Mare de Déu del Patrocini (3) - Parròquia de Sant Jaume - MONCADA - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 3461)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 100
Altura del bronze 86
Vora 11
Pes aproximat 579
FonedorROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Any fosa 1939
Descripció La campana té en primer lloc la següent inscripció al terç: "✱ ESTA ES LA HISTORICA CAMPANA QUE COBIJARA A LA SANTISIMA VIRGEN DEL PATROCINIO". Aquesta inscripció commemora la tradició oral que afirma que baix d'aquesta campana va ser trobada la imatge de la Mare de Déu del Patrocini. La imatge va ser disputada entre les poblacions de Foios i Moncada. Aquesta disputa es va resoldre amb l'entrega de la campana a Moncada i de la imatge de la Mare de Déu a Foios. Al mig està la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "CTRS ROSES HERMANOS / VALENCIA".

Al mig peu continua la inscripció iniciada al terç: "✱ CUYA IMAGEN SE VENERA EN FOYOS. SE REFUNDIO POR TERCERA VEZ EN EL JULIO 1939 MONCADA AÑO DE LA VICTORIA". Aquesta inscripció ens indica que la campana es va fondre per tercera volta l'any 1939 (l'antiga ja l'havien refós l'any 1902), finalitzada ja la Guerra. La inscripció és característica del moment en què es va fondre la campana. En primer lloc apareix el poble per al qual es va fondre. Aquest fet es deu al fet que centenars de campanes es retiraren de les seues torres sense un inventari o control durant la Guerra Civil (1936-1939), no podent retornar moltes als llocs originals per no indicar les inscripcions quins eren. També va ser habitual durant l'any 1939 incloure la inscripció "AÑO DE LA VICTORIA", en referència al final del conflicte.
Terç (T) (2 cordons)
"✱ ESTA ES LA HISTORICA CAMPANA QUE COBIJARA A LA SANTISIMA VIRGEN DEL PATROCINIO"
(2 cordons)
(sanefa amb motius vegetals i caps de xiquet)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (rotllo i canya)
(06) (marca de fàbrica rodejant l'escut Nacional) "CTRS ROSES HERMANOS / VALENCIA"
(09) (monograma de Maria)
Mig peu (MP) (02) (04) (08) (10) (decoració vegetal)
"✱ CUYA IMAGEN SE VENERA EN FOYOS. SE REFUNDIO POR TERCERA VEZ EN EL JULIO 1939 MONCADA AÑO DE LA VICTORIA"
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Volteig des de la mateixa sala de les campanes. Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta nova de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
Estat anterior Campana estava mal orientada (creu cap a la part interior).

La campana conservava la truja original de fusta, probablement del segle XVIII, que fou profundament modificada per adaptar el sistema de toc. L'eix original, encastat dins el braç de fusta, fou substituït per un eix molt més gruix, posat per baix del braç i fixat amb fortes abraçaderes, i que es bifurca per rodejar les anses de la campana. El nou eix, pel seu gruix, funciona de fet com un braç metàl·lic, ja que suporta tot el pes de campana i truja. També es va modificar, retallant-lo, l'extrem redó del braç de la truja.

La campana tenia un batall de nova invenció, atornillat rígidament a la batallera. La idea sembla bona: fixació del batall, percussió en un punt sol de la boca. No obstant tenia una objecció puntual i una altra genèrica, molt més important. La fixació es realitzava, com hem dit, mitjançant abraçaderes, a la batallera i és crítica, ja que si no queda ben centrat, el punt de gir es desplaça i pega en una vora més alt que en l'altra. La segona objecció és molt més greu i definitòria, ja que la fixació rígida a la batallera d'un batall articulat ha suposat, en tots els casos coneguts, el trencament a mig terme de l'ansa batallera, caent el batall i tota la instal·lació, sense possibilitat d'assegurar i impedir la caiguda. El sistema pareix ideal, però la pràctica ha demostrat el risc incontrolable que podria ser pal·liat amb una doble articulació, és a dir amb la fixació tradicional, mitjançant un "soquet" o peça de fusta que separa al batall de la batallera i absorbeix gran part de les sacsades laterals, que aquest sistema infereix directament a l'anella. En el cas de trencament del batall, el cable de seguretat, sense abraçaderes, deixaria penjant la part trencada, que colpejaria la vora de la campana, esportillant-la, com ja va passar amb la campana de Santa Bàrbera.


El motor ubicat en les (09) de voltejar tenia, en compte de reductora, un conjunt de politges que actuen per reduir la velocitat del motor, augmentar la potència i amortir, per les diverses corretges, els esforços produïts per la campana en moviment. El mecanisme podia tocar a vol continu o a mig vol, però no es pot controlar la velocitat de gir ni de frenada.


L'electromall ubicat en les (03) era també de construcció local, mitjançant un motor. Molt ben resolt, amb un mall que té el braç reforçat, colpeja no obstant amb tanta violència que ha marcat la campana més d'un parell de centímetres, amb greu perill de trencament.

La mecanització no permet ni contemplava la possibilitat de tocar manualment la campana.
Estat actual La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) ballesta, (09) motor d'impuls i electromall monofàsic
Intervencions La campana va ser fosa, junt amb la resta del conjunt, l'any 1939 als tallers de la foneria Hermanos Roses. Segons la tradició baix d'aquesta campana havien trobat a la imatge de la Mare de Déu del Patrocini, venerada a Foios. La campana original, segons conta LLORENS RAGA (LLORENS, RAGA, P. La ciudad de Moncada, 1949) es va refondre en 1902 i destruir durant la Guerra Civil. L'any 1963 va ser mecanitzada mitjançant un sistema innovador per part de tècnics locals, diferent del model imperant del moment perquè va conservar la truja de fusta antiga, tot i que la instal·lació tradicional va ser profundament modificada.

Va ser restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2006. Va ser baixada de nou del campanar i traslladada als tallers de l'empresa per netejar-la per dins i per fora. Es va fabricar una truja nova de fusta i la mecanització de la campana es renovà per un electromall monofàsic i motor d'impuls.
Protecció La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de l'estat previ a la restauració] (04-11-2005)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana després de la restauració] (29-04-2016)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 22-07-2018
34 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 18-11-2019
    Convertir a PDF