Santa Bàrbara (4) - Parròquia de l'Anunciació - ALDAIA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 2975)

Localització Campanar
Diàmetre (en cm) 99
Pes aproximat (en quilos) 562
FonedorMARCO ROSAS, JOSÉ
Any fosa 1873
Descripció Ens trobem davant d'una campana de doble interés. D'una banda, es tracta d'un bronze històric, que cal posar en valor i protegir. Però a més, aquesta peça té un gran interés documental, ja que es tracta segurament de la còpia d'una campana anterior, potser gòtica. Prova d'això és, possiblement, la singular inscripció amb què compta al terç, més pròpia d'una campana medieval que no d'un bronze del segle XIX: "CRYSTO.BENCE.C.MANDA.C.REYNA.C.DETODOMALNOS.DEFYENDA✱AÑO✱1873✱".
Aquest text és, sense cap mena de dubte, la traducció d'una oració llatina summament habitual a les campanes gòtiques, que resa: "Christus vincit, Christus regnat, Christus imperat, Christus ab omni malo nos defendat", és a dir, "Crist venç, Crist regna, Crist impera, Crist ens defenga de tot mal".
Ara bé, el fonedor anònim de la campana d'Aldaia, en traduïr l'oració, va introduïr diverses modificacions en ella. En primer lloc, fruit de les limitacions de l'espai disponible, el campaner va unir la inscripció i la paraula "CRYSTO" solament la va introduïr completa a la primera aclamació, fent-se servir a les aclamacions següents d'una "C" per abreviar-la. D'altra banda, en la traducció de l'oració llatina, el fonedor de la campana no va escriure "IMPERA", sinó un sinònim d'aquesta paraula, "MANDA". En conseqüència, la inscripció podem traduïr-la com: "Crist venç, Crist mana, Crist regna, Crist de tot mal ens defenga. Any 1873".
Però independentment de les modificacions que el fonedor de la campana d'Aldaia va introduïr, sembla que aquesta oració protectora prové de les denominades aclamacions carolines, emprades al segle VIII a França, que posteriorment la ràdio vaticana adoptaria com a himne.
De l'antiga campana podrien provindre, per últim, la imatge de Santa Bàrbara, així com el possible segell medieval de la Mare de Déu erecta amb el Jesuset als braços, que el bronze presenta a la seua àrea central.
Terç (T) (Dos cordons)
"CRYSTO.BENCE.C.MANDA.C.REYNA.C.DETODOMALNOS.DEFYENDA✱AÑO✱1873✱"
(Dos cordons)
(Cenefa de triangles)
Mig (M) (Dos cordons)
(00) (Creu sobre pedestal, constituïda per peces quadrades amb flors al seu interior)
(06) (Santa Bàrbara) / "SANTABARBARA"
(09) (Possible segell medieval amb la Mare de Déu erecta amb el Jesuset als braços)
Mig peu (MP) (Cinc cordons)
Tocs tradicionals de campanes Tradicionalment la campana solament participava als voltejos festius, així com a alguns repics, com el de missa major o el de difunts.
Tocs actuals de campanes El 12 de gener de 2018 la campana va recuperar els seus usos tradicionals. Diàriament el bronze no toca, sinó que solament participa als repics de difunts i de missa major, així com als voltejos de les festes menors i dels preceptes.
Truja Truja de fusta de perfil valencià, obra de l'empresa Rivera Campanas.
Estat original La campana va ser fosa a 1873 per un fonedor anònim, potser encara ambulant, a les rodalies del nucli urbà d'Aldaia, aprofitant amb bona probabilitat el material d'un bronze anterior. L'autor del bronze fou, segurament, el mateix fonedor anònim que l'any 1891 va fondre la campana major de la parròquia de la Mare de Déu del Pilar i de Sant Llorenç de València, peça idèntica a l'analitzada en nombrosos trets.
Després de la seua benedicció, en arribar a la seua finestra de la torre, la campana fou proveïda d'una truja de fusta de factura local, que potser reaprofitava total o parcialment l'antiga; així com d'un batall, al qual fou unida una corda per repicar des dels peus del campanar.
Estat anterior Abans de la seua restauració, la campana estava instal·lada al finestral on hui la coneixem amb una truja de ferro, obra de Salvador Manclús. Així mateix, l'instrument estava mecanitzat amb un motor de volteig continu i un electromall trifàsic.
Estat actual Després de la seua restauració la campana es troba en un bon estat de conservació. Instal·lada amb una truja de fusta d'escassa qualitat, que a llarg termini podria posar en perill la conservació de la peça, l'instrument està mecanitzat amb un motor de volteig per impulsos i un electromall, que des de 2018 reprodueixen els tocs tradicionals. La campana, que compta amb un nodrit nombre d'errors de fosa, té un so regular.
Mecanismes de toc Motor de volteig per impulsos i electromall a les (03).
Intervencions A l'any 1855 el mestre de molins Vicent Gimeno va rebre 170 reals de mans de la fàbrica de la parròquia per la composició i la mudança de finestral de les dos campanes majors. Segurament, l'expressió "composició" fa referència a la construcció d'una nova truja de fusta, per adaptar a la campana al nou finestral.
L'any 2006 l'empresa valenciana Eracson S.L. va sotmetre a la campana a un procés de restauració, que no va aconseguir els resultats esperats d'una intervenció d'aquestes característiques. Durant l'actuació, l'antiga truja metàl·lica fou substituïda per una nova de fusta, obra de l'empresa extremenya Rivera Campanas, que una dècada més tard es troba en un regular estat de conservació i que, a més, no va ser confeccionada seguint el perfil de l'original. Així mateix, l'antic batall de la campana fou substituït per un nou, de qualitat molt baixa, que ha sigut substituït novament a 2018, per una peça de ferro dolç més adeqüada a les característiques de la campana. Per últim, la campana fou mecanitzada amb un motor de volteig per impulsos i un electromall, que durant una dècada varen reproduïr tocs aliens a la tradició local, que a 2018 han sigut substituïts pels tradicionals. Al contrari d'allò que es recomana a aquest tipus d'intervencions, el bronze no fou netejat i així, no va recuperar la seua sonoritat original.
Propostes Suggerim que, a llarg termini, després de restaurar les campanes que encara compten amb la instal·lació substituïda, aquest instrument siga restaurat novament. La recuperació dels valors originals hauria de comprendre, en primer lloc, la substitució de l'actual truja de fusta, d'escassa qualitat, per una altra més adient amb la tradició local, que a més, garantisca la correcta conservació de la campana. Igualment, el bronze hauria de ser netejat interior i exteriorment, per recuperar la sonoritat original de l'instrument. Per últim, la campana hauria de ser dotada d'un motor de volteig per impulsos i un electromall, que mitjançant l'ordinador de la sagristia, mantinguen els tocs tradicionals, que s'han programat a gener de 2018.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes La creu documentada a aquesta campana presenta uns motius i disposició molt semblants als de dos de la Catedral de Jerez de la Frontera, motiu pel qual es podria atribuir provisionalment al fonedor José Marco Rosas. També és molt semblant el tipus de lletra, de perfil gruix, així com els motius amb els quals composa la garlanda del terç (nota de Joan Alepuz Chelet).

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • LLOP i ÁLVARO, Francesc; MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (28-09-2000)
  • CORRESA I MARÍN, Ignasi (19-02-2007)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau (28-03-2013)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Atribució de l'autoria de la campana] (09-06-2020)
  • CUADRADO OLLER, Pau; GÓMEZ SÁNCHEZ, Iván (10-12-2023)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 09-06-2020
20 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 80 Visitants: 79 Usuaris: 1 - servidor