Campana (4) - Parròquia de la Mare de Déu de Mont Sió (antic convent de Mont Sió) - TORRENT (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 3803)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 86
Pes aproximat (en quilos) 368
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1967
Espatlla (H) (Motius vegetals)
Terç (T) (Cordó)
"✱ SE FUNDIO AÑO 1959 ✱ SIENDO PADRINOS SRTA AMPARIN BAVIERA Y D. BENJAMIN MORENO ✱"
(Dos cordons amb diversos motius ✱ entre ells)
(Garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu sobre pedestal)
(03) (Marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA"
(06) (Mare de Déu de la Mercé)
(09) (Monograma de Maria)
Mig peu (MP) (Successió de motius ✱)
(Dos cordons)
"✱ ✱ SE REFUNDE SIENDO PADRINOS SRTA MARIA PILAR ALEJOS PEREZ Y D. SALVADOR PARDO ANDREU ✱ TORRENTE AÑO 1967 ✱"
(Dos cordons)
(Àngels)
Peu (Tres cordons)
Tocs actuals de campanes En l'actualitat, la campana volteja i repica assíduament de manera exclusivament automàtica. Entre les múltiples comeses comunicatives d'aquest bronze està la d'assenyalar el toc de les hores i de les mitges del rellotge, senyal de recent introducció que, no obstant, és necessari davant el fort creixement que la ciutat de Torrent ha experimentat durant les últimes dècades. De manera extraordinària, el 29 de juny del 2018 la campana fou tocada manualment pels Campaners de la Catedral de València, amb motiu de la primera missa de Mn. José Gómez Marín.
Truja Truja metàl·lica, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida.
Estat original El bronze va ser fos el 1967 a la foneria que Germán Roses regentava a la població valenciana d'Atzeneta d'Albaida, d'on havia eixit una dècada abans la campana mitjana. Com ella, aquest instrument és el resultat de la refosa d'un bronze anterior, segurament badat, que havia sigut fos l'any 1959, sent aleshores padrins Amparin Baviera i Benjamin Moreno. Aquella campana, que possiblement ja era la refosa d'un antic bronze fos després de 1940, estava instal·lada al finestral actual amb una rudimentària truja metàl·lica, potser de manufactura local. En qualsevol cas, després de la seua fosa a terres albaidines, a la que campana se la va dotar, segurament, de la truja metàl·lica i del batall actuals.
Mecanismes de toc Motor de vol continu i electromall monofàsic.
Propostes Suggerim la restauració de la campana. Una intervenció d'aquestes característiques hauria de contemplar, en primera instància, la substitució de la truja metàl·lica de l'instrument per una nova de fusta, que en la seua confecció seguira el model del magnífic contrapés que conserva la campana menor del conjunt. Així mateix, a la restauració caldria netejar interior i exteriorment el bronze, per tal de recuperar la seua sonoritat original. Per últim, la intervenció hauria de contemplar la possibilitat, d'una banda, de substituir el batall de la campana per un nou, adequat a la grandària del bronze i proveït de cable de seguretat; i d'altra banda, de dotar a l'instrument d'un motor de volteig per impulsos i d'un electromall, nous mecanismes de toc automàtic que podrien reproduïr els tocs tradicionals i no dificultarien un possible toc manual.
Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud: campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (13-08-2015)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 30-07-2018
20 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 43 Visitants: 42 Usuaris: 1 - servidor