De Quart (2) - Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels - MISLATA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 2894)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre (en cm) 79
Altura del bronze 72
Vora 8
Pes aproximat (en quilos) 285
FonedorLLEONART, JOSEP (VALÈNCIA)
Any fosa 1798
Descripció Al terç trobem aquesta inscripció en llatí: "AVE # MARIA # GRACIA # PLENA ANNO # I798 #". La seua traducció al valencià seria: "ET SALUDE MARIA PLENA DE GRÀCIA ANY 1798". En ella trobem, en primer lloc, l'inici de l'Ave Maria, l'oració més popular dedicada a la Mare de Déu i que té origen en el passatge de l'Anunciació. Aquest, descrit a l'evangeli de Sant Lluc (Lc 1,28), narra la visita de l'Arcàngel Sant Gabriel a Maria, recollint la inscripció les paraules dirigides per l'arcàngel. Al mig hi ha una sanefa amb raïms, una creu de calvari i una imatge de la Mare de Déu. Finalment trobem l'any de fosa. Per les seues característiques formals es podria atribuir al fonedor de la ciutat de València Josep Lleonart. La forma de la lletra, els números, la creu i les sanefes coincideixen amb altres campanes foses per ell en aquesta època.
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons)
"AVE # MARIA # GRACIA # PLENA ANNO # I798 #"
(2 cordons)
Mig (M) (2 cordons)
(cenefa vegetal)
(2 cordons)
(00) (creu amb pedestal)
(06) (Mare de Déu)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes i repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. A més tocava a mig vol per a tocs de difunts. Era l'encarregada de tocar els quarts.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Truja de ferro de Roses
Estat original Estava instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Possiblement comptaria amb una ballesta per tocar-la i tenia una llarga corda unida al batall que arribava fins els peus del campanar per repicar-la.
Estat anterior Des de la mecanització en 1970 comptava amb un electromall monofàsic per repicar-la automàticament i que ja ha estat retirat pel trencament del mateix.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de ferro de la casa Roses i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Compta amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. L'estat actual en que es troba no afavoreix la correcta conservació de la campana ni facilita el seu toc manual, per tant seria recomanable restaurar-la. Es deuria baixar del campanar per netejar-la per fins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de similar forma a la que tenia antigament i renovant el motor per altre d'impulsos.
Mecanismes de toc (03) electromall, (09) motor de vol continu
Intervencions La campana va ser fosa en l'any 1798 per un fonedor anònim, segurament feta en les rodalies del poble i pujada al campanar després de la benedicció. En 1936, a l'inici de la Guerra Civil es va tirar amb la resta de campanes des de dalt de la torre, resistint el colp. Durant el conflicte va ser guardada a la Casa Gran, tornant al campanar en 1939. En 1970 la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va encarregar-se de mecanitzar-la, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un electromall monofàsic i motor de vol continu.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes La campana es denomina popularment com "de Quart", ja que està orientada cap a la veïna localitat de Quart de Poblet.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc (10-04-2011)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (18-05-2012)
  • CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (20-12-2014)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 08-01-2021
19 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 32 Visitants: 32 Usuaris: 0