Santa Maria (3) - Parròquia dels Sants Reis - VILALLONGA - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 3271)

Localització Campanar.
Diàmetre 90
Altura del bronze 80
Vora 6
Pes aproximat 422
FonedorROSES, JAIME
Any fosa 1847
Descripció La campana compta al terç amb una breu inscripció en castellà i llatí on se'ns indica, d'una banda, l'advocació de l'instrument, i d'altra banda, el seu autor. Així, a la primera part de la inscripció podem llegir, "SANTA MARIA ORAPRONOBIS", és a dir, "Santa Maria pregueu per nosaltres", un text extret de la Lletania dels Sants summament habitual a les campanes dels segles XVII, XVIII, XIX i, fins i tot, a alguns bronzes de les primeres dècades del segle XX. A continuació podem llegir, JAIME ROSAS MEHIZO", açò és, "Jaime Rosas em va fer". Com les dos parts de la inscripció ens mostren, al text apareixen diverses paraules unides fruit, sense cap mena de dubte, de les limitacions de l'espai disponible. De fet, la segona part de la inscripció, on s'indica el fonedor de la campana, està gravada al bronze amb uns caràcters menors als de la primera, potser com a conseqüència del mateix motiu.
Espatlla (H) (Sanefa de triangles amb decoracions vegetals al seu interior)
Terç (T) (Dos cordons)
"SANTA MARIA ORAPRONOBIS ANO I847 JAIME ROSAS MEHIZO"
(Dos cordons)
Mig (M) (03) (Monograma de Maria)
(09) (Creu sobre pedestal parcialment esborrada per la soldadura)
Mig peu (MP) (Cinc cordons)
Peu (Cordó)
Tocs tradicionals de campanes La campana seria repicada des de la base de la torre, fonamentalment per a les senyals de missa cantada i per a les de difunts. Així mateix, amb motiu de les grans solemnitats anuals, l'instrument seria voltejat des de la pròpia estança de les campanes. No obstant, els tocs tradicionals de Vilallonga haurien de ser investigats amb profunditat en una certa urgència.
Tocs actuals de campanes L'instrument repica i volteja de manera automàtica.
Truja Truja de fusta de perfil valencià, obra de l'empresa 2001 Bells.
Estat original L'instrument va ser fos a l'any 1847 per Jaime Rosas o Roses, segurament, a les rodalies del nucli urbà de Vilallonga. Després de la seua fosa, la campana seria dotada d'un batall, forjat segurament a la ferreria de la població; així com d'una nova truja de fusta, obra possiblement d'algun fuster vilallonguer. I d'aquesta manera, després de la seua benedicció, la campana fou finalment instal·lada al campanar, que s'havia construït recentment.
Estat anterior A la primera presa de dades, efectuada al maig de l'any 2000, la campana ja havia sigut restaurada.
Estat actual La campana, restaurada a 1999, es troba encara en un excel·lent estat de conservació. Potser, l'únic aspecte en què cal incidir és la instal·lació del motor de volteig baix de la roda, una característica que segurament no permet la correcta articulació del seu llibre.
Mecanismes de toc Motor de vol per impulsos i electromall a les (03).
Intervencions Durant la segona meitat del segle XX, els Roses d'Atzeneta d'Albaida varen electrificar la campana amb un motor de vol continu i un electromall trifàsic per repicar. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original fou substituïda per una nova metàl·lica, que segurament va ser la causant que, en tant sols uns anys, la campana es badara. No obstant això, afortunadament, aquesta extraordinària peça històrica mai va arribar a ser refosa i, finalment, a 1999, va ser restaurada. Durant la restauració, que va ser portada a terme per l'extingida empresa 2001 Bells, la campana va ser conduïda fins els tallers de Hans Lachenmeyer (Nördlingen, Alemanya) per ser soldada i així, l'instrument va recuperar la seua veu original. Així mateix, per tal de garantir la conservació de la peça, en tornar-la a muntar, a la campana se la va girar un quart de volta, perquè el batall deixara de colpejar al punt on s'havia obert el badat.
Igualment, l'antiga truja metàl·lica dels Roses d'Atzeneta va ser substituïda per una nova de fusta, de perfil genèric valencià; el bronze va ser netejat; a l'instrument li fou instal·lat un nou batall; i, finalment, la campana fou mecanitzada amb un motor de volteig per impulsos i un electromall, que controlats per un ordinador, reprodueixen els tocs tradicionals i permeten els tocs manuals.
Actuacions urgents Suggerim que els tocs tradicionals de Vilallonga siguen investigats, mitjançant la documentació arxivística conservada i les entrevistes als majors de la població. Amb els resultats de la recerca, a l'ordinador que gestiona els tocs de la parròquia podrien programar-se els antics repics i voltejos, per tal de recuperar un patrimoni immaterial d'alt valor històric. Fins i tot, amb motiu de les grans solemnitats anuals, aquestos antics tocs podrien interpretar-se de manera manual, per part d'una nova associació de campaners.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (08-05-2000)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (22-07-2017)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 27-03-2018
18 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 23-09-2018
    Convertir a PDF