| Localització | Campanar Esquerre |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 76.2 |
| Altura del bronze | 62 |
| Pes aproximat (en quilos) | 256 |
| Fonedor | ROSES, HERMANOS (SILLA) |
| Any fosa | 1939 |
| Descripció | La campana té en primer lloc l'Escut Nacional (de 1939) i rodejant aquest figuren els fonedors de la campana: "Ctres ROSES HERMANOS / VALENCIA". Al mig peu trobem aquestes inscripcions: "✱ ✱ AÑO DE LA VICTORIA 1939. ✱ ✱ ✱ ✱ SANTO ANGEL ✱ ✱". Aquesta inscripció indica la data de fosa, acompanyada per l'expressió "AÑO DE LA VICTORIA", habitual a les campanes foses l'any 1939, i també l'advocació a la que està dedicada la campana. |
| Terç (T) |
(00) (03) (06) (09) (garlandes vegetals) (4 cordons) (02) (04) (08) (10) (garlandes vegetals) |
| Mig (M) |
(00) (Creu) (03) (Anagrama de Jesús) (06) (Escut Nacional rodejat pels fonedors) "Ctres ROSES HERMANOS / VALENCIA" (09) (Monograma de Maria) |
| Mig peu (MP) |
(2 cordons) "✱ ✱ AÑO DE LA VICTORIA 1939. ✱ ✱ ✱ ✱ SANTO ANGEL ✱ ✱" (2 cordons) |
| Peu | (4 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Principalment volteig manual des de la mateixa Sala de les Campanes. |
| Tocs actuals de campanes | Volteja i repica automàticament. |
| Truja | Fusta Vicent Tomás (oncle). |
| Estat original | Disposava d'una truja de fusta, segurament confeccionada per la casa fonedora. |
| Estat anterior | Abans de la restauració (1997ca) disposava de truja de ferro Manclús vella i estava mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. |
| Estat actual | Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes del Campanar Esquerre. Està dotada de motor d'impuls i electromall monofàsic. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismes de toc | (09) motor d'impuls i electromall monofàsic |
| Intervencions |
La campana va ser fosa l'any 1939 junt a altres tres als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla (València). Tot i que sols figure València a la marca de fàbrica, la foneria ja estava establerta a Silla quan es va fondre la campana. Aquesta és la xicoteta de les quatre i després de beneïda es va pujar al campanar. Als anys 70 la truja de fusta ja l'havia canviat la foneria de Salvador Manclús per altra de ferro i en 1971 Germán Roses proposa mecanitzar-la amb un motor de vol continu. Fins l'any 1979 no es va mecanitzar, però ho va fer Salvador Manclús del Grau de València. Entorn a l'any 1997 es va canviar la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià i la mecanització es va renovar per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Aquest treball sembla obra de Vicent Tomás (oncle). |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instal·lació | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 08-06-2017 |
| 13 Fotos | |
