| Localització |
Espadanya |
---|
Diàmetre (en cm) |
52 |
---|
Pes aproximat (en quilos) |
81 |
---|
Fonedor | ROSES, HERMANOS (SILLA) |
---|
Any fosa |
1946 |
---|
Terç (T) |
(Dos cordons)
"✱ ✱ TORRENTE DICIEMBRE DE 1946 ✱"
(Dos cordons) |
---|
Mig (M) |
(00) (Creu sobre pedestal)
(03) (Anagrama de Jesús)
(06) (Sant Antoni de Pàdua)
(09) (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS / SILLA (VALENCIA)" |
---|
Mig peu (MP) |
(Dos cordons)
"SAN ANTONIO DE PADUA DOCTOR DE LA IGLESIA PIA UNION ✱"
(Dos cordons) |
---|
Peu |
(Dos cordons) |
---|
Tocs actuals de campanes |
En l'actualitat, la campana volteja i repica assíduament de manera exclusivament automàtica. De manera extraordinària, el 29 de juny del 2018 la campana fou tocada manualment pels Campaners de la Catedral de València, amb motiu de la primera missa de Mn. José Gómez Marín. |
---|
Truja |
Truja metàl·lica, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida. |
---|
Estat original |
La campana va ser fosa a l'any 1946 a la factoria que els Roses regentaven a la pròxima població de Silla, junt a les vies del ferrocarril. Després de la seua eixida dels forns de l'empresa, la foneria seria també l'encarregada de dotar a la campana del batall pessigat que encara hui conserva. Així mateix, els Roses de Silla serien els encarregats d'instal·lar-li una truja de fusta i formigó, que estava proveïda d'un cigonyal per accionar l'instrument des de la base de l'espadanya. |
---|
Estat actual |
La campana es troba en un regular estat de conservació. Instal·lat al finestral del lateral est de l'espadanya, el bronze encara conserva la instal·lació substituïda. És a dir, una truja de metàl·lica, que ara presenta abundant rovell i posa en perill la conservació de la campana, i un motor de volteig continu, que dificulta en gran mesura el toc manual de l'instrument. Així mateix, a pesar d'estar electrificada, la campana conserva el batall pessigat de què fou proveïda en el moment de la seua fosa l'any 1940. |
---|
Mecanismes de toc |
Motor de volteig continu i electromall monofàsic. |
---|
Intervencions |
Al voltant de 1967, els Roses d'Atzeneta d'Albaida, que aquell any havien refòs la campana major, varen electrificar l'instrument amb un motor de vol continu i un electromall trifàsic per repicar. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original de la campana fou substituïda per una nova metàl·lica, amb el perfil habitual de l'empresa. |
---|
Propostes |
Suggerim la restauració de la campana. Una intervenció d'aquestes característiques hauria de contemplar, en primera instància, la substitució de la truja metàl·lica de l'instrument per una nova de fusta, que en la seua confecció seguira el model del magnífic contrapés que conserva la campana menor del conjunt. Així mateix, a la restauració caldria netejar interior i exteriorment el bronze, per tal de recuperar la seua sonoritat original. Per últim, la intervenció hauria de contemplar la possibilitat, d'una banda, de substituir el batall de la campana per un nou, adequat a la grandària del bronze i proveït de cable de seguretat; i d'altra banda, de dotar a l'instrument d'un motor de volteig per impulsos i d'un electromall, nous mecanismes de toc automàtic que podrien reproduïr els tocs tradicionals i no dificultarien un possible toc manual. |
---|
Valoració |
Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la. |
---|
Instal·lació |
La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
---|
Autors de la documentació- MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
- SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud: campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (13-08-2015)
| Editor de la fitxa |
SARRIÓ ANDRÉS, Pau |
---|
Actualització |
11-01-2020 |
---|
| 17 Fotos |
---|
|