| Localització | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 96 |
| Altura del bronze | 75 |
| Vora | 10 |
| Pes aproximat (en quilos) | 512 |
| Fonedor | ROSES, JAIME |
| Any fosa | 1873 |
| Descripció | Al terç trovem les inscripcions de la campana: "JESUS MARIA Y JOSE SANTA BARBARA ANO 1873 NUESTRA SEÑORA DEL ROSARIO". La primera part és una advocació a la Sagrada Família, molt típica des del segle XVIII i que habitualment va seguida de les devocions a que es dedica de la campana. Per un atra banda la presència de Santa Bàrbera pot estar justificada per ser la patrona dels campaners, mentre que la Mare de Déu del Rosari, denominada a Castellar com "de Lepanto" està al ser patrona i titular del temple. |
| Anses | Anses amb decoracions antropomòrfiques |
| Espatlla (H) | (cenefa amb decoracions neogòtiques) |
| Terç (T) |
(2 cordons) "JESUS MARIA Y JOSE SANTA BARBARA ANO 1873 NUESTRA SEÑORA DEL ROSARIO" (2 cordons) |
| Mig (M) |
(00) (Creu amb pedestal) (03) (Inmaculada Concepció) (06) (imatge d'àngels adorant l'Eucaristia) |
| Mig peu (MP) | (5 cordons) |
| Peu | (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Fins la seua mecanització comptaria amb una truja de fusta de perfil valencià i mecanismes per al toc manual, com una ballesta. |
| Tocs actuals de campanes | Els tocs són exclusivament automàtics |
| Truja | Fusta Manclús |
| Estat original | Fins la seua mecanització comptaria amb una truja de fusta de perfil valencià i mecanismes per al toc manual, com una ballesta. |
| Estat anterior | Estava en regular estat, amb una truja de ferro i mecanitzada amb un motor de vol continu |
| Estat actual | Es trova en un bon estat, amb truja de fusta. Per als tocs compta amb un motor d'impulsos i electromall. El batall sembla antic, amb soquet i reforçat mitjançant un cable de seguretat. |
| Mecanismes de toc | (03) motor d'impulsos, (09) electromartell |
| Intervencions |
Va ser fosa en 1873 amb la campana dedicada a Sant Andreu, posiblement per Jaime ROSES. Aquesta compta amb tres elements decoratius propis d'aquest fonedor: la creu amb els braços acabats en punta i un pedesta, la cenefa neogòtica i el relleu eucarístic, que es pot relacionar amb un gravat de representa als àngels adorant l'Eucaristía i aquest amb una obra del mateix tema que Jeroni Jacint Espinosa va pintar i que es conserva al Museu de Belles Arts de València. La casa Manclús es va encarregar de la mecanització, subsituïnt la truja de fusta per altra de ferro i mecanitzant la campana. La sucesora d'aquesta INDUSTRIAS MANCLÚS l'ha restaurat, reposant la truja de fusta i mecanitzantñla amb un motor d'impulsos. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. |
| Instal·lació | La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Notes | |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 09-02-2014 |
| 15 Fotos | |
