Jesús, Maria i Josep, la "grossa" (5) - Parròquia de l'Assumpció - ALAQUÀS (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 2971)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre (en cm) 97
Pes aproximat (en quilos) 528
Any fosa 1868
Descripció Els orígens de la campana, arribada a Alaquàs en l'estiu de 1940, estan envoltats d'interrogants de difícil resposta amb la documentació exhumada fins el moment. Les característiques de la campana, però, fan plausible que ens trobem davant d'una de les desenes de campanes castellanes que en guerra foren despenjades dels seus campanars i transportades desenes de quilòmetres fins als magatzems que el govern de la República va disposar per a emmagatzemar els bronzes que eren llançats des de les seues torres, potser inicialment amb intencions bèl·liques.
Com és habitual gairebé fins a temps de la postguerra, la inscripció del terç no aporta cap dada rellevant per a esclarir els orígens de la campana. Es limita a indicar l'any de la seua fosa i a realitzar una invocació a la Sagrada Família, omnipresent als campanars d'arreu del territori espanyol entre el sis-cents i els primers compassos del segle XX. De fet, encara hui algun fonedor continua fent ús d'aquesta formula, que bé és presentada en solitari –com en aquest cas– o com la introducció a una invocació més extensa.
El principal indici que ens condueix a situar a la campana fora de la tradició campanològica valenciana és la inusual presència a l'àrea central de la peça de dos creus oposades, l'una orientada cap a l'exterior del campanar, que segueix en línies generals els patrons compositius més estesos entre els fonedors de l'època; i una altra a l'interior, d'unes característiques molt menys usuals: la creu, elevada sobre un pedestal, està construïda amb uns infreqüents motlles quadrangulars amb flors de lis inscrites al seu interior i coronada amb una cartel·la, no menys estesa, amb la llegenda "JHS". La presència de dos o més creus orientades cap a diferents punts cardinals és relativament freqüent a la campanologia castellana, sobretot en campanes –com potser va ser aquesta– concebudes per a ser situades en espais alts i oberts (terrasses de campanars i edificis municipals, remats de torres, etc.), des dels quals la campana poguera divisar i per tant protegir amb les seues imatges els diferents punts del territori que tenia als seus peus.
Terç (T) (Dos cordons)
"▲ ▲ JHS MARIA Y JOSE AÑO DE I868 ▲ ▲"
(Dos cordons)
Mig (M) (00) (Creu sobre pedestal, constituïda de motlles amb motius vegetals quadrifoliats i coronada amb una classe de palma)
(06) (Creu sobre pedestal, construïda amb motlles amb flors de lis i coronada amb una cartel·la amb la llegenda "JHS" i una nova palma sobre aquesta).
Mig peu (MP) (Tres cordons)
Peu (Cordó)
Tocs tradicionals de campanes Com és habitual entre els sistemes de tocs d'arreu dels nostres territoris, a Alaquàs la "grossa" era la campana a la qual s'atribuïen més usos, donada la seua potència sonora. Diàriament era tocada des de la porta del campanar per assenyalar l'oració de l'alba, l'alçar a Déu de la missa major, les batallades del migdia, els Set Dolors de la Mare de Déu, l'Avemaria del capvespre i, a la nit, les Ànimes. Era tocada també en els tocs repicats de les misses majors dels diumenges, per assenyalar alarmes i en els senyals de difunts, en què també seria tocada a mitja vela. Era voltejada a mans del campaner junt a les tres menors en les grans solemnitats i en solitari als pernoliars.
Tocs actuals de campanes En recobrar-li al campanar el servei horari a mitjans de la dècada de 1990, a la campana se li van atribuir les funcions horàries. Encara que si bé és cert aquesta campana mai abans havia acomplert aquestes funcions, ja que el rellotge de la parròquia va deixar de funcionar alguns anys abans de l'arribada del bronze a la torre, la seua condició de campana major legitima aquestes atribucions. A més, la campana participa en els tocs repicats de caràcter litúrgic i, feliçment, el seu volteig és reservat per a les grans solemnitats. De manera més puntual és tocada manualment.
Truja Truja de fusta dels Barberí, instal·lada per Industrias Manclús.
