Localització |
Sala de les Campanes |
---|
Diàmetre (en cm) |
85 |
---|
Altura del bronze |
73 |
---|
Vora |
10 |
---|
Pes aproximat (en quilos) |
356 |
---|
Fonedor | DE VIELSA, MIQUEL |
---|
Any fosa |
1620ca |
---|
Descripció |
La campana compta amb aquesta inscripció al terç en llatí i amb algunes errades: "# AVE MARIA GRACIA PLENA DOMI NVS TECVM B". Aquesta és una variant de la salutació de l'Arcàngel Sant Gabriel a Maria en el passatge de l'Anunciació, descrit per l'evangelista Sant Lluc (Lc 1,28) i que forma part de l'Ave Maria, la principal oració dirigida a la Mare de Déu. En la campana està incompleta per motius d'espai i completa seria: "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM BENEDICTA TU IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUIS IESUS". La seua traducció seria: "AVE MARIA PLENA DE GRACIA EL SENYOR ES AMB TU BENEÏDA SOU ENTRE LES DONES I BENEÏT EL FRUIT DEL TEU SANT VENTRE JESUS". Al mig trobem una cartela amb la inscripció: "AVEMARIA". |
---|
Espatlla (H) |
(2 cordons) |
---|
Terç (T) |
(2 cordons)
"# AVE MARIA GRACIA PLENA DOMI NVS TECVM B"
(2 cordons)
(2 cordons)
|
---|
Mig (M) |
(00) (Mare de Déu amb xiquet)
(04) (imatge de Sant Miquel)
(08) (Calvari)
(2 cordons)
(cenefa)
(2 cordons)
(00) (cartela) "AVEMARIA"
|
---|
Mig peu (MP) |
(5 cordons el central més gruix) |
---|
Peu |
(3 cordons) |
---|
Tocs tradicionals de campanes |
Es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes i repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. A més tocava a mig vol per a tocs de difunts. Fins 1970 va tocar les hores sense repetició. |
---|
Tocs actuals de campanes |
Volteja i repica automàticament. |
---|
Truja |
Ferro Roses. |
---|
Estat original |
Estava instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Possiblement comptaria amb una ballesta per tocar-la i tenia una llarga corda unida al batall que arribava fins els peus del campanar per repicar-la. |
---|
Estat anterior |
Des de la mecanització en 1970 comptava amb un electromall monofàsic per repicar-la automàticament i que ja ha estat retirat pel trencament del mateix. |
---|
Estat actual |
La campana es troba en un regular estat de conservació instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de ferro de la casa Roses i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Compta amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. L'estat actual en que es troba no afavoreix la correcta conservació de la campana ni facilita el seu toc manual, per tant seria recomanable restaurar-la. Es deuria baixar del campanar per netejar-la per fins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de similar forma a la que tenia antigament i renovant el motor per altre d'impulsos. |
---|
Mecanismes de toc |
(03) electromall, (09) motor de vol continu |
---|
Intervencions |
La campana no indica l'any en que va ser fosa ni el seu autor. L'anàlisi epigràfic de la mateixa permet atribuir-la al campaner Miquel de Vielsa, de la ciutat de València i actiu a principis del segle XVII. Les imatges utilitzades, l'ordenació de cordons i la lletra coincideixen amb la campana fosa per Vielsa per Albalat de la Ribera en l'any 1621, per tant possiblement fera al volant d'eixe any o abans la campana conservada a Mislata.
En 1936, a l'inici de la Guerra Civil es va tirar amb la resta de campanes des de dalt de la torre, resistint el colp. Durant el conflicte va ser guardada a la Casa Gran, tornant al campanar en 1939. En 1970 la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va encarregar-se de mecanitzar-la, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un electromall monofàsic i motor de vol continu. |
---|
Protecció |
Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa del seu interès. |
---|
Valoració |
Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
---|
Instal·lació |
La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
---|
Notes |
Popularment la campana es coneix com "la de València", ja que està orientada cap a aquesta ciutat. |
---|
Autors de la documentació- MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
- LLOP i BAYO, Francesc (10-04-2011)
- ALEPUZ CHELET, Joan (18-05-2012)
- CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (20-12-2014)
|
Editor de la fitxa |
ALEPUZ CHELET, Joan |
---|
Actualització |
06-07-2023 |
---|
| 20 Fotos |
---|