| Localització | Sala primera de campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 95 |
| Altura del bronze | 82 |
| Vora | 9 |
| Pes aproximat (en quilos) | 496 |
| Fonedor | ROSES ATZENETA |
| Any fosa | 1971 |
| Descripció | La campana compta amb una decoració característica de les campanes foses a mans dels Roses d'Atzeneta. Compta al terç amb una inscripció que indica el nom de la campana escrita en llatí (“SANTE NICOLAE”), que traduït seria “SANT NICOLAU”. A continuació trobem una altra inscripció en llatí que advoca a una oració de Sant Nicolau: “EPISCOP ORA PRO NOBIS”. És a dir, tot seguit seria “SANT NICOLAU / BISBE PREGA PER NOSALTRES” , per baix tanca un cordó decorat amb querubins. Al mig trobem imatges de la litúrgia com una creu radiant de calvari i la marca de fundició (ROSES/ADZANETA/VALENCIA/ESPAÑA) . També hi ha un anagrama de Jesú (“JHS”) i una custòdia adorada per àngels. Al mig peu trobem la següent inscripció: “AÑO 1723 REFUNDIDA AÑO 1971 GANDIA” Aquesta, fa referència a l’existència d’una campana més antiga que es va badar entorn a principi dels anys 70. Lamentablement refosa d’una campana barroca de 1723 |
| Terç (T) |
(1 cordó) “SANTE NICOLAE” (1 cordó) “EPISCOP ORA PRONOBIS” (1 cordó) (querubins) |
| Mig (M) |
(00) (Creu radiant de calvari) (03) (Marca de fundició) (06) (Custòdia adorada per àngels) (09) (Anagrama de Jesús “JHS”) |
| Mig peu (MP) |
(2 cordons) “AÑO 1723 REFUNDIDA AÑO 1971 GANDIA” (2 cordons) (garlandes penjants) |
| Peu |
(3 cordons) |
| Tocs actuals de campanes |
Automàtics. Aquesta campana volteja per anunciar les misses de dissabte i diumenge. |
| Truja | Fusta 2001 Técnica y Artesanía. |
| Estat anterior |
En 2000 la campana tenia motor de vol continu amb reductora a les 03, en alt. Tenia restes d'un electromall trifàsic en 09. En 2009, abans de la restauració, la campana tenia un motor d'impulsos per a l'inici del vol, i de volteig continu per al vol, en 09. També tenia un electromall monofàsic. (Nota F.LLOP i BAYO) Estava instal·lada a la finestra Oest de la primera sala de les campanes, amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús i un motor d’impulsos , un electromall monofàsic mal regultat que posava en perill de trencament a la campana. Comptava amb un batall ben lligat reofrçat amb cable de seguretat. |
| Estat actual |
Es troba instal·lada amb una truja de fusta perfil valencià de l'empresa 2001 Técnica y Artesanía amb un motor de volteig d’impulsos i un electromall monofàsic per al repic. Aquests mecanismes són governats per un ordinador que hi ha a la Sagristia. També compta amb un batall ben nugat amb cable de seguretat. |
| Mecanismes de toc | (09) Motor de volteig a impulsos ; Electromall monofàsic. |
| Intervencions |
La campana va ser fosa al voltant de 1971 en Atzeneta d’Albaida per substituir una campana més antiga que es va badar entorn a eixes dates. Fundida a mans del Roses, fou instal·lada al campanar amb la instal·lació de la automatització anterior efectuada per Salvador Manclús. Aquesta intervenció, va suposar una greu destrucció patrimonial com ocurría en aquelles dates, ja que la campana anterior datava de 1723. Posteriorment entorn a 2006, la campana fou dotada d’un electromall monofàsic i un motor de volteig d’impulsos. Aquesta intervenció fou efectuada per INDUSTRIAS MANCLÚS. Amb posterioritat el 5 de juliol de 2009, fou baixada del campanar per dur-la als tallers de restauració de 2001 Técnica y Artesanía , on es va netejar per dins i per fora, dotant-la d’una nova truja de fusta perfil valencià, imitant el model tradicional de Gandia. A finals de desembre del mateix any, tornà al campanar quedant instal·lada amb un motor de vol a impulsos i un electromall monofàsic. El 1 de gener de 2010, amb motiu de l’any Borja, es va celebrar un concert de campanes dirigit per Llorenç Barber i amb la col·laboració dels Campaners de l’Alqueria de la Comtessa i els Campaners d’Albaida. |
| Valoració | Campana interessant. Pot refondre’s en cas de trencament. |
| Instal·lació | La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | Sergio Osa Millán |
| Actualització | 31-07-2020 |
| 29 Fotos | |
