Maria, la de València (3) - Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels - MISLATA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 2802)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 85
Altura del bronze 73
Vora 10
Pes aproximat (en quilos) 356
FonedorDE VIELSA, MIQUEL
Any fosa 1620ca
Descripció La campana compta amb aquesta inscripció al terç en llatí i amb algunes errades: "# AVE MARIA GRACIA PLENA DOMI NVS TECVM B". Aquesta és una variant de la salutació de l'Arcàngel Sant Gabriel a Maria en el passatge de l'Anunciació, descrit per l'evangelista Sant Lluc (Lc 1,28) i que forma part de l'Ave Maria, la principal oració dirigida a la Mare de Déu. En la campana està incompleta per motius d'espai i completa seria: "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM BENEDICTA TU IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUIS IESUS". La seua traducció seria: "AVE MARIA PLENA DE GRACIA EL SENYOR ES AMB TU BENEÏDA SOU ENTRE LES DONES I BENEÏT EL FRUIT DEL TEU SANT VENTRE JESUS". Al mig trobem una cartela amb la inscripció: "AVEMARIA".
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
"# AVE MARIA GRACIA PLENA DOMI NVS TECVM B"
(2 cordons)
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Mare de Déu amb xiquet)
(04) (imatge de Sant Miquel)
(08) (Calvari)
(2 cordons)
(cenefa)
(2 cordons)
(00) (cartela) "AVEMARIA"
Mig peu (MP) (5 cordons el central més gruix)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes i repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. A més tocava a mig vol per a tocs de difunts. Fins 1970 va tocar les hores sense repetició.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Ferro Roses.
Estat original Estava instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Possiblement comptaria amb una ballesta per tocar-la i tenia una llarga corda unida al batall que arribava fins els peus del campanar per repicar-la.
Estat anterior Des de la mecanització en 1970 comptava amb un electromall monofàsic per repicar-la automàticament i que ja ha estat retirat pel trencament del mateix.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de ferro de la casa Roses i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Compta amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. L'estat actual en que es troba no afavoreix la correcta conservació de la campana ni facilita el seu toc manual, per tant seria recomanable restaurar-la. Es deuria baixar del campanar per netejar-la per fins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de similar forma a la que tenia antigament i renovant el motor per altre d'impulsos.
Mecanismes de toc (03) electromall, (09) motor de vol continu
Intervencions La campana no indica l'any en que va ser fosa ni el seu autor. L'anàlisi epigràfic de la mateixa permet atribuir-la al campaner Miquel de Vielsa, de la ciutat de València i actiu a principis del segle XVII. Les imatges utilitzades, l'ordenació de cordons i la lletra coincideixen amb la campana fosa per Vielsa per Albalat de la Ribera en l'any 1621, per tant possiblement fera al volant d'eixe any o abans la campana conservada a Mislata.

En 1936, a l'inici de la Guerra Civil es va tirar amb la resta de campanes des de dalt de la torre, resistint el colp. Durant el conflicte va ser guardada a la Casa Gran, tornant al campanar en 1939. En 1970 la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va encarregar-se de mecanitzar-la, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un electromall monofàsic i motor de vol continu.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa del seu interès.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes Popularment la campana es coneix com "la de València", ja que està orientada cap a aquesta ciutat.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc (10-04-2011)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (18-05-2012)
  • CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (20-12-2014)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 06-07-2023
20 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 33 Visitants: 33 Usuaris: 0