Maria Victòria Lluïsa, la "grossa" (5) - Parròquia de l'Anunciació - ALDAIA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 2881)

Localització Campanar
Diàmetre (en cm) 116
Pes aproximat (en quilos) 904
FonedorGARCÍA, CRISTOBAL
Any fosa 1785
Descripció Aquesta extraordinària campana setcentista compta a la superfície del seu bronze amb una extensa inscripció, que esdevé un excel·lent document per aproximar-nos als seus orígens. Si bé, la gran quantitat d'errors de fosa amb què compta l'instrument dificulten, fins i tot després de la restauració, la correcta interpretació d'alguns fragments del text. La interpretació de les inscripcions de la campana es veu dificultada, així mateix, pel nodrit nombre d'abreviacions que el fonedor va introduir als textos, sense cap mena de dubte, fruit de les limitacions de l'espai disponible.
Així, al terç de la campana trobem un complex text inundat pels errors de fosa, que es desenvolupa al llarg de quatre línies, enllaçades mitjançant decoracions en forma d'asterisc. A la inscripció podem llegir: "MARIA VICTORIA LVISA ✱ SERENOVO ✱ AÑO I78S SIENDO ECONOMO EL D ✱ IVAN BAVTISTA ✱ / FERRER ✱ ALCALDE MAYOR IVAQUIN MAS AL[...]OR ✱ IAIME FERRANDIS ✱ AL ✱ SE ✱ MARIANOG ✱ / ALINDO ✱ RE ✱ PRI ✱ ROQVE FERRANDYS ✱ RE ✱ SE ✱ MANVEL FOLGADO ✱ FABRI RO ✱ IOSEPH FERR ✱ / ✱ ANDIS ✱. Aquest extens text castellà suggerim interpretar-lo com: "María Victoria Luisa. Se renovó año 1785, siendo ecónomo el D. Juan Bautista Ferrer, Alcalde Mayor Joaquín Mas, [...] Jaime Ferrandis, [...] Mariano Galindo, Re[ctor?] Pri[mero?] Roque Ferrandis, Re[ctor?] Se[gundo?] Manuel Folgado, Fabri[que]ro José Ferrandis". És a dir, "Maria Victòria Lluïsa. Va ser renovada l'any 1785, essent ecònom D. Joan Baptista Ferrer, Alcalde Major Joaquim Mas, [...] Jaume Ferrandis, [...] Mariano Galindo, Rector Primer Roc Ferrandis, Rector Segon Manuel Folgado, Fabriquer Josep Ferrandis".
A l'àrea central del bronze trobem, a la part interior una creu sobre pedestal de proporcions molt reduïdes, constituïda com indiquem, per tota una sèrie de decoracions en morfologia d'asterisc, idèntiques a les del terç, situades en diverses posicions. A la cara exterior de l'instrument trobem una nova creu sobre pedestal, ara d'una grandària major i constituïda per tota una sèrie de motlles amb decoracions de vinyes, lleugerament desfigurades a causa dels errors de fosa de la campana. Als laterals del pedestal d'aquesta última creu trobem la marca del fonedor, on s'indica en un llatí erroni: "GARCIA FECI ✱". Aquesta inscripció, que hauria d'haver-se escrit "Garcia me fecit", podem traduïr-la com "Garcia em va fer".
Al mig peu i al peu de la campana trobem, per últim, diversos cordons merament decoratius, que apareixen summament degradats pels efectes dels errors de fosa, que fan de la campana un instrument d'aparença basta i rugosa.
Anses La campana compta amb sis anses sense cap decoració on, possiblement fruit de la falta de material durant la refosa de l'instrument, apareixen una gran quantitat de faltants i errors de fosa. Com a conseqüència d'aquestos errors de fosa, així com possiblement de la truja de ferro, l'ansa central de la cara interior de la campana s'ha badat.
