Maria (1) - Convent de dominiques de Betlem - TORRENT (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 2792)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 35
Pes aproximat (en quilos) 25
FonedorCASTAÑER, LLUÍS
Any fosa 1670
Descripció La campana té una senzilla inscripció llatina al terç, extreta de la Lletania dels Sants i bastant habitual a les campanes de l'època: "+ SANTA MARIA ORA PRO NOBIS / ANNO + 1670", que traduïda significa SANTA MARIA PREGUEU PER NOSALTRES ANY 1670.
Aquesta inscripció va acompanyada al mig amb dues iconografies, la primera d'una Mare de Déu sedent i la segona una crucificció.
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons) /
"+ SANTA MARIA ORA PRO NOBIS / ANNO + I670" /
(2 cordons)
Mig (M) (00) (crucifixió)
(06) (Mare de Déu sedent)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Vol a distància mitjançant cigonyal.
Tocs actuals de campanes Es troba fora d'ús des de que les monjes van deixar aquest convent per marxar al nou de "l'Alter" (terme de Torrent), al qual encara resideixen i per al que es va fondre una nova campana l'any 1967.
Truja Ferro LINARES.
Estat actual Roí, la campana es troba en un estat de total abandonament. Aquest fet ha provocat que estiga completament solta, amb el consegüent perill de caiguda (les anses penjen més d'un centímetre per baix d'una truja metàl·lica, cal dir, molt robellada). A més, la corda que uneix l'interesant batall de la campana (molt degradat) amb l'ansa batallera es troba en un estat de descomposició. Per totes aquestes raons, la campana no ha de ser tocada (ni molt menys voltejada) fins que no es solucionen tots aquestos problemes de conservació, tenint en compte a més el seu alt valor patrimonial. Per tal de pal·liar-los proposem una restauració íntegra de la campana, que tinga com a objectius els de optimitzar la seua conservació, recuperar els valors originals de l'instrument i sobretot recuperar el seu ús tradicional. La restauració consistiria en la substitució de la truja metàl·lica actual per una altra de fusta, de perfil valencià, proveïda amb cigonyal en el cas què la campana no vaja a mecanitzar-se; la neteja interior i exterior d'un bronze que en la actualitat acumula una gran quantitat de brutícia, per tal de recuperar-li el seu so original; la restauració o substitució (atenent a condicions de seguretat) del batall de la campana (antic), que en qualsevol cas ha de ser conservat; per últim, si és necessari per al seu ús regular, proposem que la campana siga mecanitzada solament amb un motor d'impulsos, un mecanisme que no sols reprodueix el vol tradicional en aquesta campana, sinó que a més permet el toc manual.
Mecanismes de toc Cigonyal per al vol manual.
Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes La campana ha sigut atribuïda al fonedor LLUÍS CASTAÑER, no sols per l'època en què fou fosa sinó que també per les clares similituds que té amb altres campanes de l'autor (com La Bàrbera de la Catedral de València) amb allò referent a la lletra humanista de les seues inscripcions, les iconografies de la Crucifixió i de la Mare de Déu sedent, i l'ordre dels seus cordons. Si es confirmara que és una campana d'aquest fonedor, es tractaria del bronze documentat més antic de l'autor fins el moment. Es tracta a més, d'una de les campanes més antigues de l'Horta de València.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau (27-06-2012)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 22-09-2014
12 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 33 Visitants: 33 Usuaris: 0