Sant Antoni (1) - Sant Antoni de Padua - CATARROJA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 2873)

Localització Façana
Diàmetre 49
Pes aproximat 68
FonedorBORRÁS, ANDRÉS
Any fosa 1782
Terç (T) (Dos cordons)
"✱✱✱✱✱ ƧAN ✱ ANTONIO ✱ ORA ✱ PRONOBIƧ ✱✱✱✱"
(Dos cordons)
(00) "AÑO ✱ I782"
Mig (M) (00) (Creu sobre pedestal)
Mig peu (MP) (Cinc cordons)
Peu (Dos cordons)
Tocs tradicionals de campanes Al campanar de l'antiga ermita la campana era voltejada a mans dels serenos del poble, encarregats també –com a la veïna Massanassa– de voltejar les campanes de la parròquia i de remuntar el seu rellotge. A més, des del batall de la campana descendia fins a la base del campanar una corda, amb què l'ermità de Sant Antoni assenyalava misses i soterrars.
Tocs actuals de campanes En desús des de la demolició de l'antiga ermita.
Truja Truja de fusta històrica.
Estat original La campana va ser fosa el 1782, possiblement pel fonedor valencià Andrés Borrás, qui aquell any havia signat la campana major de la parròquia, malauradament refosa en 1972 pels Roses d'Atzeneta d'Albaida. Malgrat que la datació d'aquestes peces entranya una gran complexitat, no és improbable que la truja que conserva la campana es corresponga parcialment amb la que algun fuster local va confeccionar després de la seua fosa. Ara bé, en cas que alguna de les seues peces es corresponguen amb la truja original, aquesta degué ser necessàriament modificada en trasllardar-se l'instrument al campanar de la nova ermita, al segle XIX.
En l'estiu de 1936 aquesta campana i l'horària van ser llançades al carrer. Possiblement gràcies a la poca distància que separava les seues finestres de la via pública, cap de les dos campanes va sofrir danys i, pocs dies després, van ser traslladades a un magatzem d'Alfafar juntament amb les cinc campanes de la parròquia de Sant Miquel, que tampoc havien sofert danys en ser llançades des del campanar. Només acabar-se la guerra, els catarrogins van recuperar íntegres totes les seues campanes.
Estat anterior Abans de la lamentable demolició de l'antiga ermita de Sant Antoni, la campana es trobava instal·lada al seu campanar dret, amb la truja que encara hui conserva.
Estat actual Resulta incomprensible que la campana, un dels béns mobles més antics que Catarroja conserva, mig segle després de la destrucció de l'antiga ermita continue dipositada a una gàbia metàl·lica, exposada als agents climàtics i al vandalisme. La truja de la campana, un dels escassos exemplars històrics que resten a l'Horta Sud, s'ha degradat a la intempèrie fins a assolir l'estat de ruïna que presenta ara, que possiblement ja no permetrà –com haguera sigut possible fa poc més d'una dècada– que puga restaurar-se, almenys de manera íntegra. El batall de la campana ja no es conservava en la presa de dades de 2006 i des de temps recents, baix d'ella s'acumula fem dipositat allà pels vianants.
Actuacions urgents D'urgència, caldria retirar la campana de la seua posició actual i dipositar-la a un espai protegit a l'espera de la seua restauració, per evitar que l'estat de conservació del bronze i de la seua truja puguen agreujar-se.
Propostes La campana precisa d'una profunda restauració, per tal de recobrar-li els seus usos tradicionals. Unes funcions que en cap cas podria acomplir dins de la gàbia on ara se situa i per a les quals caldria habilitar un nou espai on instal·lar les tres campanes. Qualsevol intervenció sobre la campana hauria de contemplar la restauració de la seua truja i, en cas que no fora tècnicament possible pel seu mal estat, la construcció d'una rèplica. Així mateix, caldria instal·lar un batall adequat a les seues proporcions; netejar el bronze interior i exteriorment; i si és necessari, automatitzar-la amb un motor de volteig per impulsos i un electromall.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc [Documentació fotogràfica de la campana] (05-06-2006)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud. Campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (18-11-2016)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 17-04-2020
10 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2021)
    campaners@hotmail.com
    : 25-10-2021
    Convertir a PDF