Santíssim Crist de l'Empar (2) - Parròquia de la Mare de Déu del Loreto - ADOR - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 3291)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 79
Altura del bronze 65
Vora 6
Pes aproximat 285
FonedorROSES, HIJOS DE L. (ALBAIDA)
Any fosa 1919
Descripció La campana compta al mig amb aquesta inscripció: "SANTISIMO CRISTO DEL AMPARO / AÑO ( Creu patriarcal) 1919", que indica l'advocació a la que está dedicada i l'any en que va ser fosa.
Anses Anses antropomorfes
Terç (T) (cenefa de cordons)
Mig (M) (06) "SANTISIMO CRISTO DEL AMPARO / AÑO" (Creu patriarcal) "1919"
Mig peu (MP) (4 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Vols manuals des de la Sala de les Campanes i repics des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes Els tocs es limiten als vols i repics automàtics.
Truja Ferro Roses
Estat original Suposem que originalment comptava amb truja de fusta, instal·lada a la Sala de les Campanes i amb una corda unida al batall per tocar-la.
Estat actual Es troba en un regular estat de conservació, ubicada a la Sala de les Campanes i instal·lada amb truja de ferro. Està mecanitzada amb electromall i motor de vol continu. A més el batall compta amb un sistema rígid de fixació a la batallera i d'articulació, un sistema extremadament perillós, ja que pot arrancar la batallera i caure amb el batall perque el propi cable de seguretat passa per aquest sistema i no evita la seua caiguda.

La instal·lació actual no imita els tocs tradicionals i dificulta el toc manual de la campana, per tant seria recomanable iniciar els treballs de restauració, que permeteren recuperar el estat original de la campana. Aquesta deuria ser baixada del campanar per ser netejada per dins i per fora, reposant la truja de fusta i tornant la campana a la torre per mecanitzar-la amb motor d'impulsos, imitant els tocs tradicionals i permetent els manuals.
Mecanismes de toc Motor de vol continu (03) i electromall (09)
Intervencions L'any 1919 va ser fosa junt a l'altra campana existent al campanar. Tot i que no indica el fonedor, sembla posible atribuir-la als Hijos de L. Roses, fundició establerta en Albaida, i que és autora del conjunt de Palma de Gandia, on si està signada la gran. Seria beneïda i pujada al campanar.

En l'any 1962 va ser mecanitzada per la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida amb motor de vol continu. La truja de fusta original va ser substituïda per un altra de ferro, amb el model propi d'aquesta casa. Posteriorment s'ha instal·lat un electromall i la fixació de batall ha estat substituïda, com hem comentat. Aquest últim treball sembla obra de la casa Rosas.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals

Autors

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (11-05-2000)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 22-08-2014
14 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 01-04-2020
    Convertir a PDF