Campana (2) - Parròquia de Sant Vicent Ferrer del Mas del Jutge - TORRENT (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 2917)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre (en cm) 50
Altura del bronze 43
Vora 4
Pes aproximat (en quilos) 72
Any fosa 1813
Descripció Aquest bronze vuitcentista compta al terç amb una completa inscripció, que esdevé un magnífic document per conèixer, en primera instància, els donants d'aquesta campana. A més, en un extraordinari exercici de respecte cap a la peça refosa, el fonedor del bronze va copiar la inscripció amb què comptava la campana destruïda. I així, les primeres paraules d'aquest text són de gran vàlua per conèixer les característiques de la campana anterior, fosa a 1752. Així doncs, la inscripció, escrita en llengua castellana, resa: "SOI DE DON IOSE MORENO Y DOÑA ✱ MARIA DESAMPARADOS / : FVNDIDA EN I752 : REFVNDIDA EN I8I3 ✱ LEONARDA GOMES".
Terç (T) (Cordó)
"SOI DE DON IOSE MORENO Y DOÑA ✱ MARIA DESAMPARADOS"
(Cordó)
" : FVNDIDA EN I752 : REFVNDIDA EN I8I3 ✱ LEONARDA GOMES"
(Cordó)
(Sanefa vegetal)
Mig (M) (06) (Creu sobre pedestal constituïda per sanefes vegetals)
(06) (Sant Vicent Ferrer)
(06) (Santa Bàrbara)
Mig peu (MP) (Quatre cordons)
Peu (Sanefa vegetal)
Tocs tradicionals de campanes Els usos tradicionals d'aquesta campana es limitaven, possiblement, al volteig. En aquest sentit, l'antiga presència d'una ballesta a la truja de la fusta podria indicar-nos l'existència a aquesta torre del volteig a corda, a pesar de les reduïdes proporcions de l'estança on se situa l'instrument.
Tocs actuals de campanes Davant la falta de mecanismes per al toc automàtic, actualment la campana es troba majoritàriament en desús. De fet, durant les últimes dècades, el bronze únicament ha sigut tocat en ocasions extraordinàries.
Truja Extraordinària truja de fusta històrica, de perfil valencià.
Estat original L'any 1813 l'antiga campana menor de la torre, fosa a 1752 potser per part de García, havia d'estar badada. Per aquesta raó, Leonarda Gomes, possible habitant del Mas del Jutge que apareix citada a les inscripcions de la campana, va sufragar la refosa de l'antic de bronze. No coneixem, però, la identitat del fonedor que va portar a terme aquesta nova campana, que segurament va copiar algunes de les decoracions, així com de les inscripcions de l'antic instrument. Després de la seua fosa a la campana li va ser instal·lada, potser, la truja de fusta que encara hui coneixem, que fins i tot, podria procedir de la campana anterior.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, a pesar del seu perllongat abandonament. Precisament, el llarg oblit que han sofert aquestes campanes ha sigut, segurament, el principal factor perquè hagen conservat la seua instal·lació original, constituïda d'una extraordinària truja de fusta de perfil valencià proveïda de ballesta. A més, la campana encara està asseguda sobre els seus dos coixinets originals, que encara a l'actualitat són regats amb oli quan l'instrument és voltejat.
Pel que fa a la conservació del conjunt, tant la truja i els seus ferratges com el bronze es troben en un bon estat. Si bé, com expliquem a l'epígraf referent a les propostes, a mitjà termini la campana precisaria d'una restauració en profunditat, que hauria de conservar tots i cadascun dels elements de la instal·lació de la campana, sempre que aquestos s'ajusten als requisits de seguretat. La conservació de la instal·lació original de la campana està justificada, encara més, pel fet de trobar-nos a uns territoris on les electrificacions de la segona meitat del segle XX varen destruir la pràctica totalitat de les antigues instal·lacions.
Un dels principals agents de deteriorament de la campana és la presència davant d'ella d'una pesada tanca per evitar l'entrada de les aus a l'interior del campanar. A pesar de que la protecció compleix satisfactòriament les seues comeses, hauria de buscar-se una nova solució més lleugera que, d'una banda, no deixara a les campanes fora de la protecció; i d'altra banda, no dificultara la documentació ni el toc de les campanes.
Mecanismes de toc Al braç de la truja hi ha marques que evidencien l'antiga presència d'una ballesta.
Propostes Proposem, a mitjà termini, la restauració de la campana. La intervenció hauria de tindre com a objectiu primordial la optimització de la conservació del conjunt. Per això, projectem una restauració amb la mínima intervenció, que hauria de contemplar, en primera instància, la restauració de l'extraordinària truja original de l'instrument, així com dels ferratges i del batall.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud. Campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (23-09-2016)
  • LLOP i BAYO, Francesc; LLOP PÉREZ, Júlia [Documentació de la campana] (04-07-2023)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 10-01-2020
24 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 37 Visitants: 37 Usuaris: 0