Sant Estanislau Kostka (3) - Parròquia de Sant Vicent Ferrer del Mas del Jutge - TORRENT (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 2849)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre (en cm) 51
Altura del bronze 45
Vora 5
Pes aproximat (en quilos) 77
FonedorGARCÍA, CRISTOBAL
Any fosa 1755
Descripció Ens trobem, segurament, davant d'una de les campanes més singulars de l'àmbit de l'Horta de València. La primera de les peculiaritats d'aquest valuós bronze setcentista és la seua advocació al sant polonés Estanislau de Kostka, llunyana devoció que, suggerim a mode d'hipòtesi, va poder ser introduïda a aquest remot mas de l'Horta valenciana per algun personatge vinculat a la Companyia de Jesús, orde religiosa a la qual pertanyia el sant. Encara més, segurament, aquesta persona va estar implicada en la fosa de la nova campana en 1755. Amb tot, aquesta peculiar advocació jesuítica, única a les campanes valencianes, és introduïda a l'instrument mitjançant una breu inscripció al terç on s'indica: "SAN ESTANISLAO COSCA".
La teoria, anteriorment enunciada, de la introducció de la devoció a sant Estanislau Kostka al Mas del Jutge per part d'una persona vinculada als Jesuïtes es veu reforçada, precisament, en l'aparició a l'àrea central del bronze del símbol de la orde. A la part baixa d'aquest símbol trobem, així mateix, la signatura del fonedor de la campana, on podem llegir: "GARCIA F", açò és, l'abreviació de l'expressió llatina "Garcia fecit", que podem traduïr com "Garcia em va fer". De fet, aquesta expressió apareix a altres campanes del fonedor, com la campana major de la parròquia de l'Anunciació d'Aldaia (1785).
A l'extrem contrari al símbol de la Companyia de Jesús trobem una nova peculiaritat d'aquesta campana: la insòlita aparició de dos ànimes del purgatori flanquejant, novament, al símbol jesuític. A més, l'aparició d'aquest singular tipus iconogràfic, novament únic a l'àmbit campaner valencià, fa desaparèixer de la campana a la creu, element que apareix a la majoria de les nostres campanes.
En conclusió, aquesta extraordinària campana històrica és un nou exemple de les peculiaritats que varen inundar l'obra de Garcia, fonedor especialment actiu a l'àmbit de l'Horta de València. Per últim, aquest valuós bé moble esdevé un magnífic testimoni de la història de la capella de Sant Vicent Ferrer del Mas del Jutge, que a les primeres dècades del segle XVIII va rebre el títol de parròquia que encara avui manté.
Terç (T) (Dos cordons)
"(Fragment de sanefa vegetal) SAN ESTANISLAO COSCA (fragment de sanefa vegetal) ANNO I755"
(Dos cordons)
Mig (M) (Sanefa vegetal)
(00) (Símbol de la Companyia de Jesús amb "IHS" i tres claus, flanquejat per dos ànimes del purgatori)
(06) (Símbol de la Companyia de Jesús amb "IHS")
"GARCIA ✱ F"
Mig peu (MP) (Quatre cordons)
Peu (Tres cordons)
Tocs tradicionals de campanes Aquesta era, segurament, la única campana de la torre que era repicada assíduament. Com ens mostren algunes marques presents a la sala de les campanes, aquest repic havia de realitzar-se, amb seguretat, des de la base de l'escala del campanar. Així mateix, la campana seria voltejada amb motiu de les festes del Mas del Jutge.
Tocs actuals de campanes Davant la falta de mecanismes per al toc automàtic, actualment la campana es troba majoritàriament en desús. De fet, durant les últimes dècades, el bronze únicament ha sigut tocat en ocasions extraordinàries.
Truja Extraordinària truja de fusta històrica, de perfil valencià.
Estat original La campana va ser fosa a 1755 per Garcia, un fonedor setcentista d'origens desconeguts que va estar especialment actiu als territoris de l'Horta Sud durant la segona meitat del segle XVIII. De fet, ell és l'autor, a 1785, de la campana major de la parròquia de l'Anunciació d'Aldaia; així com, sense cap mena de dubte, de la campana de Sant Pere de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de Picanya, datada en 1783. Igualment, aquest fonedor cal posar-lo en relació amb Cristóbal García, un autor potser pertanyent a la mateixa nissaga de campaners que, per aquestos anys, estava fonent altres campanes a l'àrea de l'Horta de València, com la senyalera de Massanassa (hui situada a les escoles de Sant Josep i Sant Andreu de la localitat) o la campana de Santa Bàrbara de Beniparrell.
Després de la seua fosa a les rodalies del Mas del Jutge, la campana degué ser proveïda de la truja de fusta que encara avui coneixem.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, a pesar del seu perllongat abandonament. Precisament, el llarg oblit que han sofert aquestes campanes ha sigut, segurament, el principal factor perquè hagen conservat la seua instal·lació original, constituïda d'una extraordinària truja de fusta de perfil valencià proveïda de ballesta. A més, la campana encara està asseguda sobre els seus dos coixinets originals, que encara a l'actualitat són regats amb oli quan l'instrument és voltejat.
Pel que fa a la conservació del conjunt, tant la truja i els seus ferratges com el bronze es troben en un bon estat. Si bé, com expliquem a l'epígraf referent a les propostes, a mitjà termini la campana precisaria d'una restauració en profunditat, que hauria de conservar tots i cadascun dels elements de la instal·lació de la campana, sempre que aquestos s'ajusten als requisits de seguretat. La conservació de la instal·lació original de la campana està justificada, encara més, pel fet de trobar-nos a uns territoris on les electrificacions de la segona meitat del segle XX varen destruir la pràctica totalitat de les antigues instal·lacions.
Un dels principals agents de deteriorament de la campana és la presència davant d'ella d'una pesada tanca per evitar l'entrada de les aus a l'interior del campanar. A pesar de que la protecció compleix satisfactòriament les seues comeses, hauria de buscar-se una nova solució més lleugera que, d'una banda, no deixara a les campanes fora de la protecció; i d'altra banda, no dificultara la documentació ni el toc de les campanes.
Mecanismes de toc Ballesta per a un possible volteig manual a corda.
Propostes Proposem, a mitjà termini, la restauració de la campana. La intervenció hauria de tindre com a objectiu primordial la optimització de la conservació del conjunt. Per això, projectem una restauració amb la mínima intervenció, que hauria de contemplar, en primera instància, la restauració de l'extraordinària truja original de l'instrument, així com dels ferratges i del batall.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud. Campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (23-09-2016)
  • LLOP i BAYO, Francesc; LLOP PÉREZ, Júlia [Documentació de la campana] (04-07-2023)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 11-10-2023
26 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 42 Visitants: 42 Usuaris: 0