Maria de l'Assumpció (4) - Parròquia de l'Assumpció - ALAQUÀS (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 3868)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre (en cm) 94
Pes aproximat (en quilos) 481
FonedorMANCLÚS, SALVADOR
Any fosa 1979
Descripció La campana segueix uns models d'articulació de l'epigrafia prototípics de l'obra de Manclús, que es repeteixen en centenars de peces eixides dels forns d'aquesta foneria. Al terç apareix entre cordons la dedicació de la campana, "MARIA ASUNCION", seguida d'una garlanda vegetal amb el monograma de Maria, omnipresent en les campanes de Manclús. Les inscripcions es reprenen a l'àrea central amb una llegenda de caràcter eminentment funcional, disposada a la falsa campana seguint unes línies mestres, a manera de renglons, visibles en la superfície del bronze: "PARROQUIA DE LA ASUNCION / DE NUESTRA SEÑORA / ALACUAS REFUNDIDA EN 1.979". Els textos amb què compta la campana manifesten implícitament la consideració que els fonedors noucentistes tenien de les seues obres: objectes funcionals buits, sense cap dels valors socioculturals que les societats antigues van atribuir-los, malgrat el caràcter eminentment comunicatiu que les campanes van tindre també per a elles, que és, de fet, la font de l'origen i de la seua continuïtat entre nosaltres. L'única referència als valors protectors que la societat tradicional va atribuir a les campanes el trobem a l'exterior, en el crucifix que, per a antigues comunitats, hauria allunyat el perill de la contornada.
Terç (T) (Tres cordons)
"MARIA ASUNCION"
(Dos cordons)
(Garlanda vegetal amb el monograma de Maria)
Mig (M) (00) (Crucifixió)
(06) "PARROQUIA DE LA ASUNCION / DE NUESTRA SEÑORA / ALACUAS REFUNDIDA EN 1.979" / (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA 27 / VALENCIA"
Mig peu (MP) (Quatre cordons)
Tocs tradicionals de campanes En el període transcorregut entre la seua instal·lació al campanar i la primera electrificació, la campana era repicada des dels peus del campanar, fins on descendien sengles cordes des dels batalls de les campanes perquè pogueren ser tocades sense necessitat de pujar a la torre cada vegada que hi haguera que fer-ho. Així era tocada a les misses majors dels diumenges, que eren assenyalades amb un toc repicat de les tres campanes, i als senyals de difunts, en què també era tocada a "mitja vela" (la denominació local del mig vol). En les festes era voltejada a mans del campaner.
Tocs actuals de campanes És repicada automàticament a diari, en els senyals de la missa vespertina, i voltejada en les grans solemnitats. Més puntualment, és tocada de manera manual.
Truja Truja de fusta dels Barberí, instal·lada per Industrias Manclús.
Estat original La campana és el fruit de la refosa d'un bronze fos en l'entorn de 1940, que probablement es badà com a conseqüència dels efectes adversos de la truja metàl·lica que li fou instal·lada en 1969 pels Roses d'Atzeneta d'Albaida. En eixir dels forns de la foneria de Salvador Manclús, en compte de reutilitzar el contrapés dels Roses –una pràctica ben estesa per aleshores arreu del territori valencià–, l'empresa encarregada de la fosa de la nova campana li va instal·lar una nova truja metàl·lica d'acord amb els seus dissenys. No és improbable, tanmateix, que l'electromall monofàsic i/o el motor de volteig continu de la primera electrificació foren reaprofitats pels Manclús, per tal d'abaratir costos.
Estat anterior Aquella intervenció va tractar de ser revertida a mitjans de la dècada de 1990, en una intervenció encarregada a la recent nascuda –i ja extingida– Industrias Manclús, en el context de la restauració del campanar. L'actuació, però, va saldar-se amb pocs èxits. A les campanes van ser instal·lades noves truges de fusta, comprades pels Manclús a la –també desapareguda– foneria gironina dels Barberí, d'escassa qualitat, mal contrapesades i alienes a qualsevol model tradicional, tant en alçat com en perfil. En substitució dels antics mecanismes de toc, van ser instal·lats electromalls monofàsics de resposta molt més ràpida que els anteriors; i motors de volteig per impulsos, amb deficiències importants –mai solucionades– en la seua instal·lació, a les quals cal atribuir, segurament, les continues avaries que s'han succeït en els últims anys. Els nous batalls, llunyans també a qualsevol model tradicional, no han aportat tampoc solucions satisfactòries.
Estat actual La campana ha vingut manifestant amb una agudesa creixent les conseqüències que les deficiències de la intervenció dels anys 1990 han tingut sobre ella. El motor de volteig ha sigut una font permanent de problemes de conservació, que cal vincular amb l'aclaparadora falta de pes a la truja, però sobretot, amb la seua instal·lació en la vertical de la campana, que no possibilita que les articulacions del mecanisme s'adapten a la curvatura de la roda.
Mecanismes de toc Electromall a les (09) i motor de vol d'impulsos a les (03).
Propostes Seria recomanable revertir amb una restauració ben concebuda les intervencions que la campana va experimentar durant la segona meitat del segle XX, que com hem vist, mai aconseguiren resultats satisfactoris ni en el plànol de la conservació ni –molt menys– en el terreny patrimonial. Qualsevol actuació sobre la campana hauria de contemplar la substitució de la truja actual per una nova, també de fusta, amb un contrapés adequat a la seua grandària, que en la seua confecció seguisca els models tradicionals locals, ben coneguts gràcies a nombrosos testimonis gràfics publicats als Quaderns d'Investigació d'Alaquàs. Caldria estudiar la possibilitat de netejar interior i exteriorment el bronze, i de substituir el batall actual per un altre nou de ferro dolç, més adient a les proporcions de la campana i que comptara sempre amb un cable de seguretat. L'electromall actual podria conservar-se, però el motor de volteig hauria de canviar-se per un de nou, que s'ubicara en una posició adequada per al seu correcte funcionament. L'ordinador que gestiona els tocs automàtics de la campana també podria ser mantingut, només caldria reprogramar-lo, per tal que reproduisca els senyals tradicionals locals, ben documentats en successives campanyes de recollida de la memòria oral inherent a les campanes del poble.
Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau (28-08-2011)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 06-07-2020
4 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 34 Visitants: 34 Usuaris: 0