| Localització | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 80 |
| Altura del bronze | 72 |
| Vora | 2 |
| Pes aproximat (en quilos) | 296 |
| Fonedor | ROSES, HERMANOS (SILLA) |
| Any fosa | 1939 |
| Descripció | Compta amb la següent inscripció al terç: "# AÑO DE LA VICTORIA 1939 # Mª ROSARIO RUEGA POR NOSTROS". En ella trobem una referència al final de la Guerra Civil, que va ser el mateix any en que es va fondre la campana. Seguidament indica l'advocació a la que està dedicada, així com una súplica a la Mare de Déu. Aquesta deriva de les Lletanies i és molt comú a la religiositat popular. Al mig compta amb la marca de fàbrica, tot i que aquesta no és la del fonedor de la campana: "JUAN Bta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA ALBAIDA / AÑO DE LA VICTORIA". Al mig peu trobem aquesta inscripció, que indica el mecenes de la campana: "# # # A EXPENSAS DEL AYUNTAMIENTO PICASENT # #". |
| Espatlla (H) | (cordó) |
| Terç (T) |
(2 cordons) "# AÑO DE LA VICTORIA 1939 # Mª ROSARIO RUEGA POR NOSTROS" (2 cordons) |
| Mig (M) |
(00) (Creu) (03) (ramet) (06) (marca de fàbrica) "JUAN Bta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA ALBAIDA / AÑO DE LA VICTORIA" (09) (Monograma de Maria) |
| Mig peu (MP) |
(2 cordons) "# # # A EXPENSAS DEL AYUNTAMIENTO PICASENT # #" (2 cordons) |
| Peu | (3 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Segurament es repicaria des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes. |
| Tocs actuals de campanes | Volteja i repica automàticament. |
| Truja | Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. |
| Estat original | Disposava de truja de fusta, de perfil semblant al de les campanes de l'Ermita de Vallivana i instal·lada quan va ser fosa la campana. Comptaria, a més, amb una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de la torre. |
| Estat anterior | La campana tenia una truja de ferro Roses en mal estat, un motor de vol continu i dos electromalls (un en funcionament i l'altre trencat). La campana no voltejava des de feia temps (respecte a la baixada de les campanes) pel mal estat de la seua truja. |
| Estat actual | Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de fusta i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. A més disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismes de toc | (09) motor d'impulsos i electromall monofàsic. |
| Intervencions | La campana va ser fosa l'any 1939. Tot i que presenta la marca de la foneria Juan Bautista Roses, la campana va ser fosa per la dels Hermanos Roses. Els segons eren nebots de Juan Bautista i durant l'any 1939 varen fondre diverses campanes que presenten la marca de l'oncle. Després de ser beneïda es va pujar al campanar, quedant ubicada a la mateixa finestra que ocupa actualment. Germán Roses, fill del fonedor, la va mecanitzar a la dècada dels anys 60 del segle XX, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i possiblement també un electromall trifàsic, que abans de la restauració ja havia estat canviat per altre monofàsic. Va ser restaurada entre el 19 de juliol i el 3 de setembre de 2012, per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. El bronze va ser netejat per dins i fora, canviant la truja de ferro de la campana per altra nova de fusta de perfil tradicional valencià. A més es va renovar la mecanització amb un motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instal·lació | La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada, per mantenir els valors acústics i tècnics de l'instrument. Qualsevol mecanització ha de reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. |
| Notes | La truja és més xata de l'habitual per motius d'espai, ja que si fora més gran tropessaria amb la de la gran. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 22-08-2016 |
| 24 Fotos | |
