| Localització | Sala de les campanes. |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 86 |
| Altura del bronze | 79 |
| Vora | 9 |
| Pes aproximat (en quilos) | 368 |
| Fonedor | ROSES, HERMANOS (SILLA) |
| Any fosa | 1941 |
| Terç (T) |
(2 cordons) (06) "SANTA MARIA MAGDALENA" (2 cordons) (Garlanda vegetal) |
| Mig (M) |
(00) (Creu) (03) (Escut d'Espanya) (06) (Anagrama de Maria) (09) (Marca de fàbrica) "ROSES HNOS. SILLA VALENCIA" |
| Mig peu (MP) |
(2 cordons) (06) "LORCHA AÑO 1941" (2 cordons) |
| Peu | (4 cordons distribuïts per parelles) |
| Tocs tradicionals de campanes | Des de la seua instal·lació al campanar l'any 1941, fins la seua electrificació durant les últimes dècades del segle XX, la campana va ser repicada manualment des de la base del campanar i voltejada des de la sala de les campanes, segurament sense l'ajuda de cap corda. |
| Tocs actuals de campanes | Volteig i repic exclusivament automàtics. |
| Truja | Truja de ferro moderna de Salvador Manclús (València). |
| Estat anterior | Durant la primera presa de dades, efectuada al setembre de 1998, la campana es trobava en un bon estat de conservació, instal·lada amb un batall antic correctament lligat i amb una truja metàl·lica bastant robellada. |
| Estat actual | La campana s'ha BADAT recentment a la vora, segurament fruit de les característiques de la seua truja metàl·lica. |
| Mecanismes de toc | Motor de vol continu a les (03) i electromall trifàsic a les (09). |
| Intervencions |
La campana fou fosa l'any 1941 als tallers dels Hermanos Roses de Silla (València), amb la finalitat d'ocupar de nou els finestrals que les antigues campanes de la parròquia, destruïdes durant la Guerra Civil, havien deixat buits. Després de la seua fabricació, la campana va ser dotada d'una truja de fusta pintada amb seguretat de roig -com ens mostren alguns dels seus fragments, conservats al sòl de la sala de les campanes-, que potser aprofitava parts de les truges de les antigues campanes. És de suposar, igualment, que en el moment de la seua instal·lació al campanar, la campana fou proveïda d'una llarga corda per al repic manual, que descendia fins la base de la torre a través de l'orifici present al centre de l'estança. Durant la segona meitat del segle XX, potser coincidint amb la fosa de la campana menor a l'any 1989, l'instrument fou electrificat, dotant-lo d'una truja metàl·lica (la possible causant del seu trencament), així com d'un electromall trifàsic i d'un motor de volteig continu per als tocs automàtics. |
| Actuacions urgents | Suggerim per a aquesta campana, badada a la vora com hem indicat, sengles possibles solucions. Mentre la primera d'elles passaria per la refosa del bronze després de la seua documentació, a la segona, s'optaria per la seua substitució per una nova campana. No creiem en canvi recomanable la seua soldadura, fruit del seu escàs valor. La nova campana, ja fóra el resultat de la refosa de l'actual o de la confecció d'una nova, hauria de ser dotada d'una truja que seguira el perfil local, així com de mecanismes per al toc automàtic que simulen els tocs tradicionals de l'Orxa i permeten els tocs manuals. |
| Valoració | Campana sense cap valor i que pot refondre's després de documentar-la. |
| Instal·lació | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | MONTELL TORMO, Isaac |
| Actualització | 20-05-2017 |
| 5 Fotos | |
