com A EXPENSAS DE DON JOSÉ MARÍA MOLES ✱ AÑO 1879 ✱ SIENDO RECTOR DE ESTE SEMINARIO DON BALTASAR PALMERO ✱ ✱ ✱ "
En el mig exterior hi ha una creu de calvari, de tres grades, i en la part interior un sant, identificat com Sant Bonaventura. Baix d'aquest sant està la marca de fàbrica: "MANUEL QUILES ME CONSTRUYÓ. "
En el text cal destacar, a més de posar ESPENSAS en compte d'EXPENSAS, la utilització del signe I (I majúscula) per al miler de l'any, un tret molt antic i gens usual en el final del XIX. Pel contrari utilitza punts i accents, relativament habituals en l'època, però gens utilitzats en les inscripcions de campanes.
La indicació en la primera línia del donant (línia habitualment reservada a l'oració de protecció o de dedicació) indica un canvi de mentalitat propi del seu temps; a més de la creu i del sant, no figura cap altre element religiós en una campana destinada a un Seminari de formació de sacerdots.
El fonedor Manuel QUILES té unes quantes campanes documentades en la Comunitat Valenciana i una en la Catedral de Teruel entre 1865 i 1893. |
---|
Anses |
Set anses (tres en línia, dos a cada costat de la central) poc habituals per a campanes d'aquestes dimensions. |
---|
Terç (T) |
(Cordó)
"A ESPENSAS DE D. JOSE M. MOLES ✱ AÑO I879 ✱ "
(cordó)
"SIENDO R. D. E. S. D. BALTASAR PALMERO ✱ ✱ ✱ "
(2 cordons) |
---|
Mig (M) |
(00) (creu de calvari)
(06) (Sant Bonaventura) |
---|
Mig peu (MP) |
(06) "MANUEL QUILES ME CONSTRUYÓ. "
(3 cordons) |
---|
Peu |
(2 cordons) |
---|
Tocs tradicionals de campanes |
Es solia tocar al vol a la finalització del curs de Teologia pels alumnes de 5º. |
---|
Tocs actuals de campanes |
Fins a la restauració de l'immoble, hi havia una corda llarga per tocar la campana a batallades des de la terrassa del nivell inferior. Com ja no era possible voltejar-la, els alumnes tocaven el darrer dia de curs imitant vols. |
---|
Truja |
Truja de fusta antiga |
---|
Estat original |
La truja actual (2022) en pèssimes condicions de conservació, és molt probablement d'una campana anterior, amb tots els cargols amb orelletes, propis del XVIII. |
---|
Estat actual |
Truja de fusta de carrasca, pràcticament desfeta. Pintada d'almangra per a la seua protecció.
Coixinets de selleta de bronze, encastat en una biga de fusta. Mesures de la truja: alçada 56; ample braç 12; ample truja 20.
Batall de ferro forjat, amb soquet, el lligat és relativament recent (cinta d'embalatge a l'extrem).
Canals laterals en la fàbrica per entrar directament la campana al seu lloc.
Hi ha una estructura metàl·lica per la part exterior per tocar a batallades des de la terrassa de la galeria inferior. |
---|
Mecanismes de toc |
Toc manual |
---|
Autors de la documentació- LLOP LLUCH, Francisco José (01-12-1989)
- MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (28-01-2000)
- ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (20-01-2022)
| Editor de la fitxa |
LLOP i BAYO, Francesc |
---|
Actualització |
21-01-2022 |
---|
| 26 Fotos |
---|
|