Na Bàrbara (8) - Catedral de Mallorca - PALMA (BALEARS)

(Referència 462)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 145
    Altura del bronze 119
    Vora 15
    Pes aproximat (en quilos) 1765
    FonedorMESTRE, MIQUEL
    Any fosa 1673
    Descripció La campana té unes anses amb carasses de faccions molt deformades. Igualment porta una complexa inscripció, en llatí. En la part superior diu "CHRISTVS # VINCIT # CHRISTVS # REGNAT # CHRISTVS # IMPERAT # CHRISTVS # AB # OMNI # MALO # ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # ET # VERBVM # CARO # FACTVM # EST # # # # "
    La primera part és habitual en campanes tot i que la inclusió de la paraula ET TEMPESTATE és menys normal. Pot traduir-se com CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGUI DE TOT MAL I TEMPESTA. AMÉN. Sembla que aquesta expressió procedeix de les anomenades aclamacions carolines, utilitzades en el segle VIII a França, i que posteriorment han format part de l'himne oficial de Ràdio Vaticà en el segle XX.
    La segon part correspon a l'evangeli de Sant Joan (Jn 1:14) i pot traduir-se com EL VERB ES VA ENCARNAR; tampoc és habitual en campanes.
    Per baix d'aquest text hi ha diverses imatges: una Crucifixió a la part exterior, i una Mare de Déu a la part interior. Per baix d'aquestes hi ha una creu amb pedestal a la part de fora i una Santa Bàrbara a la part de dins. Baix de la creu posa el nom del fonedor "MICHAEL MESTRE DE PETRA ME FECIT ANNO I673" que pot traduir-se com MIQUEL MESTRE DE PETRA EM VA FER L'ANY 1673. En aquell moment no és habitual posar la població del fonedor, que solien desplaçar-se d'un lloc a altre. Per altra part no es tracta del "mestre" Miquel, ja que MESTRE (o MESTRES) és un cognom de fonedors habitual en els segles XVII i XVIII.
    Baix de la imatge de Santa Bàrbara posa en llatí "SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS" que té una fàcil traducció: SANTA BÀRBARA INTERCEDIU PER NOSALTRES.
    Anses Anses amb carasses
    Terç (T) (2 cordons) /
    "CHRISTVS # VINCIT # CHRISTVS # REGNAT # CHRISTVS # IMPERAT # CHRISTVS # AB # OMNI # MALO # " /
    (cordó) /
    "ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # ET # VERBVM # CARO # FACTVM # EST # # # # " /
    (2 cordons)
    (00) (Crucifixió)
    (06) (Mare de Déu) /
    (2 cordons) /
    (garlanda) /
    (2 cordons) /
    (00) (creu amb pedestal) / (dues sargantanes)
    (06) (Santa Bàrbara)
    Mig peu (MP) (5 cordons, el central més gruix)
    (00) "MICHAEL MESTRE DE PETRA ME FECIT ANNO I673"
    (06) "SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS"
    Peu (Cordó) /
    (garlanda) /
    (cordó)
    Prima Re 4 +16
    Hum Reb 3 +17
    Tercera Fa# 4 -35
    Quinta Lab 4 +41
    Octava Mib 5 +29
    Tocs tradicionals de campanes Campana ventada
    Tocs actuals de campanes Campana voltejada i també ventada
    Truja Ferro MANCLÚS nova
    Estat original M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que "és una campana relativament nova, ja que segons consta per una acta capitular de 3 de febrer de 1546, fou comprada a uns mariners que la portaven des d'Alger. A 1594 s'ordenà que fos aquesta que tocàs les terceres dominiques de cada mes per l'ofici del Sant Sagrament, en substitució de N'Antònia, que passà a ésser la tercera campana del conjunt. A més a més, el toc servi per a reunir els eloiers des de la seva instal·lació. El dia 11 d'agost de 1619, quan tocava la segona batallada del Sanctus, es rompé. Fou refosa el 6 d'octubre de 1624 per Cosme Janer. La beneí el bisbe Borja el 28 de juny de l'any 1626, la vigília de Sant Pere, després de resar vespres, “davall lo llantoner gran” presents el virrei, D. Jeroni Agustín, els jurats i el poble.