Terç (T) (Dos cordons)
"MARIA VICTORIA LVISA ✱ SERENOVO ✱ AÑO I78S SIENDO ECONOMO EL D ✱ IVAN BAVTISTA ✱"
(Dos cordons)
"FERRER ✱ ALCALDE MAYOR IVAQUIN MAS AL[...]OR ✱ IAIME FERRANDIS ✱ AL ✱ SE ✱ MARIANOG ✱"
(Dos cordons)
"ALINDO ✱ RE ✱ PRI ✱ ROQVE FERRANDYS ✱ RE ✱ SE ✱ MANVEL FOLGADO ✱ FABRI RO ✱ IOSEPH FERR ✱ / ✱ ANDIS ✱"
Mig (M) (Dos cordons)
(00) (Creu sobre pedestal de proporcions molt reduïdes, constituïda per tota una sèrie de decoracions en morfologia d'asterisc situades en diverses posicions)
(06) "GARCIA" (Creu sobre pedestal amb decoracions vegetals de parra) "FECI ✱"
Mig peu (MP) (Sis cordons)
Peu (Dos cordons pràcticament imperceptibles)
Tocs tradicionals de campanes Cada dia el sagristà de la parròquia assenyalava, des de la base del campanar, les oracions amb aquesta campana. Així mateix, després de caure en desús la campana de senyals de la terrassa, la "grossa" també era, segurament, l'encarregada de convocar a la missa diària. L'instrument, que també participava dels tocs de difunts i dels repics de missa major, era voltejat amb motiu de les grans solemnitats anuals, per part de la família de campaners.
Tocs actuals de campanes Després de ser restaurada, el 12 de gener de 2018 la campana va recuperar els seus usos tradicionals. Diàriament el bronze assenyala l'oració de l'alba, a les 8 del matí; de l'Àngelus, al migdia; de l'Avemaria, a les 19:30; i de les Ànimes, a les 21:00 de la nit. Igualment, cada dia, aquesta campana és l'encarregada de convocar a la missa mitjançant tres tocs senzills i d'assenyalar, a l'Hora de Nona, l'antic res dels Set Dolors de la Mare de Déu. L'instrument, així mateix, cada diumenge i festiu pren part del toc repicat a missa major, però solament volteja amb motiu de les grans solemnitats anuals. Participa també en els senyals de difunts, juntament amb les altres tres campanes majors. La campana és, per últim, l'encarregada de tocar les hores amb repetició entre les 8:00 i les 23:00.
Truja Truja de fusta de perfil valencià, obra de l'empresa Electrorecamp S.L.
Estat original La campana va ser fosa a 1785 per García, un fonedor setcentista d'origens desconeguts que va estar especialment actiu als territoris de l'Horta Sud durant la segona meitat del segle XVIII. De fet, ell és l'autor, a 1755, de la campana major de la parròquia de Sant Vicent Ferrer del Mas del Jutge, dedicada a Sant Estanislau Kostka; així com, sense cap mena de dubte, de la campana de Sant Pere de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de Picanya, datada en 1783. Igualment, aquest fonedor cal posar-lo en relació amb Cristóbal García, un autor potser pertanyent a la mateixa nissaga de campaners que, per aquestos anys, estava fonent altres campanes a l'àrea de l'Horta de València, com la senyalera de Massanassa (hui situada a les escoles de Sant Josep i Sant Andreu de la localitat) o la campana de Santa Bàrbara de Beniparrell.
Una de les característiques més importants de l'obra d'ambdós fonedors és, sense cap mena de dubte, el gran detallisme i el valuós acabat que infonien a les seues campanes. No obstant això, a 1785, quan García va realitzar la refosa de l'antiga campana major d'Aldaia, de 1637, que s'havia badat a anys anteriors, el nou bronze va eixir del forn amb una gran quantitat d'errors de fosa. L'anàlisi del bronze efectuada durant la seua restauració ha posat en relleu que, potser, el fonedor no va introduïr suficient material al motlle de la nova campana, per contrarrestar al bronze que es perdera durant el procés de refosa de l'antic instrument. Aquesta falta de material es fa especialment palesa a les anses, la part més alta de la campana, que segurament mai arribaren a plenar-se de bronze líquid. Fins i tot, l'aspecte rugós de la campana podria mostrar-nos un possible error en la fabricació del motlle.
Però, a pesar d'aquestos problemes en la fosa, la campana finalment no va eixir badada i, després d'eixir dels forns que García havia instal·lat a les rodalies del nucli urbà d'Aldaia, l'instrument va ser beneït pel clero parroquial. En arribar a la seua finestra de la torre, la campana fou proveïda d'una truja de fusta de factura local, que potser reaprofitava total o parcialment l'antiga; així com d'un batall, al qual fou unida una corda per repicar des dels peus del campanar.
