Sant Francesc de Paula (3) - Parròquia de la Mare de Déu de l'Olivar - ALAQUÀS (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 3718)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 55
Altura del bronze 45
Pes aproximat 96
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1957
Terç (T) (Quatre cordons distribuïts per parelles)
Mig (M) (00) (Creu) / "LOS VECINOS DE LA VILLA DE ALACUAS / EN CONMEMORACION DE LAS BODAS DE ORO / DEL IV CENTENARIO DE LA MUERTE DEL SANTO / 5 DE MAYO DE 1957"
(06) "SAN FRANCISCO DE PAULA" / (Sant Francesc de Paula)
(09) (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS / SILLA (VALENCIA)"
Mig peu (MP) (Quatre cordons distribuïts per parelles)
Peu (Tres cordons)
Tocs actuals de campanes Repics i voltejos exclusivament automàtics.
Truja Truja de fusta de perfil valencià, obra de 2001 Técnica y Artesanía.
Estat original La campana fou costejada per subscripció popular amb motiu del IV Centenari de la mort de sant Francesc de Paula, el patró d'Alaquàs. El projecte de la seua fosa, però, se situa en el context d'una intervenció més ambiciosa, com foren les obres de restauració i d'acondicionament del campanar de l'Olivar per a la instal.lació del nou rellotge públic; una empresa iniciada molt abans, a mitjans de la dècada de 1940.
A diferència de la majoria de les campanes que eixien dels forns dels Roses en aquestos anys, aquesta no fou proveïda de truja de ferro. En arribar al poble, alguns fusters i ferrers locals van construir-li un contrapés de fusta de perfil valencià, dotat d'un gran cigonyal, amb què les monges del convent voltejarien la campana des dels peus del campanar. Aquella truja, d'existència efímera, evidenciava la falta de coneixements dels seus constructors respecte a les tècniques tradicionals del muntatge de les campanes; així, la campana fou muntada amb les anses en paral.lel a la truja, una solució que tindria una doble afecció: una en la conservació del conjunt i la segona, simbòlica, en l'orientació de les inscripcions i imatges.
Finalment, la campana fou beneïda els primers dies d'abril del 1957 al pati del convent, amb assistència d'un bon nombre de veïns i veïnes. Pocs dies després de ser pujada al campanar, el poeta alaquaser Manuel Santonja, en representació de tots ells, escrivia un poema dedicat a la nova campana de sant Francesc, en què se n'orgullia de l'obra feta pel poble.
Estat anterior Pocs anys després de la seua fosa, el 1964, la campana fou electrificada per la foneria de Salvador Manclús. Per fer-ho, com era habitual, la truja original de l'instrument fou substituïda per una nova metàl·lica, amb els eixos fortament rebaixats; i la campana fou dotada d'un motor de volteig continu i d'un electromall trifàsic.
Estat actual Després de la seua restauració, la campana penja del finestral nord del campanar, dotada de truja de fusta, batall reforçat amb cable de seguretat i mecanismes per al toc automàtic.
Mecanismes de toc Motor de volteig per impulsos i electromall a les (09).
Intervencions La campana fou restaurada per 2001 Técnica y Artesanía entre el març i el juliol de 2003. Durant la intervenció, la truja metàl.lica que li havia sigut instal.lada a l'electrificació va ser substituida per una nova de fusta, que segueix el perfil valencià genèric; i el bronze va ser netejat superficialment. Com a mecanismes de toc li van ser instal.lats un motor de volteig per impulsos i un electromall.
Valoració Campana interessant, que pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. (16-12-2017)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 07-10-2020
10 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2022)
    campaners@hotmail.com
    : 19-05-2022
    Convertir a PDF