Mare de Déu de l'Assumpció (4) - Parròquia de Sant Cristòfol de Benipeixcar - GANDIA - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 4688)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 113
Altura del bronze 91
Vora 10
Pes real 993
FonedorROSES ATZENETA
Any de fosa 1954
Descripció En primer lloc trobem al terç la següent inscripció: "SANTA MARIA DE LA ASUNCIÓN". En ella indica l'advocació a la que està dedicada, que és la Mare de Déu de l'Assumpció. Seguidament al mig està la marca de fàbrica, element comú entre les campanes industrials: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA". A continuació i també al mig, figuren els noms de les autoritats municipals de l'any 1954: "SIENDO ALCALDE D. JOSÈ PASCUAL ROMERO FERRANDIS / Tte ALCALDE D. FRANCISCO SAN ROSENDO MALONDA / CONCEJALES D. FRANCISCO COSTA ESTRUCH / D. FEDERICO PEIRÒ GAVILA / D. FRANCISCO ROMERO MARTI / D. VICENTE PEIRÒ MORANT / JUEZ D. JOAQUIN GORRITA CLIMENT / SECRETARIO D. JOSE MARIA BORDAS JULVE".

Al mig peu trobem la següent inscripció: "# A EXPENSAS DEL AYUNTAMIENTO DE BENIPEIXCAR AÑO MARIANO 1954 #". En ella indica que la campana va ser financiada per l'Ajuntament (fins 1960 Benipeixcar va ser municipi), l'any de fosa i a més trobem una inscripció commemorativa de l'Any Marià. Aquest es va celebrar en l'any 1954 amb motiu del primer centenari de la Definició Dogmàtica de la Inmaculada Concepció de la Mare de Déu, que Pius IX va definir en la Butlla Ineffabilis Deus (1854).
Espatlla (H) (2 cordons)
(garlanda vegetal)
Terç (T) (cordó)
(cenefa de flors)
(cordó)
"SANTA MARIA DE LA ASUNCION:"
(cordó)
(garlanda amb motius catòlics)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal i àngels)
(03) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA"
(06) "SIENDO ALCALDE D. JOSÈ PASCUAL ROMERO FERRANDIS / Tte ALCALDE D. FRANCISCO SAN ROSENDO MALONDA / CONCEJALES D. FRANCISCO COSTA ESTRUCH / D. FEDERICO PEIRÒ GAVILA / D. FRANCISCO ROMERO MARTI / D. VICENTE PEIRÒ MORANT / JUEZ D. JOAQUIN GORRITA CLIMENT / SECRETARIO D. JOSE MARIA BORDAS JULVE"
(09) (Monograma de Maria)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"# A EXPENSAS DEL AYUNTAMIENTO DE BENIPEIXCAR AÑO MARIANO 1954 #"
(2 cordons)
(cenefa vegetal i amb querubins)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. Els vols es realitzarien des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Ferro Roses
Estat original Fins la mecanització dels anys 80 comptaria amb una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Finalment compta amb un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La instal·lació actual no guarda relació amb la tradició local ni afavorix la correcta conservació de la campana, per tant seria recomanable procedir a la restauració de la campana. Aquesta es deu baixar del campanar per netejar-la per dins i fora per eliminar la brutícia, recuperant així la sonoritat original. La truja es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià i els mecanismes de toc renovar per un motor d'impulsos i electromall monofàsic.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall trifàsic.
Intervencions El nou temple parroquial de Benipeixcar va ser dotat amb un conjunt de quatre campanes en l'any 1954. L'ajuntament va aprovar el 8 de juny la fosa de les campanes, que s'encarregaren a la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida. Aquesta campana va ser fosa el 10 de d'octubre i sembla que la intenció era de fer-la d'uns 800kg, resultant poeu més gran del que es pensaven. Junt a la resta de bronzes es va beneir i pujar al campanar el dia 19 de desembre de 1954. A la dècada dels anys 80 va ser mecanitzada per la casa Manclús de València la va mecanitzar amb un motor de vol continu i electromall trifàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (05-05-2000)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (20-02-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 09-06-2015
22 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 12-12-2017
    Convertir a PDF