Estat anterior Abans de la seua restauració, la campana penjava a una gran altura de la finestra principal del campanar, instal·lada amb una truja metàl·lica, obra de Salvador Manclús, a la qual s'havien afegit decoracions perimetrals per tal d'augmentar el contrapés. L'instrument estava electrificat amb un motor de volteig continu a les (09) i un electromall trifàsic a les (03), que als últims anys havia sigut substituït per un nou monofàsic a les (09). En canviar-lo de lateral, la maça de l'electromall va haver de ser retallada, per tal d'evitar friccions amb les corretges del motor de volteig.
Estat actual Després de la seua restauració als últims mesos de 2017, la campana es troba en un excel·lent estat de conservació. Cal assenyalar que, tot i que després de la neteja del bronze són quasi imperceptibles, a l'interior la campana compta amb tres marques de percussió de batalls, dos excessivament altes i una altra al punt correcte.
Mecanismes de toc Motor de volteig per impulsos i electromall.
Intervencions A l'any 1855 el mestre de molins Vicent Gimeno va rebre 170 reals de mans de la fàbrica de la parròquia per la composició i la mudança de finestral de les dos campanes majors. Segurament, l'expressió "composició" fa referència a la construcció d'una nova truja de fusta, per adaptar a la campana al nou finestral.
Durant la segona meitat del segle XX l'instrument fou electrificat, juntament amb les campanes de Santa Bàrbara, dels Sants de la Pedra i de la Mare de Déu del Carme, per l'empresa que Salvador Manclús regentava al Grau de València. Per fer-ho, com era habitual, la truja original de l'instrument fou substituïda per una nova metàl·lica, amb els eixos fortament rebaixats i amb unes decoracions perimetrals, que tenien com a únic objectiu augmentar el pes de la peça. Igualment, en el transcurs de l'actuació la campana fou dotada d'un motor de volteig continu i d'un electromall trifàsic, que acabaren amb els tocs tradicionals d'Aldaia.
El 16 d'octubre de 2017 la campana era baixada del campanar, després de detectar a les seues anses un badat, que mesos abans havia obligat a la immobilització de l'instrument. Després de ser baixada de la torre, la campana fou conduïda fins els tallers de l'empresa ontinyentina Electrorecamp S.L., per ser sotmesa a un acurat procés de restauració.
Durant l'actuació, l'antiga truja metàl·lica de l'instrument (la causant, segurament, del trencament de les seues anses) fou substituïda per una nova de fusta, que en la seua confecció va seguir el perfil de l'original, desapareguda durant la mecanització de la segona meitat del segle XX. Per tal de garantir la seguretat d'aquesta peça històrica, la corona de la campana fou trepanada i a l'interior de l'instrument fou introduïda una placa metàl·lica, per repartir les forces exercides pels tirants, tot respectant l'ansa batallera original. Així mateix, el bronze va ser netejat interior i exteriorment per recuperar la seua sonoritat original, i a la campana li va ser instal·lat un nou batall de ferro dolç, més adient a les característiques de l'instrument.
En concloure la restauració, la campana fou exposada a l'exterior del temple durant dos jornades i al migdia del 3 de desembre la restauració fou beneïda per part del rector de la parròquia, Mn. Joan Carles Alemany Vicens, amb presència de tota la comunitat parroquial. Els padrins de la campana beneïda foren els joves que anaven a rebre el sagrament de la confirmació aquell curs. Un dia després, al matí del 4 de desembre, la campana va ser finalment pujada al campanar. En arribar novament a la torre, en substitució dels antics mecanismes de toc automàtic fou instal·lat un motor de volteig per impulsos i un electromall, que reprodueixen mitjançant un ordinador els tocs tradicionals d'Aldaia i no dificultarien un possible toc manual.
La restauració de la campana, en conseqüència, no solament s'ha limitat a recobrar la instal·lació tradicional de l'instrument, sinó que a més, aquestes característiques tangibles s'han posat al servei de la recuperació dels antics usos tradicionals del bronze, un patrimoni immaterial d'un alt valor.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada. Qualsevol mecanització ha de preservar la sonoritat tradicional i reproduir i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc; MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (28-09-2000)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau (28-03-2013)
  • CUADRADO OLLER, Pau; GÓMEZ SÁNCHEZ, Iván (10-12-2023)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 11-10-2023
63 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 35 Visitants: 35 Usuaris: 0