Santa Anna - Ermita Santa Anna - ALBAL - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 1458)

Localització Espadanya
Diàmetre 44
Altura del bronze 38
Pes aproximat 49
FonedorDE LA VIÑA, JUAN ANTONIO
Any fosa 1723
Descripció Aquesta extraordinària campana setcentista compta al terç amb una interessant inscripció, que esdevé un valuós document per conèixer la procedència de l'instrument, així com els seus comitents. D'aquesta manera, podem llegir en llengua castellana: "SANTA ANA DEALBAL CANONIGO TO GORES", és a dir, "Santa Anna d'Albal canonge Togores".
D'altra banda, a l'àrea central de l'instrument trobem les imatges dels dos patrons d'Albal, ambdós venerats a l'interior de l'ermita on es troba situada la campana: Santa Anna i Sant Blai. Finalment, a l'exterior trobem una creu sobre pedestal constituïda per motius vegetals, que està flanquejada per la data de fosa de la campana: "AÑO I723".
Terç (T) (Dos cordons)
"SANTA ANA DEALBAL CANONIGO TO GORES"
(Dos cordons)
Mig (M) (00) "AÑO" (Creu sobre pedestal constituïda de motius vegetals) "I723"
(03) (Sant Blai)
(09) (Santa Anna)
(Dos cordons)
Mig peu (MP) (Tres cordons)
Peu (Dos cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana era voltejada en dos ocasions cada any, amb motiu de les festes de Sant Blai i de Santa Anna. En arribar aquestes dates, l'instrument era voltejat per veïns voluntaris d'Albal des de les cobertes de l'ermita, davant la falta de mecanismes que possibilitaren tocar el bronze des de la distància.
Tocs actuals de campanes Després de la seua mecanització, el bronze continua interpretant els tocs tradicionals.
Truja Interessant truja de fusta històrica.
Estat original La campana fou fosa a l'any 1723 pel fonedor valencià Juan Antonio de la Viña, a instàncies del capítol de la Catedral de València, senyor d'Albal i, de fet, benefactor quatre centúries abans de l'ermitori primigeni. En el procés de fosa de la nova campana, que reaprofitava el material d'un bronze anterior, degué tindre un cert protagonisme el cèlebre canonge Antoni Togores i Valenzuela, ja que el seu nom apareix entre les inscripcions d'aquesta campana, la fosa de la qual va costar, a la llum de les capitulacions de la seua fosa, vint-i-cinc lliures i quatre sous.
Estat anterior Abans de la seua restauració, la campana es trobava situada a l'espadanya de l'ermita amb una instal·lació idèntica a l'actual. L'únic element que la intervenció del 2003 va afegir al conjunt fou el motor de volteig, que reprodueix els tocs tradicionals.
Estat actual La peça, de gran vàlua, es troba en un bon estat de conservació. Instal·lada a l'espadanya de l'ermita, després de la seua restauració la campana ha conservat la seua singular truja històrica, així com el seu volteig tradicional, que ara, si bé, és interpretat automàticament. Potser, pel que fa a la conservació, els únics aspectes que cal assenyalar és la necessitat d'envernissar la truja; i de netejar superficialment el bronze, lleugerament cobert d'excrements d'aus, com és natural en trobar-se exposada a la intempèrie.
D'altra banda, el bronze compta amb nombroses marques de trets de bala, de diversos graus de profunditat, realitzades durant l'espoli de l'ermita del 1936. Però, malgrat la gran quantitat de tirs que l'instrument va rebre, aparentment, els impactes de bala no varen afectar a la sonoritat de la campana. És per això que seria recomanable mantindre els danys causats per les bales, com a testimoni d'un dels capítols més destacables de la història d'aquest instrument setcentista.
Mecanismes de toc Motor de volteig per impulsos.
Intervencions L'instrument fou restaurat a l'any 2003 per l'empresa 2001 Técnica y Artesanía. Durant la intervenció, d'excel·lents resultats, la truja històrica de la campana fou restaurada, el bronze fou netejat, el batall antic substituït per un nou amb cable de seguretat i al conjunt fou introduït un motor de volteig per impulsos, que reprodueix els tocs tradicionals i permetria un hipotètic toc manual. En concloure la restauració, la campana fou exposada a la Fira de Sant Sebastià de Silla d'aquell any.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i perm

Autors

  • HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13-12-1991)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (2003)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud. Campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (05-05-2017)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 08-06-2018
28 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 19-09-2018
    Convertir a PDF