Maria - Ermita de La Sang - CASTALLA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 1885)

Localització Espadanya
Diàmetre 51
Pes aproximat 77
FonedorDE LA SIERRA, JUAN (BAREYO)
Any fosa 1565ca
Descripció La campana té una breu inscripció en minúscula gòtica " + aue maria grasia plena dominus tecu " que hauríen d'haver escrit "aue maria gratia plena dominus tecum". És una variant de la salutació angèlica a Maria en Lc 1:28 on escriuen "AVE, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM" que pot traduir-se com ET SALUDE, MARIA, LA PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB TU". La inclusió del nom de Maria, que en el relat evangèlic figura en el versicle anterior, és habitual en aquests textos. També és relativament normal la confusió de GRASIA per GRATIA, en un moment en el qual les llengües vulgars comencen a tenir més ús que el llatí, i en conseqüència posen “GRASIA” per influència del valencià.
Té 4 imatges, repetides dues a dues: en la part exterior i interior, la Mare de Déu amb Nen, i a dreta i esquerra Sant Miquel.
Hi ha una creu amb pedestal, on posa als costats "ihs mara" és a dir el nom grec de JESÚS i el de MARIA, possiblement abreviat.
Les decoracions de les lletres, la forma de la creu inicial del text així com les imatges utilitzades i la seua disposició permet aventurar que siga una campana feta per Joan de la Sierra, natural de Cantabria però resident a Xàtiva.
Terç (T) (2 cordons) /
" + aue maria grasia plena dominus tecu" [mg] (la g invertida - boca per avall) /
(2 cordons) /
(00) i (06) (Mare de Déu amb Nen)
(03) i (09) (Sant Miquel) /
(2 cordons)
Mig (M) (06) (creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (06) "ihs mara" [mg] /
(3 cordons)
Peu (2 cordons)
Truja Ferro MANCLÚS
Estat actual Bon estat - La batallera fou substituïda per un anella amb caragols
Batall amb soquet de fusta, tira de cuiro per lligar-lo i cable de seguretat, inútil en cas de trencament. A més el cable de seguretat marca la campana i segurament modifica el seu so.
Aparentment mal orientada (la creu cap a l'interior de l'espadanya) però orientada cap al poble.
La campana disposava d'un cigonyal per al toc manual, inutilitzat i completat amb una roda, per al motor de vol continu
Mecanismes de toc (03) electromall (09) motor de vol continu
Protecció Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
Codi anotació preventiva 000000145373
En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes Segons notes extretes del blog "Campanes de Castalla. Historia de la campana de la ermita", aquesta campana es trobava anteriorment en una espadanya barroca que coronava la façana de l'ermita, com es veu a una fotografia antiga que es troba al blog, on encara la campana tenia la seua truja antiga de fusta. A principis dels anys 1970 aquesta espadanya estava en ruïnes, i es va fer una remodelació que la va eliminar a més de redissenyar la façana de l'ermita. La campaneta va passar a una moderna espadanya sobre la casa dels ermitans i posteriorment dels majordoms, ja que aixi resultava més pràctic per als ermitans el toc de l'àngelus, que podien realitzar-lo sense eixir de casa.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (03-06-1998)
  • LLOP i BAYO, Francesc (25-09-2002)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 12-12-2020
25 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2021)
    campaners@hotmail.com
    : 05-12-2021
    Convertir a PDF