Estat original Les primeres referències documentals que fan referència a la campana se situen en l'estiu de 1940, en què la junta de fàbrica de la parròquia manifesta estar a l'aguait de la repartició de campanes que el delegat diocesà està realitzant entre els campanars que havien quedat buits durant la guerra. Entre les comissions de reconstrucció de la parròquia, la junta de fàbrica en crea una per a encarregar-se de portar la campana promesa per la diòcesi a Alaquàs, potser des dels magatzems del Servei de Recuperació del port de València, i de construir amb urgència una nova truja, per tal que el bronze poguera voltejar per primera vegada el 15 d'agost, festa de l'Assumpció de la Mare de Déu, titular de la parròquia.
Estat anterior A l'octubre de 1969 la campana fou mecanitzada pels Roses d'Atzeneta d'Albaida. Fou en aquesta intervenció quan la campana va perdre l'antiga truja de fusta, per ser substituïda per una altra metàl·lica, l'únic model de contrapés amb què –d'acord amb les teories d'aquelles empreses– seria possible mecanitzar el volteig de l'instrument. La campana, a més, va ser proveïda d'un electromall trifàsic per al repic automàtic.
Aquella intervenció va tractar de ser revertida a mitjans de la dècada de 1990, en una intervenció encarregada a la recent nascuda –i ja extingida– Industrias Manclús, en el context de la restauració del campanar. L'actuació, però, va saldar-se amb pocs èxits. A les campanes van ser instal·lades noves truges de fusta, comprades pels Manclús a la –també desapareguda– foneria gironina dels Barberí, d'escassa qualitat, mal contrapesades i alienes a qualsevol model tradicional, tant en alçat com en perfil. En substitució dels antics mecanismes de toc, van ser instal·lats electromalls monofàsics de resposta molt més ràpida que els anteriors; i motors de volteig per impulsos, amb deficiències importants –mai solucionades– en la seua instal·lació, a les quals cal atribuir, segurament, les continues avaries que s'han succeït en els últims anys. Els nous batalls, llunyans també a qualsevol model tradicional, no han aportat tampoc solucions satisfactòries.
Estat actual La campana ha vingut manifestant amb una agudesa creixent les conseqüències que les deficiències de la intervenció dels anys 1990 han tingut sobre ella, com la falta de pes a la truja o la instal·lació del motor de volteig en la vertical de la campana, que no possibilita que les articulacions del mecanisme s'adapten a la curvatura de la roda i que, com altres campanes de la torre han posat de manifest, podria causar problemes de conservació sobre el mecanisme a curt termini.
Mecanismes de toc Motor de vol per impulsos a les (09) i electromall a les (03).
Intervencions L'electromall monofàsic que li va ser instal·lat a la intervenció dels anys 1990 va ser substituït en 2013 per un nou, que va instal·lar-se al costat contrari del motor de volteig.
Propostes Seria recomanable revertir amb una restauració ben concebuda les intervencions que la campana va experimentar durant la segona meitat del segle XX, que com hem vist, mai aconseguiren resultats satisfactoris ni en el plànol de la conservació ni –molt menys– en el terreny patrimonial. Qualsevol actuació sobre la campana hauria de contemplar la substitució de la truja actual per una nova, també de fusta, amb un contrapés adequat a la seua grandària, que en la seua confecció seguisca els models tradicionals locals, ben coneguts gràcies a nombrosos testimonis gràfics publicats als Quaderns d'Investigació d'Alaquàs. Caldria estudiar la possibilitat de netejar interior i exteriorment el bronze, i de substituir el batall actual per un altre nou de ferro dolç, més adient a les proporcions de la campana i que comptara sempre amb un cable de seguretat. L'electromall actual podria conservar-se, però el motor de volteig hauria de canviar-se per un de nou, que s'ubicara en una posició adequada per al seu correcte funcionament. L'ordinador que gestiona els tocs automàtics de la campana també podria ser mantingut, només caldria reprogramar-lo, per tal que reproduisca els senyals tradicionals locals, ben documentats en successives campanyes de recollida de la memòria oral inherent a les campanes del poble.
Valoració Campana interessant, que pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (01-01-1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau (28-08-2011)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 15-07-2020
10 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 38 Visitants: 38 Usuaris: 0