    L'encarregat de fer l'obra per a hissar-la fou el patró Carles. Es va pujar el dia 17 d'octubre, malgrat la pluja. Cavalcava sobre ella el mestre d'obra Miquel Ferrer, ajudant-li alguns francesos que treballaven a la Seu. Quan la campana dels jesuïtes tocà migdia, fou col·locada sobre una finestra del campanar. Es va celebrar amb repics I salves d'arcabusseria des de la mateixa torre. Un dels francesos fou el primer que la tocà.
    El dia 25, en el moment d'entrar la processó pel portal major de la Seu, amb la relíquia de la Llet, tocà després de N'Eloi i abans que totes les demés.
    La nova campana no degué durar gaire, tota vegada que a 1673 s'hagué de refer, després d'anys d'estar esquerdada. El Prevere Joan Palou oferí 500 L. per ajudar a l'obra, fet que permeté que s'encarregàs a Miquel Mestre el treball de fer-ho. El dia 17 de març de 1673 es signaren les condicions de la feina:
    1. Se pagaria al mestre a raó del 8% de l'evaporació i pèrdues de metall.
    2. S'havia d'entregar la campana al peu de la torre.
    3. Tot el metall que s'afegís a la nova campana se pagaria a raó de 5 s. per lliure.
    4. El preu total seria de 400 L.
    El 5 de juliol del mateix any es compraren les cordes per a pujar-la. Fou beneïda el 7 o 8 següent i hissada el 14. El preu total d'aquest treball fou de 75 L.
    Abans de refer-la pesava 42 quintars, fou augmentada fins a 46 quintars i 25 lliures, és a dir 1.882 Kg. Amida 1'10 m. d'altura i 1'40 m. de diàmetre. Té la inscripció següent: CRISTUS VINCIT, CRISTUS REGNAT, CRISTUS IMPERAT AB OMNE MALO ET TEMPESTATE NOS DEFENDAT. AMEN. ET VERBUM CARO FACTUM EST.
    Davall d'aquesta hi ha una “Deesis”, a més de diverses imatges: Santa Bàrbara, Sant Miquel, la Mare de Déu asseguda, la Verge amb Jesús infant i que fa una carícia a Sant Joan Baptista, un drac i una sargantana. Davall de Sant Miquel hi ha una creu i es llegeix: SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS. AI mateix nivell, però a l'altre costat: MICHAEL MESTRE DE PETRA ME FECIT. ANNO 1673.
    Essent la segona campana de la Seu, substituïa a N'Eloi quan es trobava inservible, provocant els mateixos problemes que aquella."
    No compartim la interpretació de la Crucifixió com una Déesi, ja que tot i que es tracti dels mateixos personatges, Jesús al centre, Maria a la seva dreta i Joan a la seva esquerra, en la primera representació, aquella de la campana, Jesús està clavat en la creu, mentre que en la segona és el Jutge etern, assegut, qui rep els consells (i la intercessió) sobre tot de Sa Mare.
    Estat anterior En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
    Estat actual En el jou posa "BARBARA".
    Una espessa capa de tosca cobreix la campana. La brutícia no sols dificulta la documentació de l'epigrafia sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància.
    El desgast degut al batall és notable, augmentat en temps recents per la modificació del sistema de toc, per la utilització més prologada de la campana (degut a l'absència d'esforç que significa tocar-la) així com per un defectuós lligat del batall, que percudeix en una ampla zona de la boca.
    Igualment, el batall pica massa alt, amb perill de trencament de la campana.
    El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
    Mecanismes de toc (03) motor impulsos MOVOTRON
    Intervencions Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
    Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
    Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
    La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern.
    Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
    Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.
    Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

    Autors de la documentació

    • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
    • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
    • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
    • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 25-10-2016
    73 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 89 Visitants: 89 Usuaris: 0