Campana de les hores (B) - Torre de la Vetlla i rellotge de Calendura - ELX - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 4714)

Localització Campanar (sala baixa)
Diàmetre 103
altura del bronze 85
Vora 11
Pes aproximat 633
FonedorBALLE, JOAQUIM
Any de fosa 1572
Descripció La campana duu una complexa epigrafia, en minúscula gòtica i dues línies: "xps uincit xps regnat xps imperat xps ab omni malo nos defendat ecce + dni fugite #" / "pater sancte deus sancte fortis sancte misericordis saluator noster mice #".
La primera part de la frase és bastant habitual i hauria d'haver-se escrit com "XPISTOΣ VINCIT XPISTOΣ REGNAT XPISTOΣ IMPERAT XPISTOΣ AB OMNI MALO NOS DEFENDAT" que pot traduir-se com a CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGA DE TOT MAL. Pareix que aquesta expressió procedix de les anomenades aclamacions Carolines, emprades en el segle VIII a França, i posteriorment utilitzades com l’himne oficial de ràdio Vaticà en el segle XX. La mateixa línia continua amb el començament de la coneguda expressió
"ECCE CRUCEM DOMINI. FUGITE PARTES ADVERSAS. VICIT LEO DE TRIBU JUDA, RADIX DAVID. ALELUYA" Pot traduir-se com ESTA ÉS LA CREU DEL SENYOR, FUGIU ELS ENEMICS. VA VÉNCER EL LLEÓ DE LA TRIBU DE JUDÀ, DE L’ESTIRP DE DAVID. AL·LELUIA. És l’antífona de laudes de l’Exaltació de la Santíssima Creu, i també s’utilitza en el responsori de la Invenció de la Santíssima Creu. No obstant la tradició popular diu que Sant Antoni va donar una oració a una pobra dona que buscava ajuda contra les temptacions del dimoni. Sixt V, papa franciscà, va fer esculpir l’oració anomenada també lema de Sant Antoni en la base de l’obelisc que va manar erigir en la Plaça Sant Pere a Roma. En qualsevol cas en l’Apocalipsi (Ap 5:5) diu segons la versió de la nova Vulgata ET UNUS DE SENIORIBUS DICIT MIHI: “ NE FLEVERIS; ECCE VICIT LEO DE TRIBU IUDAE, RADIX DAVID, APERIRE LIBRUM ET SEPTEM SIGNACULA EIUS ” que traduïxen com PERÒ UN DELS ANCIANS EM VA DIR: «NO PLORES; MIRA, HA TRIOMFAT EL LLEÓ DE LA TRIBU DE JUDÁ, EL REBROT DE DAVID; ELL PODRÀ OBRIR EL LLIBRE I ELS SEUS SET SEGELLS.»
La segon expressió apareix per primera vegada en una campana, i es part, incompleta, de una antífona llatina utilitzada en les vespres de Quaresma: "Media vita in morte sumus ; quem quaerimus adjutorem, nisi te Domine, qui pro peccatis nostris juste irasceris? Sancte Deus, sancte fortis, sancte et misericors Salvator, amarae morti ne tradas nos." i que pot traduir-se com "En la plenitud de la vida som morts. A qui busquem com la nostra ajuda sinó a tu Senyor? Qui per causa dels nostres pecats justament està irat. Sant Déu, Sant fort, Sant misericordiós, Salvador: no ens entregues a l’amarga mort.". La frase llatina no sols no està completa sinó que té una abreviatura "mice" que no sabem interpretar.
Per baix està expressat l'any alternat amb diversos símbols: (Mare de Déu) (Escut municipal) "any" (Mare de Déu) "m" (escut municipal) "d" (Mare de Déu) "lxx" (Escut municipal) "ii" (Crucifixió).
En el mig hi ha l'habitual beta amb sivella i un altra beta penjant on posa "aue maria".
La campana, per tant, té una complexa i al mateix temps clara lectura: observa que la vida és breu, demana la protecció i recorda que la campana és municipal i dedicada a mesurar la brevetat del temps que passa.
Terç (T) (2 cordons) /
"xps uincit xps regnat xps imperat xps ab omni malo nos defendat ecce + dni fugite #" /
(2 cordons) /
"pater sancte deus sancte fortis sancte misericordis saluator noster mice #" /
(2 cordons) /
(Mare de Déu) (Escut municipal) "any" (Mare de Déu) "m" (escut municipal) "d" (Mare de Déu) "lxx" (Escut municipal) "ii" (Crucifixió) /
(2 cordons) /
(beta amb sivella i un altra beta penjant on posa "aue maria") /
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu amb pedestal - en els tres braços superiors posa "aue maria")
Tocs tradicionals de campanes Està documentat que la campana, a més de tocar les hores, sonava "el seny del lladre", és a dir el toc de tancament de muralles cada nit.
Tocs actuals de campanes Toc de les hores
Truja Troncs de fusta i cadena antiga
Estat actual La campana està extremadament bruta, de manera que no es pot documentar la seua epigrafia amb certesa.
La campana té desgast interior d'un batall. El desgast és paral·lel a l'ansa batallera i no perpendicular com seria habitual.
El ninot mesura 185 cm d'alçada i està articulat per la cintura, de manera que quan va a tocar es mou junt amb el mall per gravetat.
Mecanismes de toc Mall extern per gravetat, accionat per Calendura

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc (27-10-2008)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 06-06-2011
92 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 29-06-2017
    Convertir a PDF